![](\"https:\/\/i0.wp.com\/3.bp.blogspot.com\/_dyPBuGgzcss\/TE_nEgYfLPI\/AAAAAAAAFdM\/RUkeT2eVSxo\/s1600\/L%27Escala76-2.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Foto de Paco Elvira feta a l\u2019 Escala a l\u2019 inici de la Marxa de la Llibertat<\/font><\/em><\/p>\n La revista EL SAL\u00cd de S\u00faria va publicar el dia 12 de setembre del 2006 un article recordant la Marxa de la Llibertat. Firma l\u2019article l\u2019 Amadeu Vives<\/strong>, per\u00f2 \u00e9s fet amb aportacions de gent que en aquell temps es van implicar fortament en la Marxa. L\u2019article fa constar els seg\u00fcents: Albert Castellano, Magda Esquius, Alfons Vila, Jaume Pubill i Josep Peramiquel.<\/p>\n M\u2019ha semblat interessant reproduir-lo per tal de poder-se fer una idea de com era l\u2019ambient l\u2019any 1976 i de com van anar les coses. Avui publicar\u00e9 la part del reportatge on explica com van anar les coses i un altre dia acabar\u00e9 amb els records personal de dues persones: els de l\u2019 Albert Castellano i els meus propis records.<\/p>\n Ha fet 30 anys <\/b>de la Marxa de la Llibertat <\/b>de l\u2019estiu de 1976<\/b><\/p>\n Amadeu Olives<\/p>\n Mig any despr\u00e9s de la mort del general Franco, Catalunya va viure una significativa acci\u00f3 de reivindicaci\u00f3 que va rec\u00f3rrer tot el pa\u00eds. S\u00faria tamb\u00e9 va tenir el seu episodi. En el seg\u00fcent reportatge El Sal\u00ed publica un zoom sobre aquells moments. <\/i><\/p>\n En el 1976 Espanya iniciava una t\u00edmida obertura pol\u00edtica. Franco feia pocs mesos que havia mort. El Rei havia ratificat en el c\u00e0rrec de president del govern central a Carlos Arias Navarro, que ja havia estat nomenat pel dictador, fins que fou substitu\u00eft per Adolfo Su\u00e1rez Gonz\u00e1lez el mes de juny d\u2019aquell any, el qual elabor\u00e0 una Llei de Reforma Pol\u00edtica.<\/p>\n La dona no podia obrir un compte corrent ni treure el passaport sense el perm\u00eds de l\u2019home. Els anticonceptius estaven prohibits. L\u2019adulteri es castigava amb pres\u00f3: 350 dones complien condemna per aquest fet. Els jutges eren tots homes i la p\u00e0tria potestat dels fills la tenia el pare. La majoria d\u2019edat era als 21 anys.<\/p>\n L\u2019ensenyament del catal\u00e0 estava restringit a l\u2019\u00e0mbit privat, i la seva utilitzaci\u00f3 en l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica era nul\u00b7la. Aquell any, per\u00f2, per Sant Jordi, va sortir el primer diari \u00edntegrament en catal\u00e0 des del final de la guerra civil: l\u2019Avui. El 5 de setembre, Joaquim M. Puyal feia la primera emissi\u00f3 radiof\u00f2nica d’un partit de futbol en catal\u00e0. Llu\u00eds Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet entre altres cantants de la Nova Can\u00e7\u00f3 o Can\u00e7\u00f3 de protesta omplien sales i pavellons. Es van fer molt populars les sis hores de Can\u00e7\u00f3 de Canet. L\u2019Estaca<\/i>, Diguem No<\/i> o Al Vent<\/i> esdevingueren himnes de resist\u00e8ncia. Els recitals eren llocs on espont\u00e0niament el p\u00fablic, majorit\u00e0riament jove, llan\u00e7ava consignes a favor de la recuperaci\u00f3 de les llibertats individuals i col\u00b7lectives. Principalment es corejaven les conegudes \u201cLlibertat, amnistia i Estatut d\u2019Autonomia\u201d<\/i>. Sovint a la sortida hi havia enfrontaments amb els antiavalots de la Policia Armada. <\/p>\n Precisament l\u2019Assemblea de Catalunya havia convocat amb \u00e8xit unes grans manifestacions els dies 1 i 8 de febrer a Barcelona amb aquestes consignes com a fons. Unes manifestacions que van ser durament reprimides per la policia, els grisos, <\/i>nom amb que popularment se\u2019ls coneixia degut al color dels seus uniformes.<\/p>\n De fet, la policia, la gu\u00e0rdia civil o l\u2019ultradreta s\u2019encarregaven de reprimir durament qualsevol intent, per t\u00edmid que fos, de recuperaci\u00f3 democr\u00e0tica tan a nivell pol\u00edtic com sindical, les detencions i tortures eren freq\u00fcents a les comissaries. Els partits i sindicats encara eren tots il\u00b7legals s\u00ed b\u00e9 alguns, de m\u00e9s moderats, comen\u00e7aven a deixar-se veure p\u00fablicament.<\/p>\n Aquell any es van formar partits pol\u00edtics com ara Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica, Partit Socialista o Alianza Popular, antecessora de l\u2019actual Partit Popular, entre molts altres, que juntament amb els que clandestinament ja existien, van formar el conglomerat pol\u00edtic de la transici\u00f3.<\/p>\n En aquest context, Pax Christi, una organitzaci\u00f3 internacional cat\u00f2lica per la pau, a Catalunya vinculada amb el moviment d\u2019Objecci\u00f3 de Consci\u00e8ncia i de den\u00fancia de la tortura, va llen\u00e7ar la idea d\u2019organitzar aquell estiu la Marxa de Llibertat, que hauria de rec\u00f3rrer les terres catalanes amb l\u2019objectiu de difondre amb m\u00edtings, concentracions i actes les reivindicacions nacionals i democr\u00e0tiques de l\u2019Assemblea de Catalunya.<\/p>\n Poble Catal\u00e0 Posa\u2019t a Caminar<\/b><\/p>\n Aquesta frase es transformaria amb l\u2019eix de la mobilitzaci\u00f3 continuada als Pa\u00efsos Catalans. De mica en mica es comen\u00e7\u00e0 a perfilar aquella idea i a posar-la en pr\u00e0ctica. El 12 de mar\u00e7 es present\u00e0 oficialment la proposta i es lliur\u00e0 a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica el text de la convocat\u00f2ria:<\/p>\n \u201cConvoquem tot el poble catal\u00e0 a participar en la Marxa de la Llibertat, que recorrer\u00e0 les comarques dels Pa\u00efsos Catalans durant aquest estiu en un anhel de llibertat i de pau, ser\u00e0 una marxa <\/i>no violenta<\/b><\/i>, fita de gent de totes les edats, de totes les tend\u00e8ncies i condicions.<\/i><\/p>\n A partir d\u2019un postulat m\u00ednim de llibertat, la Marxa vol connectar amb la realitat de tots els indrets dels Pa\u00efsos Catalans, tot animant i desvetllant un proc\u00e9s de discussi\u00f3, de cr\u00edtica i de mobilitzaci\u00f3 del nostre poble cap a l\u2019alliberament.<\/i><\/p>\n Entenem que en el nostre pa\u00eds aquest postulat de llibertat es concreta en: l\u2019Amnistia de tots els presos pol\u00edtics i de consci\u00e8ncia, les llibertats enteses com aquelles situacions en qu\u00e8 la norma b\u00e0sica de conviv\u00e8ncia sigui el respecte dels Drets de l\u2019Home i l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de 1932 com a primer pas cap a l\u2019autodeterminaci\u00f3 de Catalunya.\u201d <\/i><\/p>\n A mesura que el projecte anava prenen cos i la seva difusi\u00f3 s\u2019estenia a totes les capes de la societat s\u2019hi anaven adherint cada cop m\u00e9s entitats: culturals, excursionistes, esportives, ve\u00efnals, partits pol\u00edtics, sindicats i un llarg encetar\u00e0 d\u2019organitzacions, aix\u00ed com tamb\u00e9 de personalitats i dirigents del m\u00f3n de la cultura i de la pol\u00edtica.<\/p>\n Llu\u00eds M. Xirinacs, un conegut activista de la no viol\u00e8ncia en favor de l\u2019amnistia pels presos pol\u00edtics i exiliats, tamb\u00e9 va fer una crida perqu\u00e8 es particip\u00e9s activament en la preparaci\u00f3 i la realitzaci\u00f3 de la Marxa.<\/p>\n El comunicat arriba a S\u00faria<\/b><\/p>\n A l\u2019abril de 1976 el comunicat de la Marxa arriba al Centre Excursionista de S\u00faria, entitat que en aquells temps era condu\u00efda per gent molt jove: la Junta havia estat escollida feia pocs dies. S\u2019estableix una discussi\u00f3 en el seu s\u00ed entre partidaris de l\u2019adhesi\u00f3 a la marxa i els que defensaven que l\u2019entitat s\u2019havia de mantenir al marge de la pol\u00edtica.<\/p>\n La primera proposta \u00e9s la que finalment s\u2019impos\u00e0 i el Centre Excursionista que en aquell moment estava domiciliat als baixos del carrer de Gonz\u00e1lez Solesio, n\u00fam. 25, ofer\u00ed el seu local per els preparatius locals de la Marxa, que esdevindria la primera manifestaci\u00f3 de protesta pol\u00edtica celebrada a S\u00faria despr\u00e9s de la guerra civil. <\/p>\n Es van celebrar un seguit de reunions amb la participaci\u00f3 de for\u00e7a gent, majorit\u00e0riament joves influ\u00efts pel desig de fer quelcom per assolir les llibertats perdudes i negades tant temps per la dictadura franquista. Alguns, pocs, eren militants d\u2019alguna organitzaci\u00f3 pol\u00edtica, altres membres d\u2019entitats del poble i la majoria actuaven a t\u00edtol individual. Van organitzar-se diferents comissions: propaganda, intend\u00e8ncia i contactes entre altres. <\/p>\n La Marxa \u00e9s prohibida<\/b><\/p>\n El 22 de maig, R\u00e0dio Nacional de Espa\u00f1a, va emetre un comunicat del Ministeri de Governaci\u00f3 -llavors encap\u00e7alat per Manuel Fraga Iribarne-, en el que prohibeix la realitzaci\u00f3 de la Marxa, al\u00b7legant que pot alterar greument la conviv\u00e8ncia c\u00edvica i que no ofereix garanties m\u00ednimes de seguretat a m\u00e9s d\u2019alterar la vida ordin\u00e0ria de les poblacions on havia de passar en una \u00e8poca de visites tur\u00edstiques tant nacionals com estrangeres cosa que els podria incomodar. En conseq\u00fc\u00e8ncia s\u2019afirma que es mantindr\u00e0 l\u2019ordre p\u00fablic i es desautoritza qualsevol publicitat. <\/p>\n Pax Christi i les entitats i partits que donen suport a la iniciativa, lluny d\u2019espantar-se continuen mantenint la proposta i la convocat\u00f2ria de la Marxa de la Llibertat. Des d\u2019aquell moment, per\u00f2, tot adquireix una nova dimensi\u00f3: caldria anar m\u00e9s en compte, les reunions i actuacions serien clandestines.<\/p>\n El local del Centre Excursionista de S\u00faria ja no oferia prou seguretat. Era un lloc molt c\u00e8ntric i les seves activitats eren prou conegudes. Aix\u00ed \u00e9s que calgu\u00e9 buscar un nou lloc de trobada per continuar amb els preparatius. S\u2019opt\u00e0 pels locals de la Rectoria, al carrer Sant Antoni M. Claret, 14. L\u2019esgl\u00e9sia de base estava m\u00e9s compromesa amb els moviments ve\u00efnals i de recuperaci\u00f3 de les llibertats nacionals i individuals del poble. Lluny de la postura oficial d\u2019una part de la seva jerarquia encara ancorada en l\u2019esgl\u00e9sia que va donar suport durant anys a la dictadura del general Franco,<\/p>\n Els preparatius continuaren endavant, ara amb el suport dels capellans i del rector de la parr\u00f2quia d\u2019aquell moment. Va editar-se propaganda pr\u00f2pia fent servir una m\u00e0quina ciclostil que hi havia a la rectoria. L’esl\u00f2gan S\u00faria camina s\u2019estamp\u00e0 en fulletons, adhesius i octavetes. Pocs dies abans de l\u2019arribada de la Marxa a S\u00faria es van fer les primeres pintades reivindicatives de el lema de \u201cLlibertat, Amnistia i Estatut d\u2019Autonomia\u201d.<\/i><\/p>\n Estructura i desenlla\u00e7 de la Marxa<\/b><\/p>\n Entre l\u20191 i el 3 de juliol comen\u00e7\u00e0 la Marxa de Llibertat en sis llocs diferents dels Pa\u00efsos Catalans. Els marxaires estaven estructurats en sis columnes que prengueren noms diferents: Tramuntana (iniciada a L\u2019Escala); Llu\u00eds Companys (que comen\u00e7\u00e0 a Oliana i \u00e9s la que pass\u00e0 per S\u00faria); Francesc Maci\u00e0 (inici a Esterri d\u2019\u00c0neu); Rafel de Casanova (La S\u00e9nia), Abat Escarr\u00e9 (Girona); i Pa\u00eds Valenci\u00e0 (comen\u00e7ada a Guardamar). Tamb\u00e9 a la Catalunya Nord es cre\u00e0 una altra petita columna, que portava el nom del resistent Josep de la Trinxeria. <\/p>\n Repressi\u00f3 policial<\/b><\/p>\n La vigil\u00e0ncia policial en aquests llocs era nombrosa i la repressi\u00f3 va ser desmesurada per uns actes que no tenien cap altre finalitat que la reivindicaci\u00f3 d\u2019uns drets democr\u00e0tics de la manera m\u00e9s pacifica i no violenta possible.<\/p>\n La participaci\u00f3 es redu\u00ed a uns pocs marxaires fixes per columna i variable segons les dates i els llocs que anava travessant. L\u2019arribada dels participants de la Marxa en pobles i ciutats despertava la curiositat de molta gent i l\u2019adhesi\u00f3 de nombroses persones de cada lloc. <\/p>\n Els controls policials i de la Gu\u00e0rdia Civil a les carreteres eren constants i les c\u00e0rregues de la policia contra els manifestants tamb\u00e9. Tot i aix\u00ed la Marxa de la Llibertat no s\u2019atur\u00e0 en cap moment i s\u2019arrib\u00e0 a tots els racons previstos.<\/p>\n El final de la Marxa, el 12 de setembre, es program\u00e0 a Poblet on hi conflu\u00efren totes les columnes. De nou, malgrat un fort dispositiu de la Gu\u00e0rdia Civil, els marxaires aconseguiren entrar al monestir, on s\u2019hi celebr\u00e0 la cloenda.<\/p>\n Aquell any l\u2019Assemblea de Catalunya havia aconseguit el perm\u00eds governamental per celebrar per primera vegada la Diada de l\u2019Onze de Setembre. S\u2019havia de fer a Barcelona, al parc de la Ciutadella per\u00f2 finalment va traslladar-se a Sant Boi de Llobregat, indret on \u00e9s enterrat Rafael de Casanova. Unes cent-mil persones van poder celebrar la primera Diada Nacional de Catalunya en llibertat, encara que vigilada per les forces de l\u2019ordre, despr\u00e8s de la dictadura. All\u00e0 si van fer parlaments en favor dels postulats de l\u2019Assemblea de Catalunya i es va cantar Els Segadors.<\/p>\n La Marxa arriba a S\u00faria<\/b><\/p>\n L\u201911 i el 12 d\u2019agost la Marxa arrib\u00e0 a S\u00faria. El dia anterior ja es va poder observar una forta vigil\u00e0ncia per part de la Gu\u00e0rdia Civil, que ja esperaven els 7 o 8 marxaires que integraven la columna Llu\u00eds Companys: Aquell dia es van aturar a Call\u00fas on, lluny de la intervenci\u00f3 de les forces d\u2019ordre p\u00fablic, van poder-se realitzar alguns actes en favor de la Llibertat, l\u2019Amnistia i l\u2019Estatut d\u2019Autonomia.<\/p>\n A S\u00faria van arribar-hi el migdia del 12 d\u2019agost: D\u2019amagat pel cam\u00ed ral que ve des de Call\u00fas per Antius, el Pou IV i el Pla de les Hortes. Des d\u2019all\u00e0 amb un parell de cotxes se\u2019ls va portar a la rectoria on els esperaven uns quants activistes del poble.<\/p>\n El lloc escollit per realitzar els actes en favor de la Marxa era la pla\u00e7a de Sant Joan. La consigna era que a les 7 de la tarda tothom es concentr\u00e9s a la cabina de tel\u00e8fons de la pla\u00e7a. Un autocar ple de gu\u00e0rdies civils estava estacionat davant de la mencionada cabina.<\/p>\n Una estona abans la majoria de gent es va anar trobant a la rectoria i des d\u2019all\u00e0, juntament amb els integrants fixos de la columna, un total d\u2019unes 25 persones, van decidir marxar plegats cap a la Pla\u00e7a.<\/p>\n El carrer era ple de gent, passejant amunt i avall per la vorera. La manifestaci\u00f3 va sortir de la rectoria encap\u00e7alada per una bandera catalana, enfilant el carrer Sant Antoni M. Claret i baixant per les escales del carrer Mart\u00ed Sanglas, que donen a la pla\u00e7a de Sant Joan. Les circumst\u00e0ncies van fer que just arribar al capdavall de les escales, des d\u2019on la gu\u00e0rdia civil hauria vist aproximar-se el grup, un autocar de l\u00ednia va fer un gir per entrar a la pla\u00e7a, moment en que els manifestants van quedar amagats darrera l\u2019autocar, de manera que quan aquests va sortir en direcci\u00f3 a Manresa els manifestants ja eren el mig de la pla\u00e7a.<\/p>\n En aquell moment l\u2019expectaci\u00f3 va ser m\u00e0xima. La gent que passejava per la vorera es va aturar a observar qu\u00e8 passava. Els gu\u00e0rdies civils van sortir del seu autob\u00fas en un tres i no res, rodejant als manifestants (en aquell temps anaven armats amb un fusell model \u201ccetme\u201d i amb cartutxera i pistola). Van dir que no es mogu\u00e9s ning\u00fa que el Tinent de L\u00ednia estava en cam\u00ed i que ell era el que tenia de donar les ordres. L\u2019espera es va fer molt llarga. <\/p>\n \u00c0ngel Colom i Colom, conegut anys m\u00e9s tard com a activista de la Crida a la Solidaritat, i despr\u00e8s parlamentari i Secretari General d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya, ERC, com a cap visible de la columna va ser durament increpat per un dels gu\u00e0rdies que el tibava per la llarga barba que duia en aquells temps i li demanava que digu\u00e9s on era el dirigent Lu\u00eds Companis<\/i>, en una clara confusi\u00f3 amb el nom de la columna. Un altre integrant fixe de la columna era Jaume Collell i Obradors, dels Collell de Telefonos. <\/i>Era resident a Barcelona per\u00f2 fill d\u2019una antiga i coneguda fam\u00edlia surienca. <\/i><\/p>\n Entre els concentrats hi havia el vicari de la parr\u00f2quia de S\u00faria, Jaume Pubill. Intervingu\u00e9 adre\u00e7ant-se als gu\u00e0rdies, identificant-se com a capell\u00e0, i dient-los que tan sols volien realitzar un petit parlament i que despr\u00e8s ja marxarien. La resposta de la Gu\u00e0rdia Civil va ser contundent recalcant-li que call\u00e9s o que si no li donarien m\u00e9s bufetades que papes hi hagut.<\/p>\n El Tinent que comandava les forces orden\u00e0 dispersar la manifestaci\u00f3 amb aquestes paraules \u201cCuando veais a un grupo de m\u00e1s de cuatro, atizadles fuerte…y disparad!.<\/i><\/p>\n En aquell moment es van prendre unes decisions molt r\u00e0pides. Pubill propos\u00e0 fer una assentada al terra de la mateixa pla\u00e7a, cosa que no va ser acceptada per por a la repressi\u00f3. Es va dir tamb\u00e9 de traslladar la protesta a la pla\u00e7a del Poble Vell, per\u00f2 finalment es decid\u00ed fer-ho a l\u2019interior de l\u2019esgl\u00e9sia parroquial de Sant Crist\u00f2fol, al carrer Sant Antoni M. Claret.<\/p>\n El surienc Albert Castellano va ser detingut i condu\u00eft a l\u2019interior de l\u2019autocar de la gu\u00e0rdia civil, tan sols per haver fet broma de la situaci\u00f3 en una tert\u00falia a peu de carrer. <\/p>\n Llavors en petits grups, s\u2019an\u00e0 escampant i comunicant a la gent el missatge que el cap d\u2019una estona es concentr\u00e9s tothom a l\u2019interior de l\u2019esgl\u00e9sia. Molta gent entr\u00e0 per una petita porta lateral que hi havia entre el teatre del Foment i la nau lateral del temple. Altres entraren per la portalada principal.<\/p>\n L\u2019acte es va fer amb tota normalitat, amb una assist\u00e8ncia d\u2019uns 400 suriencs i surienques. Es va fer un parlament en favor de la Marxa i dels postulats que defensava, es repart\u00ed un full amb reivindicacions locals i es va cantar Els Segadors<\/i> i L\u2019Estaca<\/i>.<\/p>\n La gu\u00e0rdia civil un cop assabentada de l\u2019acte a l\u2019esgl\u00e9sia, va fer acte de presencia al carrer per identificar als assistents, cosa que no van poder fer per la quantitat de gent que va sortir-ne. Els marxaires i els activistes de S\u00faria es van refugiar a la rectoria per la porta interior que hi condueix. All\u00e0 hi van estar fins altes hores de la nit degut a que la gu\u00e0rdia civil en v\u00e0ries ocasions va intentar entrar-hi per a detenir o identificar als marxaires, cosa que va ser impedida pel llavors rector de la parr\u00f2quia Francesc d\u2019Assis Serrasolsas. Fins i tot un surienc – el ve\u00ed del carrer Ponent Celestino G\u00f3mez- va dur als assetjats a la rectoria una olla amb xocolata desfeta, passant pel mig del control policial.<\/p>\n Al cap d\u2019una bona estona, veient que els activistes no sortien, van demanar la identificaci\u00f3 d\u2019algun membre del grup. Els joves amb edat d\u2019anar al Servei Militar van tenir por de facilitar dades per possibles repressions. Al final van ser dues noies i alguns dels marxaires fixos els que van donar els seus carnets d\u2019identitat cosa que va possibilitar que es retir\u00e9s la vigil\u00e0ncia del carrer. Finalment, els activistes de S\u00faria van marxar a casa i els marxaires van fer nit a la rectoria. <\/p>\n Altre suport surienc <\/b><\/p>\n Encara dies m\u00e9s tard, els marxaires van tornar a requerir l\u2019ajut dels activistes de S\u00faria. El motiu era el trasllat entre Cardona i Solsona. Un parell de cotxes van acudir a auxiliar-los, el lloc de trobada era el l\u2019indret llavors conegut pel nom \u201cMerendero del Cardoner<\/i>\u201d, poc despr\u00e9s de Cardona. All\u00e0 van ser recollits i havien d\u2019arribar a Solsona. A Sant Pon\u00e7, un control de carretera va aturar els vehicles, van detenir els marxaires i els suriencs conductors dels vehicles tamb\u00e9 van estar retinguts unes hores. Van argumentar que havien agafat als marxaires fent autoestop i que no en sabien res de les seves activitats, de manera que poc despr\u00e8s els van deixar tornar cap a S\u00faria amb el degut espant. <\/p>\n Pax Christi<\/b><\/p>\n Moviment cat\u00f2lic sorgit en la postguerra europea que proclama la reconciliaci\u00f3 del pobles i l’aven\u00e7 en la just\u00edcia social, que est\u00e0 per la mobilitzaci\u00f3 per l’amnistia i les llibertats. En el seu s\u00ed sorgeix la proposta de fer a l’estiu de 1976 una marxa per les comarques catalanes que no tan sols reclami l’amnistia sin\u00f3 que ajudi a "establir unes bases de llibertat i de sobirania popular"<\/i>, entroncat tot amb els quatre punts de l’Assemblea de Catalunya.<\/p>\n Assemblea de Catalunya <\/b><\/p>\n Constitu\u00efda a finals de 1971, \u00e9s un plataforma unit\u00e0ria de partits, organitzacions sindicals i organitzacions c\u00edviques, que t\u00e9 la virtut pol\u00edtica d’haver establert un programa m\u00ednim que tothom accept\u00e0, els quatre punts: amnistia, llibertats, autonomia i coordinaci\u00f3 amb les altres forces democr\u00e0tiques de l’Estat. Es resumeixen en un crit que, com tots els esl\u00f2gans pol\u00edtics de l\u2019\u00e8poca, ser\u00e0 engrescador: "Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia".<\/p>\n La No Viol\u00e8ncia<\/b><\/p>\n Estrat\u00e8gia de lluita activa contra la injust\u00edcia, utilitzant els mitjans que afavoreixen l’adveniment de la just\u00edcia, en lloc de la viol\u00e8ncia que sol agreujar els conflictes. La coher\u00e8ncia entre fins i mitjans \u00e9s la qualitat que permet una aut\u00e8ntica resoluci\u00f3 dels conflictes, de manera que no quedin rancors. Malgrat la vistositat de les accions no violentes com les manifestacions, dimissions, objeccions, vagues, boicots, assegudes, ocupacions, encadenaments, etc., cal entendre tamb\u00e9 la No-Viol\u00e8ncia com un estil de vida, on la coher\u00e8ncia personal, la fortalesa interior i l’actitud pacificadora s’est\u00e9n a tots els \u00e0mbits.<\/p>\n La vida p\u00fablica local<\/b><\/p>\n Al 1976, el municipi era governat per l\u2019\u00faltim ajuntament d\u2019abans de les primeres eleccions democr\u00e0tiques, que van ser al 1979. L\u2019alcalde de S\u00faria, des de 1974, era Mateu Castell\u00e0 i Suades, que fou informat dels detalls i organitzaci\u00f3 de la Marxa de la Llibertat a S\u00faria, de forma pr\u00e8via, per part d\u2019una representaci\u00f3 dels activistes locals. En aquella \u00e8poca els principals problemes municipals eren el projecte del pont de Salipota que havia de connectar el nucli de S\u00faria amb aquest barri en proc\u00e9s de creixement i solucionar el deficient sistema d\u2019abastament d\u2019aigua potable a la poblaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Foto de Paco Elvira feta a l\u2019 Escala a l\u2019 inici de la Marxa de la Llibertat La revista EL SAL\u00cd de S\u00faria va publicar el dia 12 de setembre del 2006 un article recordant la Marxa de la Llibertat. Firma l\u2019article l\u2019 Amadeu Vives, per\u00f2 \u00e9s fet amb aportacions de gent que en aquell […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,567],"tags":[31863,31846,29750],"class_list":["post-3884","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-llibertat","tag-catalunya","tag-llibertat","tag-marxa-de-la-llibertat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-10E","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3884","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3884"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3884\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3884"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3884"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3884"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}