![](\"https:\/\/i0.wp.com\/static.adnpolitico.com\/media\/2013\/03\/13\/el-papa-francisco-i.jpg?resize=290%2C186\")
Tenim un argent\u00ed com a nou Papa. Nom\u00e9s s\u00e9 d\u2019ell les quatre coses que han dit els diaris. Que si \u00e9s moderat-conservador; que si \u00e9s conservador en la doctrina i progressista en el que es refereix a la part social; que si t\u00e9 un car\u00e0cter fort i decidit\u2026 Ja ho anirem veient i, de moment, no crec que es pugui aventurar cap cam\u00ed.<\/p>\n
Per\u00f2 s\u00ed que em temo que pugui resultar un Papa esquitxat pel que va passar en els anys de dictadura al Con Sud de Llatinoam\u00e8rica. Aquests dies acaba de comen\u00e7ar a l\u2019Argentina el primer judici pel Pla C\u00f2ndor de dictadures sud-americanes, amb l’uruguai\u00e0 Cordero a la banqueta. Un judici que investigar\u00e0 els crims comesos en els anys 70 i 80 en el marc del denominat Pla C\u00f2ndor, de coordinaci\u00f3 repressiva dels r\u00e8gims militars del Con Sud. L\u2019exdictador argent\u00ed Jorge Videla \u00e9s un dels principals imputats.<\/p>\n
Es coneix com a Pla C\u00f2ndor a la coordinaci\u00f3 d’accions repressives de les dictadures de Xile, Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai i Bol\u00edvia, que va estar en marxa entre mitjans dels ’70 i dels ’80. En aquells anys jo era a l\u2019 Uruguai i vaig poder viure-ho de ben a prop. Vaig a arribar a l\u2019 Uruguai el desembre del 76 i s\u2019acabava de produir el cop d\u2019 Estat que va deposar Isabelita Per\u00f3n a l\u2019 Argentina i va ser quan van comen\u00e7ar els crims i les barbaritats a un costat i a l\u2019altre del Riu de la Plata. Encara recordo com cada dia es trobaven cad\u00e0vers a les costes uruguaianes que l\u2019aigua del riu arrossegava. Tiraven els cad\u00e0vers amb helic\u00f2pter per tal de que desapareguessin menjats pels peixos\u2026 <\/p>\n
Els advocats dels familiars dels desapareguts han precisat que en la causa estan esmentades un centenar de v\u00edctimes de nacionalitat uruguaiana, xilena, paraguaiana i argentina. Videla (1976-1981), de 87 anys, s’asseur\u00e0 novament a la banqueta dels acusats (ja t\u00e9 dues condemnes a pres\u00f3 perp\u00e8tua) al costat d’altres 25 imputats, entre ells l’exdictador argent\u00ed Reynaldo Bignone i el seu compatriota l’exgeneral Luciano Benjam\u00edn Men\u00e9ndez (set perp\u00e8tues), tots dos de 85 anys. La causa arriba a judici oral despr\u00e9s de 14 anys durant els quals la just\u00edcia havia demanat les extradicions dels morts exdictadores Alfredo Stroessner de Paraguai i Augusto Pinochet de Xile.<\/p>\n
L’\u00fanic estranger que enfrontar\u00e0 als tres magistrats del Tribunal Oral ser\u00e0 Manuel Be, un excoronel i agent d’intel \u00b7 lig\u00e8ncia de l’Ex\u00e8rcit uruguai\u00e0, segons l’advocada. Be es troba detingut a Buenos Aires i est\u00e0 imputat en 11 casos, entre ells la desaparici\u00f3 de Maria Claudia Garc\u00eda de Gelman, nora del poeta argent\u00ed Juan Gelman.<\/p>\n
"El que ara hem de provar \u00e9s l’exist\u00e8ncia d’una associaci\u00f3 il \u00b7 l\u00edcita entre les dictadures d’Argentina, Bol\u00edvia, Brasil, Xile, Paraguai i Uruguai per perseguir i eliminar opositors en qualsevol d’aquests pa\u00efsos, amb el suport del govern dels Estats Units", va dir Varsky, una de les advocades. "Per a la prova -va continuar- comptem amb els testimonis de supervivents i molta documentaci\u00f3, entre ella papers desclassificats dels Estats Units que comprometen a Washington", va explicar. L’advocada del Centre d’Estudis Legals i Socials (CELS) tamb\u00e9 va destacar l’aportaci\u00f3 que va significar per a la causa els anomenats "Arxius del terror", que van ser trobats per l’advocat paraguai\u00e0 Mart\u00edn Almada en una comissaria de policia d’Asunci\u00f3n.<\/p>\n
Segons Almada, un militant pels drets humans, el Pla C\u00f2ndor va ser presentat per primera vegada a finals de 1975 per l’FBI (Oficina Federal d’Investigacions dels Estats Units), que va prestar la seva col \u00b7 laboraci\u00f3 per dur endavant. "Entenem que ser\u00e0 un judici molt llarg perqu\u00e8 hi ha molts testimonis i molt ben documentats analitzar", va dir Varsky, en recordar que nom\u00e9s a Paraguai es van trobar cinc tones de papers.<\/p>\n
Malgrat els 14 anys que porta el judici i les quatre d\u00e8cades d’alguns dels crims de lesa humanitat que s’investiguen, els familiars de les v\u00edctimes "estan ansiosos i esperen aconseguir just\u00edcia", va afirmar la lletrada.<\/p>\n
El "modus operandi" del Pla C\u00f2ndor era molt clar: Hi havia un acord repressiu que permetia a integrants de les forces armades i de seguretat dels r\u00e8gims de facto comptar amb informaci\u00f3 sobre el moviment dels opositors i ingressar a qualsevol dels pa\u00efsos per detenir clandestinament amb suport local.<\/p>\n
Els cassos m\u00e9s famosos s\u00f3n el dels argentins Horacio Campiglia i M\u00f2nica Susana Pinus de Binstock, que el 1980 van ser segrestats en arribar a l’aeroport de Rio de Janeiro per agents d’intel \u00b7 lig\u00e8ncia d’Argentina i van acabar en un centre clandest\u00ed de detenci\u00f3 de Buenos Aires, on van desapar\u00e8ixer. I un altre cas fam\u00f3s \u00e9s el de Maria Claudia Garc\u00eda de Gelman, segrestada als 19 anys i amb un embar\u00e0s de set mesos a la capital argentina per agents d’intel \u00b7 lig\u00e8ncia uruguaians i traslladada a Montevideo. A la capital uruguaiana va donar a llum a l’Hospital Militar i despr\u00e9s va desapar\u00e8ixer. La nena, de nom Macarena, va ser lliurada il \u00b7 legalment a la fam\u00edlia d’un policia i va recuperar la seva identitat el 2000, als 23 anys.<\/p>\n
La causa es va iniciar a finals de 1999 per den\u00fancies de familiars d’estrangers desapareguts a Argentina, entre ells la uruguaiana Sara M\u00e9ndez, despullada del seu fill de dos mesos en un centre de detenci\u00f3 de la prov\u00edncia de Buenos Aires, que va con\u00e8ixer despr\u00e9s de 26 anys.<\/p>\n
Entre les v\u00edctimes m\u00e9s not\u00f2ries del Pla C\u00f2ndor s’esmenta al excanceller xil\u00e8 Orlando Letelier (assassinat a Washington), el general xil\u00e8 Carlos Prats (assassinat a Buenos Aires) i als pol\u00edtics uruguaians Zelmar Michelini i H\u00e9ctor Guti\u00e9rrez Ruiz (assassinats a la capital argentina). <\/p>\n