En una carta del 1814 Thomas Jefferson, tercer president dels estats Units, assegurava que al seu pa\u00eds no hi havia pobres: <\/p>\n
\n"La major part de la nostra poblaci\u00f3 \u00e9s treballadora; els nostres rics, que poden viure sense treballar, s\u00f3n pocs, i tenen una riquesa moderada. La majoria de la classe treballadora t\u00e9 propietats, conrea la seva pr\u00f2pia terra, t\u00e9 una fam\u00edlia, i pot establir preus competitius que els permeten alimentar-se abundantment, vestir molt per sobre de la mera dec\u00e8ncia, treballar moderadament i mantenir les seves fam\u00edlies ".<\/p>\n<\/blockquote>\n
El tercer president dels Estats Units estava obviant, per\u00f2, la situaci\u00f3 de tota la poblaci\u00f3 afroamericana que vivia en l’esclavitud. No era poca cosa!. Per tant, l\u2019afirmaci\u00f3 no era gens certa perqu\u00e8 era feta des d\u2019un punt de vista massa primari. Aquella societat nord-americana del segle XIX \u00e9s cert que era relativament igualit\u00e0ria en termes econ\u00f2mics per\u00f2 era totalment desigual en termes socials. Aquella situaci\u00f3 id\u00edl\u00b7lica que descrivia Jefferson s\u2019ha anat deteriorant a mida que el capitalisme s\u2019ha anat fent amo i senyor del m\u00f3n, tot i que en algun moment de la hist\u00f2ria semblava que podia ser certa. Ara no ho \u00e9s de cap de les maners i la bretxa entre rics i pobres no ha parat de cr\u00e9ixer: entre 1980 i 2007 la desigualtat ha augmentat en un escandal\u00f3s 135%. Avui en dia, als EUA, l’1% de la poblaci\u00f3 controla el 23,5% de la riquesa. I les xifres s\u00f3n similars a la resta dels pa\u00efsos industrialitzats. La pressi\u00f3 dels rics, doncs, est\u00e0 condicionant clarament la pol\u00edtica dels estats i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, com m\u00e9s poder econ\u00f2mic tenen, m\u00e9s poder i m\u00e9s influ\u00e8ncies de tota mena tenen a tot el m\u00f3n.<\/p>\n
I quina \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de tot plegat?. Doncs la pura i dura realitat \u00e9s la que va descriure Lord Acton all\u00e0 al 1887. Es coneix com \u201cla sent\u00e8ncia d’Acton\u201d<\/strong> una c\u00e8lebre frase encunyada per l’historiador cat\u00f2lic brit\u00e0nic John Emerich Edward Dalkberg Acton, m\u00e9s conegut com Lord Acton en 1887. En la seva redacci\u00f3 original deia: \u201cEl poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament\u201d. <\/strong>Lord Acton va remetre una carta al bisbe Mandell Creighton, autor d’una monumental Hist\u00f2ria del Papat, perqu\u00e8 trobava que no era prou contundent en jutjar la conducta d’alguns papes. I el que trobem en el m\u00f3n eclesi\u00e0stic, ho trobem en el m\u00f3n pol\u00edtic, econ\u00f2mic i en la societat en general. Malauradament, les persones que tenen poder \u2013i com m\u00e9s en tenen, m\u00e9s es d\u00f3na- s\u00f3n gaireb\u00e9 sempre homes corruptes. Ja s\u00e9 que no sempre \u00e9s aix\u00ed i que hi han honroses excepcions, per\u00f2 la realitat ens fa tocar de peus a terra i ens fa veure la trista realitat. <\/p>\n
El que em pregunto, per\u00f2, \u00e9s el seg\u00fcent: Per qu\u00e8 nom\u00e9s som capa\u00e7os de destapar les cloaques en moments de crisi econ\u00f2mica i no ho som en altres moments?. I la \u00fanica resposta que troni plausible \u00e9s que encara ens falta molta cultura democr\u00e0tica i, en definitiva, molta democr\u00e0cia. estem instal\u00b7lats en una mena d\u2019autoengany i sembla que no volem obrir els ulls per veure la corrupci\u00f3. Ens haur\u00edem de preguntar per quin motiu es venen tants ventiladors a l\u2019hivern\u2026 I la resposta \u00e9s nom\u00e9s una: per poder escampar millor la merda.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En una carta del 1814 Thomas Jefferson, tercer president dels estats Units, assegurava que al seu pa\u00eds no hi havia pobres: "La major part de la nostra poblaci\u00f3 \u00e9s treballadora; els nostres rics, que poden viure sense treballar, s\u00f3n pocs, i tenen una riquesa moderada. La majoria de la classe treballadora t\u00e9 propietats, conrea la […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5126],"tags":[1977],"class_list":["post-4044","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-corrupcio-etica-i-moral-filosofia","tag-corrupcio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-13e","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4044","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4044"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4044\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4044"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4044"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4044"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}