{"id":4172,"date":"2013-06-10T18:59:22","date_gmt":"2013-06-10T17:59:22","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4172"},"modified":"2013-06-10T19:08:23","modified_gmt":"2013-06-10T18:08:23","slug":"aquest-papa-magrada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/06\/10\/aquest-papa-magrada\/","title":{"rendered":"Aquest Papa m’agrada…"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Si voleu que us digui la veritat, feia anys que no llegia sermons i discursos del Papa. Els darrers que vaig llegir van ser els de Joan Pau I<\/strong>, per\u00f2 el pobre va durar tan poc que quasi no va tenir temps de dir-nos res. De totes maneres, recordo que eren discursos senzills i, alguns d\u2019ells, plens de bon humor.Les seves paraules retrataven un Papa que va ser durar nom\u00e9s 33 dies per\u00f2 que inspirava confian\u00e7a amb el seu somriure permanent i amb paraules plenes de confian\u00e7a.<\/p>\n

Despr\u00e9s va venir Joan Pau II<\/strong> i els seus discursos i enc\u00edcliques ja van deixar d\u2019interessar-me, de la mateixa manera \u2013i potser encara menys- que no m\u2019interessava gaire Benet XVI,<\/strong> tot i ser reconegut per tothom com un gran intel\u00b7lectual. Seria llarg d\u2019explicar el per qu\u00e8 d\u2019aquest desinter\u00e8s (potser algun altre dia ho intentar\u00e9 fer), per\u00f2 si ho hagu\u00e9s de resumir en poques paraules diria que van deixar d\u2019interessar-me les paraules que venien de Roma perqu\u00e8 la majoria d\u2019elles les sentia llunyanes, complicades, molt intel\u00b7lectuals,  molt racionals, molt teol\u00f2giques i, en definitiva, molt allunyades de la vida de la gent. Digueu-me superficial, si voleu, i digueu-me que aix\u00f2 no \u00e9s ra\u00f3 de res. Per\u00f2 jo ho sentia aix\u00ed i el fet va ser que vaig deixar de prestar atenci\u00f3 als dos darrers Papes\u2026<\/p>\n

I ara ens arriba el Papa Francesc<\/strong> i torno a llegir les coses que diu. No pas totes, evidentment, per\u00f2 s\u00ed que cada dia sento ganes de llegir-ne m\u00e9s. \u00c9s com si m\u2019hagu\u00e9s enganxat la seva manera de fer i de dir les coses. Trobo que \u201cm\u2019arriba\u201d, que l\u2019entenc f\u00e0cilment i que les seves paraules i els seus gestos responen a les preocupacions de la gent.<\/p>\n

Un exemple: ahir mateix llegia les paraules que va dir en l\u2019Audi\u00e8ncia als estudiants de les escoles dels jesu\u00eftes d\u2019It\u00e0lia i Alb\u00e0nia, acompanyats dels seus pares i professors, a l\u2019Aula Pau VI del Vatic\u00e0<\/strong> (7 de juny de 2013<\/em>) i trobo que valen la pena perqu\u00e8 s\u00f3n intel\u00b7ligibles i properes. Potser alguns em direu que no n\u2019hi ha per tant: Potser no, per\u00f2 a mi m\u2019han agradat i m\u2019han animat. Sembla que tornem a tenir un Papa que parla de forma senzilla i entenedora. Jo trobo que ja \u00e9s molt, no trobeu?<\/p>\n

Si voleu passar-hi una estoneta, les podreu trobar a CATALUNYA RELIGI\u00d3.CAT<\/a>.  Aqu\u00ed us en deixo un tast:<\/p>\n

\n

Papa Francesc<\/strong>: Ara estic a disposat a contestar algunes preguntes que em fareu: els nois, els educadors. Estic a la vostra disposici\u00f3. He dit al Pare provincial que m\u2019ajudi en aix\u00f2. <\/em><\/p>\n

Pare provincial<\/strong>: Santedat, les preguntes no estaven preparades, o sigui que les agafa aix\u00ed com arribin? D\u2019acord… <\/em><\/p>\n

Un noi<\/strong>: (…) Jo intento creure. Jo intento… intento, s\u00ed… ser fidel. Per\u00f2 tinc dificultats. A vegades em venen dubtes (…) Et volia demanar alguna paraula per sostenir-me en aquest creixement i sostenir tots els nois com jo.<\/em><\/p>\n

Papa Francesc<\/strong>: Caminar \u00e9s un art, perqu\u00e8 si caminem sempre de pressa, ens cansem i no podem arribar al final, al final del cam\u00ed. En canvi, si ens parem i no caminem, tampoc no arribem al final. Caminar \u00e9s justament l\u2019art de mirar l\u2019horitz\u00f3, pensar on vull anar, per\u00f2 tamb\u00e9 suportar el cansament del cam\u00ed. I moltes vegades, el cam\u00ed \u00e9s dif\u00edcil, no \u00e9s f\u00e0cil. (…) Hi ha la fosca, hi ha dies de fosca, hi ha dies de frac\u00e0s, tamb\u00e9 alguna caiguda… un cau, cau. Per\u00f2 penseu sempre aix\u00f2: no tingueu por dels fracassos, no tingueu por de les caigudes. En l\u2019art de caminar  el que compta no \u00e9s no caure, sin\u00f3 no \u201cquedar-se caiguts\u201d. Aixecar-se aviat, de seguida, i continuar endavant. I aix\u00f2 \u00e9s maco: aix\u00f2 \u00e9s treballar tots els dies, aix\u00f2 \u00e9s treballar humanament. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s lleig caminar sols, lleig i avorrit. Caminar en comunitat, amb els amics, amb els qui ens estimen: aix\u00f2 ens ajuda, ens ajuda a arribar precisament a la meta a la qual hem d\u2019arribar. No s\u00e9 pas si he contestat a la teva pregunta. Hi ets? No tindr\u00e0s por del cam\u00ed? Gr\u00e0cies. <\/em><\/p>\n

Una noia<\/strong>: (…) Volia preguntar-li, vost\u00e8, com tots els nens, quan era a l\u2019escola prim\u00e0ria, tenia amics, oi? I ara que \u00e9s papa, si encara es veu amb aquests amics…<\/em><\/p>\n

Papa Francesc<\/strong>: Fa dos mesos i mig que s\u00f3c papa. Els meus amics es troben a 14 hores d\u2019avi\u00f3 d\u2019aqu\u00ed, s\u00f3n lluny. Per\u00f2 et vull dir una cosa: tres d\u2019ells han vingut a veure\u2019m i a saludar-me, i els veig i m\u2019escriuen, i els estimo molt. No es pot viure sense amics: aix\u00f2 \u00e9s important, \u00e9s important. <\/em><\/p>\n

Una nena<\/strong>: Per\u00f2 volies ser papa? Francesc, volies ser papa? <\/em><\/p>\n

Papa Francesc<\/strong>: Tu saps que vol dir que una persona no s\u2019estimi gaire a si mateixa? Una persona que vol, que t\u00e9 ganes de ser papa no s\u2019estima. D\u00e9u no el beneeix. No, jo no he volgut ser papa. Est\u00e0s b\u00e9? Vine, vine, vine…<\/em><\/p>\n

Una senyora<\/strong>: Em preguntava perqu\u00e8 vost\u00e8, tu, has renunciat a totes les riqueses d\u2019un papa, com un apartament de luxe, o un cotxe enorme, i en canvi has anat a un pis petit aqu\u00ed a prop, o has agafat l\u2019autob\u00fas dels bisbes. Per qu\u00e8 has renunciat a la riquesa?<\/em><\/p>\n

Papa Francesc<\/strong>: B\u00e9, jo crec que no sigui nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de riquesa. Per mi \u00e9s un problema de personalitat: \u00e9s aix\u00f2. Jo necessito viure entre la gent, i si jo visqu\u00e9s sol, potser una mica a\u00efllat, no seria bo per a mi. Aquesta pregunta me la va fer un professor: \u2018Per\u00f2 per qu\u00e8 vost\u00e8 no se’n va a viure a all\u00e0?\u2019 I jo li vaig contestar: \u2018Miri, per motius psiqui\u00e0trics\u2019. \u00c9s la meva personalitat. I l\u2019apartament aquell (del Palau Apost\u00f2lic) no \u00e9s pas tan lux\u00f3s, tranquil\u00b7la… Per\u00f2 no puc viure sol, ho entens? I, a m\u00e9s, penso, que s\u00ed: els temps ens parlen de tanta pobresa en el m\u00f3n, i aix\u00f2 \u00e9s un esc\u00e0ndol. La pobresa del m\u00f3n \u00e9s un esc\u00e0ndol. En un m\u00f3n on hi ha tanta, tanta riquesa, tants recursos per donar de menjar a tothom, no es pot entendre com \u00e9s que hi ha tants nens que passin gana, tants nens sense educaci\u00f3, tants pobres! La pobresa, avui, \u00e9s un clam. Tots nosaltres hem de pensar si podem ser una mica m\u00e9s pobres: aix\u00f2 tamb\u00e9, tothom ho ha de fer. Com puc ser una mica m\u00e9s pobre per assemblar-me m\u00e9s a Jes\u00fas, que era el Mestre pobre. Aquest \u00e9s el punt. Per\u00f2 no \u00e9s un problema de virtut meva personal, \u00e9s nom\u00e9s que jo no puc viure sol, i aix\u00f2 del cotxe, aix\u00f2 que tu dius: no tenir tantes coses i ser una mica m\u00e9s pobre. \u00c9s aix\u00f2.<\/em><\/p>\n

Un professor<\/strong>: (…) Jo m\u2019interrogo sobre el nostre comprom\u00eds pol\u00edtic, social, en la societat, com a adults en les escoles jesu\u00eftes. Digui’ns alguna paraula sobre com el nostre comprom\u00eds, el nostre treball d’avui, a It\u00e0lia, al m\u00f3n, pot ser jesu\u00efta, pot ser evang\u00e8lic.<\/em><\/p>\n

Papa Francesc<\/strong>: Molt b\u00e9. Implicar-se en pol\u00edtica \u00e9s una obligaci\u00f3 per al cristi\u00e0. Nosaltres, els cristians, no poden "jugar com Pilat," rentar-nos les mans: no podem. Hem d\u2019involucrar-nos en la pol\u00edtica, perqu\u00e8 la pol\u00edtica \u00e9s una de les formes m\u00e9s elevades de la caritat, perqu\u00e8 busca el b\u00e9 com\u00fa. I els cristians laics han de treballar en la pol\u00edtica. Vost\u00e8 em dir\u00e0: \u2018Per\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil\u2019. Per\u00f2 tampoc no \u00e9s f\u00e0cil arribar a ser un sacerdot. No hi ha coses senzilles a la vida. No \u00e9s f\u00e0cil, la pol\u00edtica s\u2019ha embrutat molt, per\u00f2 jo em pregunto: s\u2019ha embrutat, per qu\u00e8? Perqu\u00e8 els cristians no s’han involucrat en la pol\u00edtica amb l’esperit evang\u00e8lic? Jo et deixo amb una pregunta: \u00e9s f\u00e0cil dir \u2018la culpa \u00e9s d\u2019aquell\u2019. Per\u00f2 jo, qu\u00e8 faig? \u00c9s un deure! Treballar pel b\u00e9 com\u00fa,  \u00e9s el deure d’un cristi\u00e0! I moltes vegades el cam\u00ed per treballar \u00e9s la pol\u00edtica. Hi ha altres camins: professor, per exemple, \u00e9s una altre cam\u00ed. Per\u00f2 l’activitat pol\u00edtica pel b\u00e9 com\u00fa \u00e9s un dels camins. Aix\u00f2 \u00e9s ben clar. <\/em><\/p>\n

Un jove<\/strong>: Pare, volia preguntar-li… Nosaltres, els joves, com podem viure amb la pobresa del m\u00f3n? Qu\u00e8 hem de fer? <\/em><\/p>\n

Papa Francesc<\/strong>: En primer lloc, voldria dir-vos una cosa, a tots vosaltres, els joves: no deixeu que us robin l\u2019esperan\u00e7a, sis plau, no deixeu que us la robin. I qui et roba l\u2019esperan\u00e7a? L\u2019esperit del m\u00f3n, la riquesa, l’esperit de la vanitat, la sup\u00e8rbia, l\u2019orgull… Totes aquestes coses et roben l’esperan\u00e7a. On trobo esperan\u00e7a? En Jes\u00fas pobre: Jes\u00fas, que es va fer pobre per nosaltres. I tu has parlat de pobresa. La pobresa ens crida a sembrar esperan\u00e7a I aix\u00f2 sembla dif\u00edcil una mica d’entendre. El Pare Arrupe (…) va parlar de com s’ha d’estudiar el problema social. Per\u00f2, al final, va dir: ‘Mireu, no es pot parlar de pobresa sense fer una experi\u00e8ncia amb els pobres’. (…) No es pot parlar de la pobresa, de la pobresa abstracta: no existeix! La pobresa \u00e9s la carn de Jes\u00fas pobre, en aquell nen que t\u00e9 gana, en el malalt, en les estructures socials injustes… Anar-hi, mirar all\u00e0 la carn de Jes\u00fas. Per\u00f2 no deixeu robar-vos l’esperan\u00e7a per l’esperit del benestar, per l\u2019esperit del benestar que al final et porta a convertir-te en un no-res en a vida! El jove han d’apostar per assolir ideals nobles. Aquest \u00e9s el consell. Per\u00f2 l\u2019esperan\u00e7a, on la trobo? En la carn de Jes\u00fas que pateix i en la veritable pobresa. Existeix una connexi\u00f3 entre totes dues coses\u201d.   <\/em><\/p>\n

Traducci\u00f3: Marta Nin<\/strong><\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si voleu que us digui la veritat, feia anys que no llegia sermons i discursos del Papa. Els darrers que vaig llegir van ser els de Joan Pau I, per\u00f2 el pobre va durar tan poc que quasi no va tenir temps de dir-nos res. De totes maneres, recordo que eren discursos senzills i, alguns […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77],"tags":[31820,31962],"class_list":["post-4172","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","tag-esglesia","tag-papa-francesc"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-15i","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4172","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4172"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4172\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4174,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4172\/revisions\/4174"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4172"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4172"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}