{"id":4212,"date":"2013-07-20T21:29:33","date_gmt":"2013-07-20T20:29:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4212"},"modified":"2013-07-20T21:29:33","modified_gmt":"2013-07-20T20:29:33","slug":"el-que-diem-i-el-que-callem-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/07\/20\/el-que-diem-i-el-que-callem-2\/","title":{"rendered":"El que diem i el que callem"},"content":{"rendered":"

Quan parlem diem tots moltes coses i ens en callem encara moltes m\u00e9s. Ho fa tota la gent assenyada per tal de no crear cont\u00ednuament conflictes, ja que seria impossible viure si tots digu\u00e9ssim el que pensem. No \u00e9s convenient dir tot el que hom pensa i, si podem coincidir en qu\u00e8 ser franc \u00e9s bo, tamb\u00e9 potser coincidirem en qu\u00e8 ser-ho massa i dir les coses pel broc gros \u00e9s ser curt de gambals i per parlar massa i a deshora ens posem sovint en jardins dels qual despr\u00e9s no sabem com sortir-ne.<\/p>\n

En qualsevol conversa, manifestaci\u00f3 o escrit quasi sempre \u00e9s tant important el que es diu com el que no es diu. S\u00f3n important les paraules, per\u00f2 ho s\u00f3n igualment el to, el context, l\u2019actitud, la forma, la gestualitat, les met\u00e0fores, el mateix rostre o els ulls. A vegades sobren les paraules i altres vegades falten. No \u00e9s f\u00e0cil trobar el punt just per tal de no crear mals entesos i perqu\u00e8 l\u2019altra persona rebi exactament all\u00f2 que volem transmetre i el que espera. Entre amics de veritat o entre persones que es coneixen molt, sovint sobren les paraules perqu\u00e8 de seguida endevinem el que vol dir l\u2019altre i comprenem exactament el que vol transmetre. Els especialistes en comunicaci\u00f3 ho saben b\u00e9 i de seguida guipen les coses, cosa que als profans generalment ens passa desapercebut.<\/p>\n

Parlar o callar, heus ac\u00ed la q\u00fcesti\u00f3, que va dir aquell. No sempre \u00e9s f\u00e0cil encertar-ho ni sempre els altres han de fer el que nosaltres esperem. Un exemple el podr\u00edem trobar en la not\u00edcia que va saltar ahir als mitjans: el Tito Vilanova deixa de ser entrenador del Bar\u00e7a perqu\u00e8 ha d\u2019iniciar un nou tractament per al seu c\u00e0ncer i no pot fer compatible les dues coses. Les reaccions ja les vam poder veure ahir mateix als medis de comunicaci\u00f3 i a les xarxes socials. Avui han seguit i segur que aquests pr\u00f2xims dies seguiran. Hem pogut veure les reaccions dels jugadors, d\u2019altres entrenadors, dels amics, dels dirigents de clubs rivals, dels seguidors del Bar\u00e7a i fins i tot dels seguidors del Madrid o de l\u2019 Espanyol, els equips m\u00e9s rivals d\u2019entre els rivals. Tots s\u2019han comportat com a senyors davant un fet que psicol\u00f2gicament ens toca a tots el cor i les fibres m\u00e9s sensibles de la nostra persona. Davant del dolor o de la malaltia d\u2019una altra persona s\u2019ha de ser molt insensible o molt dolent per no posar-se al seu costat i fins els enemics m\u00e9s ac\u00e8rrims a vegades canvien la visi\u00f3 i es mires l\u2019altra persona de manera diferent. \u00c9s normal, \u00e9s hum\u00e0 i \u00e9s el que a tota persona amb un p\u00e8l de sensibilitat i humanitat li surt de dins.<\/p>\n

Per tant, en alguns moments podr\u00edem aplicar aquella frase que diu que \u201cqui vol entendre alguna cosa, no necessita gaires paraules\u201d. \u00c9s cert: en alguns moment sobren les paraules i prenen rellev\u00e0ncia els gestos i les actituds. Davant del dolor que sofreix l\u2019altra persona pot ser m\u00e9s important una bona abra\u00e7ada en silenci, una mirada, unes ll\u00e0grimes o una simple i breu paraula. No calen gaires disquisicions ni grans discursos. M\u00e9s aviat sobren, si m\u2019apureu!. Per aix\u00f2 \u00e9s important el que diem, el que callem i el que fem\u2026Exactament per aix\u00f2, davant del que li passa a Tito Vilanova, trobo que la majoria de reaccions han estat molt positives, de la qual cosa me n\u2019alegro molt. Justament \u00e9s en certs moments que es demostra la grandesa o la mesquinesa de les persones. Torno a dir que me n\u2019alegro molt. Tito, aquesta batalla la guanyar\u00e0s!<\/p>\n

POST SCRIPTUM<\/strong>: He de confessar que aquest post no acabava d\u2019aquesta manera. Ja l\u2019havia penjat al blog i fins i tot alg\u00fa ja l\u2019havia llegit. Acabava d\u2019una forma massa dura i fent una afirmaci\u00f3 que el temps ha desmentit, de la qual cosa me n\u2019alegro molt.. Per tant, crec que era de just\u00edcia rectificar i aix\u00ed ho he fet, i he de dir que amb molt de gust. He esborrat al final i l\u2019he acabat d\u2019una altra manera. Simplement en volia deixa const\u00e0ncia.<\/p>\n

\n

<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan parlem diem tots moltes coses i ens en callem encara moltes m\u00e9s. Ho fa tota la gent assenyada per tal de no crear cont\u00ednuament conflictes, ja que seria impossible viure si tots digu\u00e9ssim el que pensem. No \u00e9s convenient dir tot el que hom pensa i, si podem coincidir en qu\u00e8 ser franc \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792],"tags":[31905],"class_list":["post-4212","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-15W","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4212","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4212"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4212\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4212"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4212"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4212"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}