![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.provalor.net\/images\/RelojJubilacion.jpg?resize=249%2C199\")
Avui faig 65 anys. \u00c9s d\u2019aquelles coses que sembla que no han d\u2019arribar mai per\u00f2 que un dia arriben. Quan era m\u00e9s jove m\u2019imaginava les persones de 65 anys ja velles. Potser s\u00ed que ja ho s\u00f3c una mica, per\u00f2 encara no me\u2019n sento pas de vell. Fins i tot crec que pot ser una bon moment per buscar alguna forma de renaixement\u2026<\/p>\n
Els 65 anys \u00e9s l\u2019edat de la jubilaci\u00f3. A mi em queda ja molt a prop i segurament que podr\u00e9 jubilar-me d\u2019aqu\u00ed a pocs mesos. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s que em trobo b\u00e9 i, per tant, celebrar aquests anys no vol dir res m\u00e9s que haver tingut l\u2019oportunitat d\u2019haver viscut moltes experi\u00e8ncies, haver pogut veure i viure moltes coses, haver conegut moltes persones excepcionals, haver pogut tenir moltes oportunitats en la vida i haver viscut molts m\u00e9s bons moments que no pas dolents. Per tant, nom\u00e9s em cal donar gr\u00e0cies a D\u00e9u i a tantes i tantes persones que m\u2019han ajudat a caminar per poder arribar al lloc on s\u00f3c avui.<\/p>\n
I, per acabar, vull desvetllar-vos un petit secret que per a mi ha estat un bon regal d\u2019aniversari: avui he enviat a l\u2019editorial el que ser\u00e0, si no hi ha res de nou, el meu primer llibre. Us ho explico per tal de que participeu tamb\u00e9 una mica de la meva alegria: Resulta que fa una uns mesos el responsable de l\u2019editorial EL TOLL (Ontinyent-La Vall d’ Albaida) em va enviar un correu electr\u00f2nic proposant-me editar en llibre una selecci\u00f3 de continguts del meu blog perqu\u00e8 considerava que era interessant. No cal dir que, en un primer moment, va ser una sorpresa l\u2019oferiment i que, despr\u00e9s d\u2019aquesta inicial sorpresa, va arribar la il\u00b7lusi\u00f3, sobretot perqu\u00e8 mai m\u2019havia passat pel cap editar les coses que jo he anat escrivint durant aquest m\u00e9s de quatre anys de blogaire.<\/p>\n
Durant aquest temps he anat fent una selecci\u00f3 dels apunts que he considerat m\u00e9s interessants i avui mateix els hi he enviat. Ara, tot queda a les seves mans per tal que en facin el que els sembli millor. Si un dia arriba a sortir aquest llibre, d\u2019alguna manera ser\u00e0 el reflex de les mirades diverses que jo he anat fent a alguns punts concrets de la vida durant aquests darrers quatre anys. Un llibre que haur\u00e0 nascut del blog que vaig iniciar el dia 24 d\u2019 Agost de 2008 i que molt amablement va acollir en aquell moment el diari AVUI i que encara ara el tinc allotjat al diari EL PUNT\/AVUI amb aquest mateix t\u00edtol i all\u00e0 el trobareu fins que potser un dia em cansi i el plegui. <\/p>\n
Un blog que va n\u00e9ixer sense cap mena de pretensi\u00f3 i encara menys la de que un dia pogu\u00e9s convertir-se en llibre. Quan un dia em van escriure la gent del diari AVUI i em van demanar si el podien incloure entre els blogs destacats del diari -perqu\u00e8, em van dir, que els semblava interessant- ja vaig estar ben content. Nom\u00e9s em van demanar una condici\u00f3: que cada setmana hi escriv\u00eds un parell o tres de vegades, cosa que he complert amb escreix i amb molt de gust. Ara potser arribar\u00e0 en forma de llibre perqu\u00e8 -tamb\u00e9 una altra agradable sorpresa- l\u2019editorial EL TOLL s\u2019hi ha interessat. D\u2019altra forma no crec que hauria tingut l’atreviment de publicar.<\/p>\n
El blog va comen\u00e7ar com un simple \u201cdivertimento\u201d, un entreteniment que vaig considerar que podia ser profit\u00f3s per a mi, aix\u00ed com una manera d\u2019ajudar-me a reflexionar sobre mi mateix, sobre les coses que passaven i que em passaven. La vida -la realitat- \u00e9s tan complexa i poli\u00e8drica que, per poder-la copsar i entendre una mica, \u00e9s convenient aturar-se a mirar-la i, si pot ser, mirar-la de tots els costats possibles. Com m\u00e9s punts de vista tinguem de les coses millor. El blog ha volgut ser aix\u00f2.<\/p>\n
Un blog, per tant, fet de mirades. Les mirades sobre algunes coses de la vida que aqu\u00ed trobareu, seran les que han fet els meus ulls al llarg de m\u00e9s de quatre anys. Per tant, ser\u00e0 la meva mirada en aquell moment concret en qu\u00e8 es van produir els esdeveniments i la manera com jo els vaig mirar en aquell moment. Vindrien a ser com flaixos d’una realitat molt concreta, a vegades ben objectiva i altres segurament que molt subjectiva. Hi han coses que no les veiem, tot i fer segles que s\u00f3n al nostre costat i passar-hi per la vora cada dia, perqu\u00e8 no ens hi hem fixat prou. Hi han coses que no les veiem perqu\u00e8 no les hem descobert i quan les descobrim quedem meravellats i ja no podem deixar de mirar-les mai m\u00e9s. Hi ha mirades que ens marquen profundament. Hi han realitats que les mirem amb displic\u00e8ncia i les deixem de mirar de seguida perqu\u00e8 no ens interessen prou o potser perqu\u00e8 no ens interessen gens.<\/p>\n
Per tant, ara ens toca a tots seguir endavant: a mi em toca seguir escrivint i a vosaltres us toca seguir llegint-me i, si \u00e9s possible, comentant-me. <\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies a tots els que m\u2019heu felicitat avui: als fidels seguidors del blog i als amics que de tant en tant hi entren tamb\u00e9 a tafanejar. Gr\u00e0cies a tots.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Avui faig 65 anys. \u00c9s d\u2019aquelles coses que sembla que no han d\u2019arribar mai per\u00f2 que un dia arriben. Quan era m\u00e9s jove m\u2019imaginava les persones de 65 anys ja velles. Potser s\u00ed que ja ho s\u00f3c una mica, per\u00f2 encara no me\u2019n sento pas de vell. Fins i tot crec que pot ser una […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[685,1600,2792],"tags":[31856,31876,31905],"class_list":["post-4020","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-blogs","category-jubilacio","category-psicologia","tag-blogs","tag-jubilacio","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-12Q","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4020","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4020"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4020\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4020"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4020"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4020"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}