{"id":4184,"date":"2013-06-17T20:03:00","date_gmt":"2013-06-17T19:03:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4184"},"modified":"2013-06-17T20:03:00","modified_gmt":"2013-06-17T19:03:00","slug":"la-sala-despera-dun-hospital","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/06\/17\/la-sala-despera-dun-hospital\/","title":{"rendered":"La sala d’espera d’un hospital"},"content":{"rendered":"

\"1592_10201133434205275_1667411364_n\"<\/a> Aquesta dona que veieu a la foto tocant el piano \u00e9s l\u2019 Ana Esther. Fins aqu\u00ed res d\u2019especial.<\/p>\n

Per\u00f2 s\u00ed que es torna especial la not\u00edcia que llegia ahir en un diari uruguai\u00e0, una not\u00edcia que em va fer pensar. Deia que en un dels hospitals m\u00e9s importants de Montevideo \u2013l\u2019 HOSPITAL MACIEL-, en una sala que hi ha al soterrani preparada per tal que els familiars hi puguin anar a descansar, a prendre mate, a desconnectar una estona del dolor que els toca viure tant de prop a les habitacions, s\u2019hi pot escoltar la m\u00fasica d\u2019un piano, interpretada magn\u00edficament per l\u2019Ana Esther, una dona de 82 anys. L\u2019Ana Esther \u00e9s una ex empleada de l’Hospital i dos dies per setmana porta la seva cadireta i les seves partitures en una bossa de pl\u00e0stic com si fossin un tresor. All\u00e0 s\u2019asseu i es posa a tocar, tot manifestant que: "si em roben aix\u00f2, em roben la vida …". Els dimarts i dijous al captard tothom que \u00e9s en aquella sala pot gaudir del piano de l\u2019Ana Esther.<\/p>\n

Em va fer pensar com una dona de 82 anys encara t\u00e9 els \u00e0nims de fer aquest  excel\u00b7lent i voluntari\u00f3s gest per tal d\u2019alleugerir d\u2019alguna manera els llargs dies d\u2019estan\u00e7a en un hospital acompanyant algun familiar o amic malalt. Per\u00f2 es veu que no hi van nom\u00e9s els familiars sin\u00f3 que hi van tamb\u00e9 els treballadors, alguns pacients que ja poden sortir de les habitacions i fins i tot alg\u00fa que vol gaudir una estona de la m\u00fasica que toca aquesta bona dona.<\/p>\n

Em va fer pensar en tants \u00e9ssers an\u00f2nims que fan petites accions com aquesta per\u00f2 que, m\u00e0gicament, es tornen grans i importants per a molta gent perqu\u00e8 s\u00f3n ofertes amb amor  i de forma totalment altruista. A m\u00e9s, tots els que hem hagut d\u2019estar d\u2019acompanyants uns quants dies en un hospital sabem de la import\u00e0ncia de gestos d\u2019aquest tipus: gent que s\u2019ofereix a fer-te un favor; gent que et dona una conversa agradable; gent que t\u2019ofereix la seva amistat, tot i no con\u00e8ixer-te de res\u2026 I \u00e9s que les sales d\u2019espera dels hospitals uneixen molt. Deu ser perqu\u00e8 el dolor ens fa fr\u00e0gils, ens fa ser m\u00e9s humans, menys distants, m\u00e9s propers i m\u00e9s generosos. Als corredors, a les cafeteries i les sales d\u2019espera dels hospitals s\u2019hi comparteixen ll\u00e0grimes, penes i dolor, per\u00f2 tamb\u00e9 rialles, acudits, paraules d\u2019\u00e0nim i gestos de germanor. S\u00f3n llocs on els cors estan molt disposats a obrir-se, a rebre i tamb\u00e9 a oferir emocions, tendresa i humanitat.<\/p>\n

Ja s\u00e9 que als hospitals hi han molt bones iniciatives (culturals, recreatives, etc.) per tal de que la gent estigui millor. Aquesta seria una m\u00e9s per afegir. Tant de bo gestos com aquest fossin habituals i sab\u00e9ssim copiar-los i estendre\u2019ls. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta dona que veieu a la foto tocant el piano \u00e9s l\u2019 Ana Esther. Fins aqu\u00ed res d\u2019especial. Per\u00f2 s\u00ed que es torna especial la not\u00edcia que llegia ahir en un diari uruguai\u00e0, una not\u00edcia que em va fer pensar. Deia que en un dels hospitals m\u00e9s importants de Montevideo \u2013l\u2019 HOSPITAL MACIEL-, en una […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[160],"tags":[31827],"class_list":["post-4184","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-15u","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4184","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4184"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4184\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4184"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4184"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4184"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}