![](\"http:\/\/i1.wp.com\/www.beep.es\/blog\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/gente_mayor.jpg?zoom=1.5&fit=400%2C400\")
Cada vegada es veu m\u00e9s gent gran a les universitats, a cursos de tota mena, a xerrades i confer\u00e8ncies. La gent gran, actualment, t\u00e9 moltes m\u00e9s inquietuds intel\u00b7lectuals i vitals que les de fa uns anys enrere, segurament perqu\u00e8 molts d\u2019ells ja van tenir m\u00e9s oportunitats d\u2019estudiar de joves que no pas els seus pares que els va tocar els foscos i tristos temps de la guerra, de la postguerra i de la cruel i empobridora dictadura franquista.<\/p>\n
Em van explicar el cas d\u2019una senyora -ja gran- que es va posar a estudiar literatura i, al principi, els companys de curs \u2013quasi tots ells nois i noies molt joves- li q\u00fcestionaven for\u00e7a la seva elecci\u00f3 i el seu gust de seure en aquells bancs de la universitat envoltada de gent amb una not\u00f2ria difer\u00e8ncia d\u2019edat. La veien molt gran i, per tant, els semblava que ja no li podien quedar gaires anys de vida i tampoc veien que aquella opci\u00f3 fos per trobar una feina. Quan un dia li van preguntar pel \u201cquid\u201d de la seva elecci\u00f3, ella els va dir que no ho feia per tenir un t\u00edtol, ni per guanyar-se la vida sin\u00f3 que ho feia simplement pel simple i senzill plaer de saber. Els deia que davant de la infinitud del saber tant era disposar de dos anys de vida que de cinquanta o cent. Ni que D\u00e9u li regal\u00e9s 100 anys m\u00e9s de vida no arribaria a poder saber res m\u00e9s que una molt m\u00ednima part del que la humanitat ha descobert, investigat, escrit o ha fet. <\/p>\n
Per tant, la pregunta no era el \u201cper qu\u00e8\u201d ho feia sin\u00f3 el \u201cqu\u00e8\u201d. Motius en trobar\u00edem molts i cada persona t\u00e9 els seus, tots molt leg\u00edtims i segurament que molt valuosos per a cadasc\u00fa. L\u2019important de veritat \u00e9s el \u201cqu\u00e8\u201d, o sigui el saber (la saviesa) per s\u00ed mateix, el fet d\u2019aprendre, el fet de desenvolupar la ment, el fet de voler ser millor i anar m\u00e9s enll\u00e0 un mateix. Llegir, pensar, aprendre coses noves ens fa nous a tots. Fa que no ens acabem d\u2019estancar del tot i, per tant, podrir-nos. L\u2019aigua estancada es podreix. Les persones tamb\u00e9, si no s\u00f3n capaces de sortir de seu petit m\u00f3n particular, un m\u00f3n que -amb els anys- generalment anem reduint. l\u2019anem fent m\u00e9s petit i el constru\u00efm sense mires a l\u2019exterior de nosaltres mateixos. Les mateixes limitacions pr\u00f2pies de l\u2019edat ens limiten f\u00edsicament i intel\u00b7lectualment, si no vigilem.<\/p>\n
Trobo que \u00e9s bo que els ajuntaments, les universitats, els centres culturals, les associacions i tothom que pugui organitzi coses de tipus cultural i trobo que est\u00e0 molt b\u00e9 que la gent gran s\u2019hi apunti, ells que disposen generalment de m\u00e9s temps i m\u00e9s oportunitats. La vida d\u2019un jubilat pots ser feta de viatges de l\u2019 IMSERSO -que estan molt b\u00e9 i tamb\u00e9 s\u00f3n molt necessaris- per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019aquesta altra vessant m\u00e9s intel\u00b7lectual i enriquidora del m\u00f3n dels llibres o d\u2019internet. Internet \u00e9s una altra gran possibilitats que ens regala la vida actual per tal de desenvolupar de mil formes diverses la nostra ment i el nostre esperit. Podem anar de Marx a Jes\u00fas, de la filosofia ala teologia, de la literatura a la cosmologia en pocs minuts perqu\u00e8 els mitjans actuals ens ofereixen totes aquestes possibilitats fins i tot sense sortir de casa. <\/p>\n
Jubilats, aprofiteu-ho!.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Cada vegada es veu m\u00e9s gent gran a les universitats, a cursos de tota mena, a xerrades i confer\u00e8ncies. La gent gran, actualment, t\u00e9 moltes m\u00e9s inquietuds intel\u00b7lectuals i vitals que les de fa uns anys enrere, segurament perqu\u00e8 molts d\u2019ells ja van tenir m\u00e9s oportunitats d\u2019estudiar de joves que no pas els seus pares […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[3321],"tags":[31918],"class_list":["post-4127","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vellesa","tag-vellesa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-14z","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4127","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4127"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4127\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4127"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4127"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4127"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}