{"id":3940,"date":"2012-10-15T20:08:51","date_gmt":"2012-10-15T19:08:51","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3940"},"modified":"2012-10-15T20:08:51","modified_gmt":"2012-10-15T19:08:51","slug":"una-bona-notcia-ara-depenem-de-nosaltres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/10\/15\/una-bona-notcia-ara-depenem-de-nosaltres\/","title":{"rendered":"Una bona not&iacute;cia: ara depenem de nosaltres"},"content":{"rendered":"<p><i><img data-recalc-dims=\"1\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/cdn.noticiaaldia.com\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/F323B9E997C51A78CB537FACC25BC8_h498_w598_m2_cVdgWgYzV.jpg\" \/>&#160;<\/i><\/p>\n<p align=\"justify\">El 13 d\u2019octubre de 1972 l&#8217;aeronau Fairchild F-227 de la For\u00e7a A\u00e8ria Uruguaiana que tenia com a dest\u00ed Santiago i viatjava amb 45 passatgers -majorit\u00e0riament estudiants i jugadors de rugbi d\u2019un col\u00b7legi de Montevideo- es va estavellar a la serralada dels Andes. Dotze persones van morir en l&#8217;accident, mentre que altres 17 van anar morint en el transcurs dels dies. El 23 d&#8217;octubre una r\u00e0dio &#8211; a la qual es va aconseguir fer funcionar despr\u00e9s de molt d\u2019esfor\u00e7- va anunciar als supervivents que la recerca s&#8217;havia susp\u00e8s i els donaven per morts. En aquest moment els joves, debilitats per la falta de menjar, van prendre la decisi\u00f3 de menjar la carn dels seus companys morts per poder seguir vivint.<\/p>\n<p align=\"justify\">Aquest dissabte passat s\u2019han complert 40 anys de la trag\u00e8dia dels Andes i els 16 supervivents van viatjar a Xile per recordar als 29 &quot;amics i germans&quot; que van morir a la serralada i alhora, &quot;celebrar la vida&quot;.&#160; Harley va explicar que hi jugaran un partit amist\u00f3s contra el club Old Grangonian \u2013amb el qual tenien de jugar aquell dia- i lluiran una samarreta molt semblant a la que tenien el 1972.<\/p>\n<p align=\"justify\">Els que heu seguit el meu blog ja sabeu que aquesta hist\u00f2ria a mi em fascina des de fa molts anys. He llegit llibres, he vist pel\u00b7l\u00edcules, he parlat amb gent que la va viure de ben a prop i, per tant, no podia deixar passar aquest aniversari per recordar-ho i parlar-ne.   <br \/>Aquests dies he llegit diaris, entrevistes i articles que fan refer\u00e8ncia a aquest fet i, com sempre, hi torno a trobar, en les paraules de les persones que van sobreviure, molta saviesa i punts de vista que em fan emocionar i em fan reflexionar.<\/p>\n<p align=\"justify\">Per exemple unes paraules de Carlitos P\u00e1ez, quan explica que Roberto Canessa es va adonar que havia d&#8217;encarar la serralada d\u2019una vegada per totes (per buscar una sortida) quan va veure que un noi, que tenia les dues cames trencades, envejava els altres que podien caminar i podien fer coses pel grup. Explica que sempre hem de comparar la nostra situaci\u00f3 amb la d&#8217;alg\u00fa que estigui pitjor i que d\u2019aquestes situacions desesperades normalment es troben nous camins de sortida. Explica tamb\u00e9 que, quan alg\u00fa es va assabentar que havien susp\u00e8s la recerca, un amic seu es va apropar cap a ell&#160; i li va dir que tenia una bona not\u00edcia per donar-li.&#160; Ho explica aix\u00ed: <\/p>\n<blockquote>\n<p align=\"justify\">\u201cGustavo Nicolich, que era el meu amic, m\u00e9s gran que jo, de sobte va entrar i es va dirigir a mi. Potser perqu\u00e8 era el m\u00e9s jove. Em diu, &quot;Carlitos, tinc una bona not\u00edcia per donar-te&quot;. &quot;Qu\u00e8 ha passat, Coco?&quot;, Li dic. &quot;Acabo d&#8217;escoltar una r\u00e0dio xilena i diuen que han susp\u00e8s la recerca nostra i vindran a buscar les restes al febrer quan arribin els desgla\u00e7os&quot;. I jo li dic, &quot;Com que una bona not\u00edcia, fill de puta?!&quot;. El volia matar. Imagina&#8217;t, el noi malcriat, consentit, capritx\u00f3s, li diuen com bona not\u00edcia que no el busquen m\u00e9s. Llavors em va agafar pel coll i em va dir, &quot;Carlitos, saps per qu\u00e8 \u00e9s bona not\u00edcia? Perqu\u00e8 ara depenem de nosaltres i no dels de fora&quot;. I t\u00e9 una gran ra\u00f3. Aquest dia va canviar la nostra hist\u00f2ria. Jo vaig escriure un llibre, &quot;Despr\u00e9s del dia deu&quot;, perqu\u00e8 em semblava que havia de quedar molt b\u00e9 marcat el dia deu. Perqu\u00e8 va ser el dia que deixem de sobreviure i comencem a viure. \u00c9s deixar d&#8217;esperar que vingui l&#8217;ajuda de l&#8217;exterior per buscar l&#8217;ajuda pr\u00f2pia.<\/p>\n<\/blockquote>\n<p align=\"justify\">Quan li pregunten si va passar pel seu cap rendir-se contesta dient que <\/p>\n<blockquote>\n<p align=\"justify\">\u201cel m\u00e9s atractiu era morir. El m\u00e9s dif\u00edcil era viure. El gran m\u00e8rit en la nostra hist\u00f2ria va ser haver-li dit sempre que S\u00cd al NO. El permanent en la nostra hist\u00f2ria va ser sempre el NO. I nosaltres li vam dir que S\u00cd. Sempre va ser el no: l&#8217;accident, la not\u00edcia que no et busquen m\u00e9s, la decisi\u00f3 d\u2019 alimentar dels teus companys morts, l&#8217;allau, despr\u00e9s de l&#8217;allau trobar la cua i no poder fer funcionar la r\u00e0dio. Va ser una lluita totalment nostra. No m&#8217;agrada comparar hist\u00f2ries, per\u00f2 la premsa de tot el m\u00f3n es va entestar a comparar la nostra hist\u00f2ria amb la dels miners de Xile. Algun punt en com\u00fa tenen, perqu\u00e8 les dues hist\u00f2ries van ser a Xile, van durar 70 dies, ells van apar\u00e8ixer el 13 d&#8217;octubre, que va ser el dia que nosaltres vam caure. Per\u00f2 la gran difer\u00e8ncia va ser que al dia 14 el m\u00f3n va saber que estaven vius. Nosaltres al dia deu ens assabentem que el m\u00f3n sencer ens havia abandonat. Nosaltres vam ser els protagonistes de la hist\u00f2ria, ells, pobres, no podien fer res m\u00e9s que esperar que els rescatessin.<\/p>\n<\/blockquote>\n<p align=\"justify\">Aix\u00f2 ho devia empitjorar, haver d&#8217;esperar 70 dies perqu\u00e8 us trobessin, li pregunta un periodista. I ell contesta:<\/p>\n<blockquote>\n<p align=\"justify\">Per sort no sab\u00edem quant temps ten\u00edem per endavant. M&#8217;encantava com t\u00edtol per al meu llibre, que l&#8217;havia proposat Canessa, &quot;Potser dem\u00e0&quot;. Perqu\u00e8 nosaltres ens barall\u00e0vem molt en el dia d&#8217;avui perqu\u00e8 succe\u00eds alguna cosa dem\u00e0.<\/p>\n<\/blockquote>\n<p align=\"justify\"><font color=\"#666666\">Unes bones paraules per a reflexionar, no trobeu? I, si les volem aplicar al moment pol\u00edtic i social que ens toca viure als catalans, tamb\u00e9 prou actuals i alli\u00e7onadores.<\/font><\/p>\n<p><img data-recalc-dims=\"1\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/cdn.noticiaaldia.com\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/el-presidente-de-chile-sebastian-pinera-6i-junto-al-ministro-de-defensa-andres-allamand-4i-reciben-a-los-16-sobrevivientes-_595_360_83634.jpg\" \/><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&#160; El 13 d\u2019octubre de 1972 l&#8217;aeronau Fairchild F-227 de la For\u00e7a A\u00e8ria Uruguaiana que tenia com a dest\u00ed Santiago i viatjava amb 45 passatgers -majorit\u00e0riament estudiants i jugadors de rugbi d\u2019un col\u00b7legi de Montevideo- es va estavellar a la serralada dels Andes. Dotze persones van morir en l&#8217;accident, mentre que altres 17 van anar [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4879,2937],"tags":[31936,31909],"class_list":["post-3940","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-tragedia-dels-andes","category-uruguai","tag-tragedia-dels-andes","tag-uruguai"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-11y","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3940","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3940"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3940\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3940"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3940"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3940"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}