![](\"http:\/\/tbn2.google.com\/images?q=tbn:V86CyR4cUkOYWM:http:\/\/blocs.mesvilaweb.cat\/media\/cmVub3V4IDYy_59576_5964_1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Alguna vegada, \u2013no massa, tot sigui dit- m\u2019arriba alguna resposta al que escric. Quan aix\u00f2 passa me n\u2019alegro. Entenc que no tothom que em llegeix est\u00e0 en disposici\u00f3 d\u2019escriure en aquell moment. O no pot, o no en t\u00e9 ganes o ho deixa per un despr\u00e9s que mai arriba. A mi em passa exactament el mateix i per aix\u00f2 ho comprenc perfectament quan aix\u00f2 passa.<\/p>\n
Si us he de ser sincer, primer que res escric per a mi mateix. El blog el vaig iniciar per poder treure de dins el que en un moment determinat tenia ganes de dir i no trobava a qui, ni potser el moment concret. Tots tenim necessitat d\u2019expressar coses i cada un ho fa a la seva manera. Algunes persones han de xerrar i xerrar i agafen al primer que troben (parella, ve\u00ed, amic, conegut o saludat). Per\u00f2 han de xerrar. Han d\u2019expressar parlant all\u00f2 que senten. Altres, som menys xerraires i tendim a ser callats i necessitem expressar les coses per escrit. Jo s\u00f3c d\u2019aquests darrers.<\/p>\n
Despr\u00e9s ve all\u00f2 de sentir que et llegeixen, opinen, critiquen o no diuen res. Aquella percepci\u00f3 de que t\u2019estan llegint, analitzant i criticant \u00e9s una sensaci\u00f3 interessant. A vegades penso qu\u00e8 sentiran, quina reacci\u00f3 tindran les meves paraules. He d\u2019agrair p\u00fablicament que mai he rebut una resposta desagradable i fora de to al que he escrit. Ho constato i ho agraeixo. Vol dir que em llegeixen persones civilitzades.<\/p>\n
A vegades tens la percepci\u00f3 que est\u00e0s fent soliloquis interminables que no duen enlloc i avorreixen el personal. Cada una d\u2019aquestes percepcions tenen una resposta, una conseq\u00fc\u00e8ncia, en un mateix. L\u2019\u00e8xit dels blogs \u00e9s justament aquest: Buscar i trobar (o no) la resposta que tots necessitem. Alguna. No trobar cap resposta \u00e9s un frac\u00e0s. \u00c9s sentir-se mort. Que no interesses a ning\u00fa. El nihilisme total. <\/p>\n
La vida \u00e9s feta de preguntes i respostes. Ens preguntem, ens responem, quedem m\u00e9s o menys satisfets amb les respostes i, \u2013com que som inquiets de mena- al final de tot busquem la resposta definitiva que mai arribar\u00e0. Perqu\u00e8 no hi \u00e9s. La resposta definitiva la trobarem en una altra dimensi\u00f3. No pas aqu\u00ed.<\/p>\n
Alg\u00fa em diu que em llegeix quasi cada dia. Jo tamb\u00e9 llegeixo algun blog cada dia. Sempre trobes aquell blog al que et sents proper, que respon preguntes semblants a les que et fas tu mateix, que comenta coses properes a les que tu penses; blogs als que t\u2019uneix una sensibilitat semblant ala teva. Blocs que saps que, quan els llegeixes, t\u2019enrabiar\u00e0s perqu\u00e8, ja de bell antuvi, saps que feriran la teva sensibilitat. Per\u00f2 tots busquem una resposta.<\/p>\n
Algun altre et visita de tant en tant i et deixa un petit comentari, com dient-te \u201cs\u00f3c aqu\u00ed. estic viu i et llegeixo\u201d. S\u2019agraeix infinitament. Vol dir que per aquella persona ets viu a trav\u00e9s del que escrius. No el coneixes de res per\u00f2 t\u2019uneix alguna cosa.<\/p>\n
I, per acabar, el pitjor que et pot passar: Que mai rebis cap resposta. Que tinguis la sensaci\u00f3 que no interesses, ni interessa el que dius; que el que escrius importa un rave; que tothom passa ol\u00edmpicament del que dius o expliques. Que no arriba a ning\u00fa. Que no hi ha \u201cfeetback\u201d de cap mena. Que tant se val. Que tant els fot\u2026<\/p>\n
Llavors \u00e9s quan comences a preparar la soga i busques l\u2019arbre on penjar-te. Eufem\u00edsticament i metaf\u00f2ricament parlant, \u00e9s clar!<\/p>\n