{"id":4051,"date":"2013-03-02T22:37:14","date_gmt":"2013-03-02T21:37:14","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4051"},"modified":"2013-03-02T22:37:14","modified_gmt":"2013-03-02T21:37:14","slug":"els-des-jubilats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/03\/02\/els-des-jubilats\/","title":{"rendered":"ELS “DES JUBILATS”"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a> <\/p>\n

l va arribar a la pla\u00e7a amb una barreta. Va redre\u00e7ar l’estaca d’un arbret i la va afirmar colpejant amb la barreta.
Va lligar la planta a l’estaca i es va apartar com per mirar una obra d’art.
Em va incitar a entaular conversa:
– \u00bfVost\u00e8 \u00e9s del Municipi?
– S\u00f3c d’Alicia, la meva dona, fa quaranta-dos anys.
– Ah … Va ser vost\u00e8 qui va plantar aquest arbre?<\/p>\n

– Va ser el municipi. Un arbre vell va caure, van plantar aquest nou de qualsevol manera, per\u00f2 jo el vaig abonar, i li vaig posar aquesta estaca aqu\u00ed.
-Per\u00f2 quina bellesa, ja est\u00e0 tot brotat.
-Cap al tard vinc a regar-lo.
– Es veu que a vost\u00e8 li agraden les plantes!
– Les plantes, les bestioles, fins i tot la gent m’agrada, fillet.
– Gr\u00e0cies per la part que em toca …
Ell va somriure, va treure un tisores del cintur\u00f3 i va comen\u00e7ar a podar un arbust.
– \u00bfVost\u00e8 \u00e9s jubilat?
– S\u00f3c des jubilat.
Va anar podant i explicant:
– Quan em vaig jubilar, ja havia vist a molts col \u00b7 legues jubilar-se i marcir-se, com un arbre que es poda i es rega amb \u00e0cid de bateria …
Sap que hi ha comerciants que reguen l’arbre amb \u00e0cid de bateria per matar-lo i aix\u00ed deixar lliure la fa\u00e7ana del seu negoci?
\u00c9s aix\u00ed … I all\u00e0 es queda amb la botiga torrant-se al sol!
Va picotejar les branques podades, formant una catifa de fulles al voltant de l’arbust.
– \u00c9s bo per a la terra … Tot el que surt de la terra ha de tornar per la terra …
En aquells dies, jo ja havia vist molts col \u00b7 legues jubilar-se i marcir-se. Usant bermudes i xinel\u00b7les i quedant-se a casa davant del televisor.
Traient panxa i engreixant …  Fins que van acabar amb vessament o infart, avorrits per la inactivitat i viure parlant nom\u00e9s de malalties.
Va tallar unes flors, va fer un ram:
– Per a la meva nena. Al\u00edcia. Ella \u00e9s un any m\u00e9s gran que jo, per\u00f2 sembla una nena quan li portes una flor.
Ella tamb\u00e9 est\u00e0 des jubilada.
Ajuda a l’escola de la nostra n\u00e9ta, ensenyant a la cuinera a fer confitura amb poc sucre i amanides amb les restes de les llegums que abans eren llen\u00e7ades a les escombraries. I ajuda a la llar d\u2019infants tamb\u00e9, a l’hospital.
AH …! Al\u00edcia viu ajudant a tothom, per aix\u00f2 es val per si mateixa i no t\u00e9 temps per pensar en malalties.
Va lligar el manat amb un ram de gespa, i el va dipositar amb cura sobre un banc.
– Per regar les plantes he de portar la galleda amb aigua des de la casa.
Vaig anar al municipi a demanar que col\u00b7loquessin una aixeta aqu\u00ed.
Me la van negar perqu\u00e8 la gent aniria a beure aigua i deixaria l’aixeta oberta.
Els vaig dir que col\u00b7loquessin una aixeta amb reixa i cadenat que jo la cuidaria.
Van insistir en la negativa.
Van dir que jo hauria de quedar-me amb la clau i llavors seria una canilla p\u00fablica amb control particular, i aix\u00f2 est\u00e0 prohibit.
Va somriure, mirant la pla\u00e7a.
– Aqu\u00ed els vaig dir: llavors puc tenir cura de la pla\u00e7a, per\u00f2 no tinc poder per cuidar una aixeta?
Vaig preguntar, miri, si tinc autoritzaci\u00f3 per tenir cura de la pla\u00e7a!
Vaig guardar silenci i vaig tornar abans que em prohibissin tenir cura de la pla\u00e7a …
-O abans que em fessin omplir formularis amb tres c\u00f2pies amb impost i signatura autenticada, per fer el que faig aqu\u00ed des que em vaig des jubilar …
Veu aquell pi femella all\u00e0? Va ser Al\u00edcia qui el va plantar. Nom\u00e9s hi havia un pi mascle. Ara el mascle pol\u00b7linitzar\u00e0 la femella i donar\u00e0 pinyons.
– Jo desconeixia que hi ha pi mascle i pi femella.
– Jo tamb\u00e9 ho desconeixia, fill.
AH …! He apr\u00e8s tantes coses cuidant d’aquesta pla\u00e7a!
Avui conec els cants dels ocellets, les \u00e8poques de floraci\u00f3 de cada planta, i veig el pas dels climes com si fos una pel \u00b7 l\u00edcula!
– Per\u00f2 la pinya tardar\u00e0 a donar pinyons, oi? – Vaig dir, mirant el pinet encara de la nostra al\u00e7ada.
Ell em va respondre que deixaria que el temps flu\u00eds.
– La nostra n\u00e9ta \u00e9s una criatura i jo ja li vaig dir que ser\u00e0 ella qui recollir\u00e0 els pinyons.
Sense que el municipi ho s\u00e0piga … ja li vaig  a l\u2019Al\u00edcia que, de cada pinya que ella recoll\u00eds, haur\u00e0 de plantar almenys un pi en algun lloc.
Aix\u00ed, al final de la seva vida, ella haur\u00e0 plantat una pineda escampat per aqu\u00ed.
Sense que el municipi ho s\u00e0piga, \u00e9s clar, perqu\u00e8 crearien un impost a qui planti arbres …
– \u00c9s admirable veure alg\u00fa amb tanta edat i tanta esperan\u00e7a!
Ell va riure:
-Si \u00e9s admirable ho sabr\u00e0s tu, fill, jo s\u00e9 que \u00e9s gratificant.
I ara, amb el teu perm\u00eds, que em cal anar a buscar a l\u2019Alicia per sortir a caminar.
La vida de des jubilat \u00e9s aix\u00ed: els diners son escassos per\u00f2 el dia pot ser llarg, si la gent inverteix el temps!<\/p>\n

DOMINGOS PELLEGRINI 
<\/strong>Text: Publicat la Gazeta do Povo<\/strong>, de 22\/05\/05,
Fortalesa-CE (Brasil) <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

l va arribar a la pla\u00e7a amb una barreta. Va redre\u00e7ar l’estaca d’un arbret i la va afirmar colpejant amb la barreta. Va lligar la planta a l’estaca i es va apartar com per mirar una obra d’art. Em va incitar a entaular conversa: – \u00bfVost\u00e8 \u00e9s del Municipi? – S\u00f3c d’Alicia, la meva dona, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1600,2615,3321],"tags":[31876,31901,31918],"class_list":["post-4051","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-jubilacio","category-valors","category-vellesa","tag-jubilacio","tag-valors","tag-vellesa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-13l","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4051","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4051"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4051\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4051"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4051"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4051"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}