{"id":391,"date":"2009-06-23T19:25:01","date_gmt":"2009-06-23T18:25:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/06\/23\/el-cabito\/"},"modified":"2009-06-23T19:25:01","modified_gmt":"2009-06-23T18:25:01","slug":"el-cabito","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/06\/23\/el-cabito\/","title":{"rendered":"El CABITO."},"content":{"rendered":"<h4><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/files\/2009\/06\/elcabito.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" alt=\"El Cabito\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/files\/2009\/06\/elcabito-thumb.jpg?resize=176%2C244\" width=\"176\" height=\"244\" \/><\/a> <\/h4>\n<p>Aquest de la foto \u00e9s \u201cEL CABITO\u201d, un dels personatges m\u00e9s populars que hi ha hagut a Treinta y Tres, una ciutat d\u2019 Urugui on vaig viure tres anys. Tothom el coneixia. Tothom l\u2019estimava. Era com una esp\u00e8cie de figura emblem\u00e0tica, unida a un paisatge urb\u00e0 determinat durant una bona colla d\u2019anys. Fa ja uns quants anys que El Cabito va morir. Em diuen que el recorden i que el troben a faltar, recorrent els carrers de la ciutat amb passets curts i r\u00e0pids. Com si tingu\u00e9s pressa, com si tingu\u00e9s moltes coses a fer\u2026<\/p>\n<p>La seva figura s\u2019ha anat fent gran amb el temps. Han escrit coses molt boniques d\u2019 El Cabito. D\u2019ell corrien una s\u00e8rie d\u2019hist\u00f2ries i an\u00e8cdotes que s\u2019han anat fent populars i que s\u2019han anat transmetent de pares a fills. Fins on les coses eres ver\u00eddiques o nom\u00e9s fantasia, em sembla que mai se sabr\u00e0. Per\u00f2 del que no hi ha dubte \u00e9s que El Cabito era tot un personatge.<\/p>\n<p>Corrien les veus que quan era petit i anava a l\u2019escola era un nen intel.ligent\u00edssim que despr\u00e9s es va anar tornant esquiu, rar i que possiblement devia tenir una malaltia mental. No s\u00e9 si alg\u00fa ho sap de cert, per\u00f2 no importa.<\/p>\n<p>El Cabito tenia l\u2019aspecte de la foto: Un home petit\u00f3, de barba blanca, amb americana i pantalons que arrossegava i que li tapaven les sabates: un sac a l\u2019esquena on ning\u00fa sabia ben b\u00e9 qu\u00e8 hi duia i un pot de llauna a la m\u00e0 que li servia per menjar, per veure i suposo que per mirar-se\u2019l mentre parlava sol i mentre anava xiulant amb un xiulet molt caracter\u00edstic. Un xiulet mescla de despreocupaci\u00f3 i de \u201ctant-se-me\u2019n-fotisme\u201d.<\/p>\n<p>Se\u2019l veia pels carrers de la ciutat, caminant o assegut en una ombra a l\u2019estiu o b\u00e9 prenent el sol a l\u2019 hivern. A certes hores sabia perfectament on havia d\u2019anar. Ja tenia unes fam\u00edlies determinades que li donaven esmorzar, dinar o sopar. I sabia deambular per la ciutat de forma discreta, sense molestar a ning\u00fa i donant poca conversa, a no ser que algun conegut el par\u00e9s i fes petar la xerrada amb ell una estoneta. No gaire, perqu\u00e8 sempre semblava que fug\u00eds. <\/p>\n<p>Dormia a l\u2019 intemp\u00e8rie. Mai havia volgut lligar-se a cap lloc. Volia ser lliure. De cap de les maneres hauria volgut canviar la seva situaci\u00f3.&#160; Em consta que alguna vegada li havien proposat, sobretot arran d\u2019alguna malaltia. No acceptava. Ell volia estar al carrer. Alguna vegada jo mateix havia mirat de conv\u00e8ncer-lo, per\u00f2 no hi va haver forma humana de fer-ho.<\/p>\n<p>La canalla a vegades se n\u2019enreien d\u2019ell i li preguntaven les taules de multiplicar, que se les sabia com ning\u00fa. Quan estava de bon humor, li agradava la canalla. Per\u00f2 la canalla a vegades \u00e9s una mica cruel i li feien alguna broma pesada, que aguantava for\u00e7a estoicament. I quan, en una conversa, li preguntaves alguna cosa et responia el que ell volia. Sabia fer-se el sord.<\/p>\n<p>De tant en tant recordo El Cabito quan veig alguna d\u2019aquestes persones que viuen al carrer i que ja no en volen sortir. C\u00f3m s\u2019ha de fer per respectar la seva llibertat i la seva salut, tot a la vegada? No \u00e9s f\u00e0cil saber-ho i sempre \u00e9s molt dif\u00edcil trobar una soluci\u00f3 satisfact\u00f2ria perqu\u00e8 la crida del carrer \u00e9s una crida molt forta per a certa gent. <\/p>\n<p>&#160;<\/p>\n<\/p>\n<div>Etiquetes de Technorati: <a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/A+peu\" rel=\"tag\">A peu<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Llibertat\" rel=\"tag\">Llibertat<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Malaltia+mental\" rel=\"tag\">Malaltia mental<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Malalties+mentals\" rel=\"tag\">Malalties mentals<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Societat\" rel=\"tag\">Societat<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Uruguai\" rel=\"tag\">Uruguai<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquest de la foto \u00e9s \u201cEL CABITO\u201d, un dels personatges m\u00e9s populars que hi ha hagut a Treinta y Tres, una ciutat d\u2019 Urugui on vaig viure tres anys. Tothom el coneixia. Tothom l\u2019estimava. Era com una esp\u00e8cie de figura emblem\u00e0tica, unida a un paisatge urb\u00e0 determinat durant una bona colla d\u2019anys. Fa ja uns [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[567,4785,160,2937],"tags":[],"class_list":["post-391","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llibertat","category-malaltia-mental","category-societat","category-uruguai"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-6j","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/391","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=391"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/391\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=391"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=391"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=391"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}