{"id":3883,"date":"2012-09-02T11:01:39","date_gmt":"2012-09-02T10:01:39","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3883"},"modified":"2012-09-02T11:01:39","modified_gmt":"2012-09-02T10:01:39","slug":"la-marxa-cap-a-la-llibertat-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/09\/02\/la-marxa-cap-a-la-llibertat-1\/","title":{"rendered":"La marxa cap a la llibertat (1)"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

L\u2019aspiraci\u00f3 a la llibertat \u00e9s antiga. Tan antiga com la mateixa humanitat. La tenen les persones i la tenen els pobles. Ja a la B\u00edblia ja hi trobem aquella gran marxa del poble jueu cap a llibertat per poder-se desempallegar de l\u2019esclavatge dels egipcis. Mois\u00e8s n\u2019era el gran l\u00edder i va ser capa\u00e7 de portar el seu poble cap a la terra promesa.<\/p>\n

Ahir, a Poblet, s\u2019acabava una marxa que feia 36 anys que havia comen\u00e7at i que no s\u2019havia pogut acabar perqu\u00e8 l\u2019autoritat pertinent (Fraga Iribarne) havia prohibit. Era la \u201cMarxa de la llibertat\u201d, que sota el lema "Poble catal\u00e0, posa’t a caminar", va rec\u00f3rrer diferents punts dels Pa\u00efsos Catalans amb l’objectiu d’accelerar el proc\u00e9s democr\u00e0tic i reivindicar els drets nacionals. <\/p>\n

La marxa es va pensar amb sortides en uns quants punts de Catalunya, que havien de caminar des del 4 de juliol de 1976 fins a convergir, l’Onze de Setembre, al monestir de Poblet, cor simb\u00f2lic de Catalunya. La Marxa estava estructurada en forma de 6 columnes que, tal com estava previst, comen\u00e7\u00e0 en sis llocs diferents dels Pa\u00efsos Catalans. Les columnes prengueren noms diferents: Tramuntana (iniciada a L\u2019Escala); Llu\u00eds Companys (que comen\u00e7\u00e0 a Oliana); Francesc Maci\u00e0 (inici a Esterri d\u2019\u00c0neu); Rafel de Casanova (La S\u00e9nia), Abat Escarr\u00e9 (Girona); i Pa\u00eds Valenci\u00e0 (comen\u00e7ada a Guardamar). Tamb\u00e9 a la Catalunya Nord es cre\u00e0 una altra petita columna, que portava el nom del resistent Josep de la Trinxeria.<\/p>\n

La Marxa va anar rebent la solidaritat dels ve\u00efns dels 300 pobles per on va passar per\u00f2, en ser prohibida pel govern espanyol -que va detenir un total de 123 persones- es va anar fent cada cop m\u00e9s complicada per la vigil\u00e0ncia i les detencions que la Gu\u00e0rdia Civil anava fent. El 12 de setembre, la marxa va ser interrompuda a la pla\u00e7a Major de Montblanc amb fortes c\u00e0rregues policials i nom\u00e9s uns quants van aconseguir arribar al seu dest\u00ed, el monestir de Poblet.<\/p>\n

La marxa va ser convocada el mes de mar\u00e7 de l\u2019any 1976 i ja va c\u00f3rrer a prohibir-la al mes de maig el ministre d’Interior espanyol d’aleshores, Manuel Fraga, perqu\u00e8 ja intu\u00efen les conseq\u00fc\u00e8ncies. Tot i aix\u00f2, es va mantenir la convocat\u00f2ria, secundada per Llu\u00eds Maria Xirinacs (que aleshores feia la protesta davant la pres\u00f3 Model de Barcelona), i es va decidir comen\u00e7ar-la. El 4 de juliol van sortir les marxes dels diferents punts de Catalunya, amb moltes detencions perqu\u00e8 l’acte ja era prohibit i, per tant, il\u00b7legal. Explica Arcadi Oliveres, que, de fet, ell no la va poder comen\u00e7ar perqu\u00e8 va ser tres dies al calab\u00f3s com a responsable de la marxa del sud. Per\u00f2 tots els pobles van mantenir els actes, malgrat la pres\u00e8ncia de la gu\u00e0rdia civil, les detencions i les multes. A empentes i rodolons va continuar fins l’Onze de Setembre.<\/p>\n

Recorda l\u2019 Arcadi Oliveres que la concentraci\u00f3 final era prevista a Montblanc, per rec\u00f3rrer el tram final fins a Poblet totes les columnes juntes. Per\u00f2 a Montblanc hi havia les forces d’ordre p\u00fablic per prohibir l’acte i recordo que en el moment que les marxes volien sortir cap a Poblet, van pegar de deb\u00f2. Aix\u00f2 va impedir que la marxa arrib\u00e9s a Poblet, excepte alguns que van aconseguir arribar-hi. La marxa es va trencar a Montblanc, per\u00f2 es va aconseguir estendre l’esperit de llibertat per Catalunya, que \u00e9s el que es volia.<\/p>\n

L\u2019any 1976 jo vivia a S\u00faria i, com molta altra gent, em vaig implicar en l\u2019organitzaci\u00f3 i l\u2019acolliment de la columna Llu\u00eds Companys, que era la que passava per S\u00faria. Trenta anys despr\u00e9s, el bon amic surienc Josep Peramiquel, em va demanar que escrigu\u00e9s els meus records d\u2019aquells dies per tal de poder-los publicar a la revista local EL SAL\u00cd, juntament amb els d\u2019altres persones implicades. Ho anir\u00e9 fent en dies successius tenint com a base el que va sortir publicat a la revista el 12 de setembre del 2006.<\/p>\n

El fet que ahir es recorreguessis els darrers 10 quil\u00f2metres de Montblanc fins a Poblet -que no es van poder fer llavors- \u00e9s un acte simb\u00f2lic, com molts m\u00e9s actes simb\u00f2lics s\u2019han anat fent durant aquests 36 anys. El que volem dir amb aix\u00f2 \u00e9s que els Pa\u00efsos Catalans no han perdut l\u2019aspiraci\u00f3 a ser un poble lliure i que entre tots segur que anirem fent petits passos que ens duran a la llibertat. L’acte d’ahir ens ha de refor\u00e7ar perqu\u00e8 l’Onze de Setembre \u201cmostrem a Europa que Catalunya ser\u00e0 un estat\u201d, com van assenyalar Colom i Oliveres. ‘Em pensava que mai no veuria la independ\u00e8ncia i ara estic conven\u00e7ut que s\u00ed’, va afegir Colom, que en aquells dies l\u2019havien agafat i era a la pres\u00f3. Per la seva banda, Oliveres va assegurar que s’havia tret una espineta que tenia clavada feia trenta-sis anys completant el recorregut i va advocar per una ‘Catalunya lliure, solid\u00e0ria i republicana’.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019aspiraci\u00f3 a la llibertat \u00e9s antiga. Tan antiga com la mateixa humanitat. La tenen les persones i la tenen els pobles. Ja a la B\u00edblia ja hi trobem aquella gran marxa del poble jueu cap a llibertat per poder-se desempallegar de l\u2019esclavatge dels egipcis. Mois\u00e8s n\u2019era el gran l\u00edder i va ser capa\u00e7 de portar […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,567],"tags":[31863,31846,29750],"class_list":["post-3883","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-llibertat","tag-catalunya","tag-llibertat","tag-marxa-de-la-llibertat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-10D","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3883","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3883"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3883\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3883"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3883"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3883"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}