{"id":4108,"date":"2013-04-07T11:04:17","date_gmt":"2013-04-07T10:04:17","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4108"},"modified":"2013-04-07T11:04:17","modified_gmt":"2013-04-07T10:04:17","slug":"no-sc-daqu-ni-sc-dall","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/04\/07\/no-sc-daqu-ni-sc-dall\/","title":{"rendered":"No sóc d’aquí ni sóc d’allí"},"content":{"rendered":"

Facundo Cabral<\/strong> deia en una can\u00e7\u00f3 seva \u201cNo soy de aqu\u00ed ni soy de all\u00e1\u201d. Aix\u00f2 deu ser el que sent en el fons del seu \u00e9sser aquell que s\u2019ha allunyat del seu pa\u00eds de forma volunt\u00e0ria o for\u00e7osa. La paraula \u201cexiliar-se\u201d prov\u00e9 del llat\u00ed \u201cexsil\u012bre\u201d (<\/i>saltar a fora) i expressa la separaci\u00f3, el salt, que ha de fer una persona de la terra que l\u2019ha vist n\u00e0ixer. Una situaci\u00f3 que acostuma a ser en la majoria de cassos for\u00e7a dura en alguns aspectes.<\/p>\n

Quan veig les nostres places plenes de gent desvagada, sense feina \u2013la majoria d\u2019ells estrangers- penso qu\u00e8 deuen sentir i quin \u00e9s el seu futur. La majoria d\u2019ells van marxar de la seva terra for\u00e7ats per raons econ\u00f2miques o pol\u00edtiques i no pas per gust. S\u00f3n dues formes d\u2019exili for\u00e7a diferents: una \u00e9s triada i l\u2019altra \u00e9s obligada, per\u00f2 s\u00f3n les modernes formes d\u2019exili.<\/p>\n

A l\u2019 antiga Gr\u00e8cia, un dels c\u00e0stigs pitjors per a les persones pol\u00edticament sospitoses no era la pres\u00f3, ni la confiscaci\u00f3 dels seus b\u00e9ns sin\u00f3 que se les desterrava. I els romans penaven amb l\u2019exili els delictes de tra\u00efci\u00f3, enverinament i incendi provocat. I la B\u00edblia ens retrata Adam i Eva expulsats del parad\u00eds terrenal despr\u00e9s de cometre el seu pitjor pecat: l\u2019exili com a c\u00e0stig div\u00ed.<\/p>\n

Tots els relats d\u2019exili que jo he escoltat o llegit tenen un rerefons i un denominador com\u00fa: la nost\u00e0lgia que provoca el desarrelament. Una vegada deia Zitarrosa<\/strong> \u2013el fam\u00f3s cantant uruguai\u00e0 que va haver d\u2019exiliar-se- que \u201cl\u2019exili provoca nost\u00e0lgia i que aix\u00f2 \u00e9s molt perill\u00f3s`perqu\u00e8 hom s\u2019hi acostuma fins al punt que arriba a dependre d\u2019ella per a sobreviure\u201d.<\/p>\n

El pitjor de l\u2019exiliat \u00e9s la de no sentir-se \u201cd\u2019aqu\u00ed\u201d quan \u00e9s aqu\u00ed i quan torna al seu pa\u00eds tampoc sentir-se \u201cd\u2019all\u00e0\u201d. Perqu\u00e8 com diu Carlos Liscano:<\/strong><\/p>\n

\n

\u201cCuando regreses, si regresas, no ser\u00e1s el mismo. Los tuyos te esperar\u00e1n y pasar\u00e1s entre ellos y no te ver\u00e1n. Tal vez te pregunten si no lo has visto a \u00e9l. Tendr\u00e1s que explicarles que s\u00ed, pero hace muchos a\u00f1os, y que ahora \u00e9l ha cambiado tanto que ya no es el mismo.
Entonces dir\u00e1n que mientes.
Lo mejor ser\u00e1 hacer como si nada. Simular, entregarles los abrazos que has acumulado para ellos, y contarles cu\u00e1nto extra\u00f1aste navegando a\u00f1os en el Mar Ajeno. Ellos se lo creer\u00e1n, y no notar\u00e1n que desde hace mucho tiempo eres otro, que s\u00f3lo vuelve por el h\u00e1bito de llegar a alg\u00fan sitio.\u201d
Tomado de \u201cMiscellanea observata\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n

O b\u00e9 com diu, Mario Benedetti<\/strong> en el seu poema \u201cPero vengo\u201d<\/font><\/p>\n

 <\/p>\n

PERO VENGO<\/strong><\/p>\n

M\u00e1s de una vez me siento expulsado <\/p>\n

y con ganas de volver al exilio que me expulsa <\/p>\n

y entonces me parece que ya no pertenezco a ning\u00fan sitio, <\/p>\n

a nadie.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00bfSer\u00e1 en indicio de que nunca m\u00e1s <\/p>\n

podr\u00e9 no ser un exiliado?<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00bfQu\u00e9 aqu\u00ed o all\u00e1 <\/p>\n

o en cualquier parte <\/p>\n

siempre habr\u00e1 alguien que vigile y piense, <\/p>\n

\u00e9ste a qu\u00e9 viene?<\/p>\n

 <\/p>\n

Y vengo sin embargo <\/p>\n

tal vez a compartir cansancio y v\u00e9rtigo <\/p>\n

desamparo y querencia <\/p>\n

tambi\u00e9n a recibir mi cuota de rencores <\/p>\n

mi reflexiva comisi\u00f3n de amor <\/p>\n

en verdad a qu\u00e9 vengo no lo s\u00e9 <\/p>\n

con certeza <\/p>\n

pero vengo.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tota aquesta pobra gent sense p\u00e0tria, sense feina, amb un present que els obliga a arrossega-se per les places i amb un futur molt incert perqu\u00e8 no tenen diners, ni ganes ni prou coratge per tornar al seu pa\u00eds potser s\u2019hauran de conv\u00e8ncer i dir-se a si mateixos: \u201cOdiseu, escolta, el retorn mai \u00e9s possible perqu\u00e8 aquell que se\u2019n va anar ja no existeix i el lloc d\u2019origen ha deixat de ser el mateix\u201d. I potser s\u2019hauran d\u2019acabar de conv\u00e8ncer que no s\u00f3n d\u2019aqu\u00ed ni s\u00f3n d\u2019all\u00e0 i que aquest \u00e9s el primer pas per a comen\u00e7ar a ser alg\u00fa nou i poder somniar a comen\u00e7ar algun projecte de vida nou, si \u00e9s que encara la vida els d\u00f3na oportunitat per comen\u00e7ar algun projecte.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Facundo Cabral deia en una can\u00e7\u00f3 seva \u201cNo soy de aqu\u00ed ni soy de all\u00e1\u201d. Aix\u00f2 deu ser el que sent en el fons del seu \u00e9sser aquell que s\u2019ha allunyat del seu pa\u00eds de forma volunt\u00e0ria o for\u00e7osa. La paraula \u201cexiliar-se\u201d prov\u00e9 del llat\u00ed \u201cexsil\u012bre\u201d (saltar a fora) i expressa la separaci\u00f3, el salt, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4531],"tags":[31930],"class_list":["post-4108","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-exili","tag-exili"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-14g","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4108","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4108"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4108\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4108"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4108"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4108"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}