![](\"https:\/\/i0.wp.com\/1.bp.blogspot.com\/-KYgG3t18ECw\/Tz4-KKbqiWI\/AAAAAAAAAMQ\/lEaNaIUrkc8\/s320\/contemplar.GIF?resize=278%2C193\")
Una vegada vaig llegir \u2013no s\u00e9 on- que ser feli\u00e7 o desgraciat dep\u00e8n d\u2019un mateix. Que \u00e9s cada persona qui tria ser feli\u00e7 o desgraciada a la vida. En un primer moment aquesta afirmaci\u00f3 em va semblar una \u201cboutade\u201d, una afirmaci\u00f3 que pretenia ser enginyosa per\u00f2 que em semblava molt poc real i for\u00e7a fora de lloc perqu\u00e8 jo creia que la felicitat depenia m\u00e9s de factors externs que no pas interns. <\/p>\n
Amb el temps he anat canviant de parer i he anat entenent una mica m\u00e9s aquella afirmaci\u00f3; perqu\u00e8 em sembla que la felicitat no \u00e9s una cosa gens objectiva sin\u00f3 que dep\u00e8n molt de la percepci\u00f3 que nosaltres tinguem de les coses, de les situacions i, en general, de la vida mateixa. Alguns ho basen tot en factors econ\u00f2mics, altres en factors de poder, o d\u2019influ\u00e8ncia, o de salut o d\u2019estatus social\u2026. I justament aqu\u00ed \u00e9s on entra aquesta percepci\u00f3 totalment subjectiva del que \u00e9s la felicitat: cadasc\u00fa la viu, l\u2019espera, la percep o l\u2019imagina de manera diferent perqu\u00e8, a fi de comptes, aconseguir la felicitat t\u00e9 molt a veure amb com ens prenem la vida i tot el que ens succeeix. La mateixa cosa pot ser percebuda totalment negativa, exasperant i esfere\u00efdora per una persona, mentre que per una altra aquesta mateixa cosa resultar\u00e0 totalment digerible i fins i tot en traur\u00e0 un rendiment positiu per a la seva vida perqu\u00e8 potser l\u2019ajudar\u00e0 cr\u00e9ixer i a madurar. Les possibilitats de les persones s\u00f3n immenses i el que ens passa la major part de les vegades \u00e9s que no hem apr\u00e8s a desenvolupar-les i ens quedem en el lament, en la part negativa i en el metre quadrat que tenim al voltant nostre. No som capa\u00e7os de mirar m\u00e9s enll\u00e0, m\u00e9s lluny, m\u00e9s alt i amb m\u00e9s perspectiva.<\/p>\n
Per a ser feli\u00e7os, de totes maneres, (i no vull pas donar cap recepta, que per aix\u00f2 ja hi s\u00f3n els psic\u00f2legs i altra gent que en sap molt) s\u00ed que necessitarem canviar les ulleres que normalment portem posades i que no ens sabem traure. I una cosa \u00e9s certa: cap de nosaltres vam n\u00e9ixer amb les ulleres posades, sin\u00f3 que ens les hem anat posant durant la nostra vida i ja no ens les hem graduat o no ens les hem tret mai m\u00e9s. Es tractar\u00e0, potser, de saber mirar el que ens passa di\u00e0riament i canviar les actituds per enfrontar-ho com cal. Canviar la mirada. Ens caldr\u00e0 aprendre a actuar de manera diferent a com estem acostumats i a pensar que els que ens ha tocat no \u00e9s la cosa pitjor del m\u00f3n i que potser t\u00e9 coses bones i tot. El que deia: canviar les ulleres\u2026<\/p>\n
Per qu\u00e8, \u2013em pregunto moltes vegades- una mateixa malaltia \u00e9s acceptada d\u2019una manera determinada, amb ganes de lluitar, amb l\u2019esperit intern de v\u00e8ncer-la per una persona i en canvi aquesta mateixa malaltia ensorra, fa defallir i fa claudicar una altra persona? Per qu\u00e8 alguns saben veure sempre el vas mig ple i altres el veuen sempre mig buit?. Per qu\u00e8 alguns es fixen sempre en el que tenen i altres es fixen nom\u00e9s en el que els falta?. Per qu\u00e8 alguns troben defectes en tot i, en canvi, altres sembla que tot els va b\u00e9?. <\/p>\n
No ser\u00e0 que ens falta canviar les ulleres, la perspectiva, mirar al nostre voltant, valorar millor les coses, veure que cada dia hi ha una nit per\u00f2 tamb\u00e9 que hi ha un dia i que, fins i tot, hi han dies ben bonics, amb sol i molta llum?. <\/p>\n
<\/p>\n
Una vegada vaig llegir \u2013no s\u00e9 on- que ser feli\u00e7 o desgraciat dep\u00e8n d\u2019un mateix. Que \u00e9s cada persona qui tria ser feli\u00e7 o desgraciada a la vida. En un primer moment aquesta afirmaci\u00f3 em va semblar una \u201cboutade\u201d, una afirmaci\u00f3 que pretenia ser enginyosa per\u00f2 que em semblava molt poc real i for\u00e7a fora […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792],"tags":[31905],"class_list":["post-4164","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-15a","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4164","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4164"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4164\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4164"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4164"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4164"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}