![](\"https:\/\/i0.wp.com\/1.bp.blogspot.com\/-d2PBJ5x_YeQ\/UQxgfiMf4BI\/AAAAAAAADLk\/h8lJBq9yuEY\/s320\/Carta%2Ba%2Blos%2Bguerreros.jpg?resize=245%2C245\")
Presumpte ve de presumir. I presumir ve del verb llat\u00ed praesum\u0115re: <\/i>prendre per endavant; imaginar-se, creure una cosa fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que hom en t\u00e9. <\/p>\nPresumpte ve de presumir. I presumir ve del verb llat\u00ed praesum\u0115re: <\/i>prendre per endavant; imaginar-se, creure una cosa fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que hom en t\u00e9. <\/p>\n
I el verb \u201cpresumir\u201d t\u00e9 encara un parell d\u2019accepcions m\u00e9s: el fet de creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc., de posseir una qualitat o un m\u00e8rit. I tamb\u00e9 vol dir fatxendejar, gastar fatxenda. <\/p>\n
Espanya \u2013infinitament m\u00e9s que Catalunya, aquesta \u00e9s la veritat- aquests darrers anys ha viscut de la presumpci\u00f3 i de la fatxenderia en el sentit pitjor del terme. Espanya s\u2019ha arribat a creure el que no era ni ha estat mai i el que tothom \u2013amb una mica d\u2019enteniment- sabia que no arribaria a ser mai. Espanya sempre ha estat for\u00e7a fatxenda i no ens hem d\u2019estranyar perqu\u00e8 ja li ve d\u2019antic. Li ve de quan \u201cen su Imperio no se pon\u00eda nunca el sol\u201d, recordeu?. <\/p>\n
Zapatero ja treia pit sense cap mena de rubor i sense cap sentit del rid\u00edcul en algunes situacions i davant d\u2019algunes persones de l\u2019 Europa seriosa, fet que el retratava a ell i a tots els que li reien les gr\u00e0cies. Espanya, segons ell, creixia sense aturador i els passaria a tots al davant!. I Aznar era un altre fatxenda que gosava posar els peus damunt la taula all\u00e0 al ranxo d\u2019en Bush sense adonar-se que era una simple comparsa. I ara tenim aquest calamit\u00f3s, perill\u00f3s i emmerdat PPE que segueix el mateix cam\u00ed. En aquest sentit, els espanyols de dretes i els d\u2019esquerres s\u00f3n exactament iguals: els falta una mica de sentit del rid\u00edcul quan diuen i es creuen certes coses. Els partits pol\u00edtics han caigut en el descr\u00e8dit justament perqu\u00e8 parlen molt i fan molt poc i perqu\u00e8 s\u2019amaguen massa les vergonyes els uns als altres.<\/p>\n
I aix\u00f2 tamb\u00e9 va pels catalans, que tamb\u00e9 ens hem tornat una mica aix\u00ed i tamb\u00e9 hem presumit una mica massa, sense adonar-nos que no cal presumir de res per ser quelcom. O que potser, presumint massa, no fem altra cosa que fer realitat aquella dita castellana de "Dime de qu\u00e9 presumes y te dir\u00e9 de qu\u00e9 careces". Presumir massa de saber \u00e9s el primer pas de la ignor\u00e0ncia i presumir no serveix gaire de res si no es t\u00e9 all\u00f2 de qu\u00e8 es presumeix. Si som alguna cosa o si tenim algun m\u00e8rit val m\u00e9s que ens ho reconeguin els altres que no pas anar-ho esbombant. Perqu\u00e8 ens ho hem cregut massa, perqu\u00e8 hem fet vida de nous rics, perqu\u00e8 ens pens\u00e0vem que la bonan\u00e7a no s\u2019havia d\u2019acabar mai hem viscut moltes vegades per damunt de les nostres possibilitats i ara paguem els plats trencats.<\/p>\n
Ens falta molt \u2013als d\u2019aqu\u00ed i als d\u2019all\u00e0- per ser pa\u00efsos seriosos i, si no ens hi posem aviat, poc arribarem mai a res. La fatxenderia i la presumpci\u00f3 encara \u00e9s massa present arreu, amb la \u00fanica difer\u00e8ncia \u2013aix\u00f2 s\u00ed- de que ara tots s\u00f3n presumptes innocents d\u2019un allau de delictes que els cauen al damunt. O sigui, que de la \u00fanica cosa que ara poden presumir \u00e9s de ser presumptes\u2026 Gran cosa!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Presumpte ve de presumir. I presumir ve del verb llat\u00ed praesum\u0115re: prendre per endavant; imaginar-se, creure una cosa fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que hom en t\u00e9. I el verb \u201cpresumir\u201d t\u00e9 encara un parell d\u2019accepcions m\u00e9s: el fet de creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc., […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2938],"tags":[31910],"class_list":["post-4037","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica-i-moral","tag-etica-i-moral"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-137","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4037","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4037"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4037\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4037"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4037"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4037"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}