{"id":3881,"date":"2012-09-01T19:36:58","date_gmt":"2012-09-01T18:36:58","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3881"},"modified":"2012-09-01T19:36:58","modified_gmt":"2012-09-01T18:36:58","slug":"shan-esvat-tots-els-somnis-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/09\/01\/shan-esvat-tots-els-somnis-2\/","title":{"rendered":"S&rsquo;han esva&iuml;t tots els somnis"},"content":{"rendered":"<p><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin: 0px 10px 0px 0px;float: left\" align=\"left\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.lanuovaregaldi.it\/photo\/anagrafica\/relatori\/CarloMariaMartini.jpg?resize=232%2C232\" width=\"232\" height=\"232\" \/><\/p>\n<p align=\"justify\">Ahir va morir a Mil\u00e0 el cardenal <strong>Carlo Maria Martini<\/strong>. Tenia 85 anys i als darrers mesos s\u2019havien agreujat les conseq\u00fc\u00e8ncies del Parkinson que patia. El cardenal jesu\u00efta es va convertir en una icona del sectors renovadors de l\u2019Esgl\u00e9sia i havia estat considerat un dels candidats a succeir Joan Pau II. Va ser una ll\u00e0stima que no fos escollit perqu\u00e8, per desgr\u00e0cia, les coses han derivat cap un altre cant\u00f3 ben diferent.<\/p>\n<p align=\"justify\">Pere Casald\u00e0liga va fer un escrit el 2009 sobre ell: el vull reproduir avui perqu\u00e8 el considero molt interessant i de gran actualitat. Que serveixi d\u2019homenatge al Cardenal Martini en el moment de la seva parten\u00e7a cap a la casa pairal.<\/p>\n<p align=\"justify\">&#160;<\/p>\n<p align=\"justify\"><strong>\u00abAVUI JA NO TINC AQUESTS SOMNIS\u00bb<\/strong>, diu el Cardenal     <\/p>\n<p align=\"justify\">El Cardenal Carlo M. Martini, jesu\u00efta, biblista, arquebisbe que va ser de Mil\u00e0 i col\u00b7lega meu de Parkinson, \u00e9s un eclesi\u00e0stic de di\u00e0leg, d&#8217;acollida, de renovaci\u00f3 a fons, tant de l&#8217;Esgl\u00e9sia com de la societat. En el seu llibre de confid\u00e8ncies i confessions <strong>Col\u00b7loquis nocturns a Jerusalem<\/strong>, diu: &quot;Abans tenia somnis sobre l&#8217;Esgl\u00e9sia. Somiava amb una Esgl\u00e9sia que recorre el seu cam\u00ed en la pobresa i en la humilitat, que no dep\u00e8n dels poders d&#8217;aquest m\u00f3n, en la qual es extirp\u00e9s d&#8217;arrel la desconfian\u00e7a, que don\u00e9s espai a la gent que pensa amb m\u00e9s amplitud, que don\u00e9s \u00e0nims, en especial, a aquells que se senten petits o pecadors. Somiava amb una Esgl\u00e9sia jove.<\/p>\n<p align=\"justify\">Avui ja no tinc m\u00e9s aquests somnis \u00bb. Aquesta afirmaci\u00f3 categ\u00f2rica de Martini no \u00e9s, no pot ser, una declaraci\u00f3 de frac\u00e0s, de decepci\u00f3 eclesial, de ren\u00fancia a la utopia. Martini continua somiant ni m\u00e9s ni menys que amb el Regne, que \u00e9s    <br \/>la utopia de les utopies, un somni del mateix D\u00e9u.<\/p>\n<p align=\"justify\">Ell i milions de persones a l&#8217;Esgl\u00e9sia somiem amb l &#8216;\u00abaltra Esgl\u00e9sia possible\u00bb, al servei de \u00abl&#8217;altre M\u00f3n possible\u00bb. I el cardenal Martini \u00e9s un bon testimoni i un bon guia en aquest cam\u00ed alternatiu; ho ha demostrat.<\/p>\n<p align=\"justify\">Tant en l&#8217;Esgl\u00e9sia (en l&#8217;Esgl\u00e9sia de Jes\u00fas que s\u00f3n diverses Esgl\u00e9sies) com a la societat (que s\u00f3n diversos pobles, v\u00e0ries cultures, diversos processos hist\u00f2rics) avui m\u00e9s que mai hem de radicalitzar la recerca de la just\u00edcia i de la pau, de la dignitat humana i de la igualtat en l&#8217;alteritat, del veritable progr\u00e9s dins de l&#8217;ecologia profunda. I com diu Bobbio \u00abcal instal\u00b7lar la llibertat en el cor mateix de la igualtat \u00bb; avui amb una visi\u00f3 i una acci\u00f3 estrictament mundials. \u00c9s l&#8217;altra globalitzaci\u00f3, la que reivindiquen els nostres pensadors, els nostres militants, nostres m\u00e0rtirs, els nostres famolencs &#8230;<\/p>\n<p align=\"justify\">La gran crisi econ\u00f2mica actual \u00e9s una crisi global de Humanitat que no es resoldr\u00e0 amb cap tipus de capitalisme, perqu\u00e8 no hi cap un capitalisme hum\u00e0, el capitalisme segueix sent homicida, ecocida, su\u00efcida. No hi ha manera de servir simult\u00e0niament ment al d\u00e9u dels bancs i al D\u00e9u de la Vida, conjugar la prepot\u00e8ncia i la usura amb la conviv\u00e8ncia fraterna. La q\u00fcesti\u00f3 axial \u00e9s: \u00bfEs tracta de salvar el sistema o es tracta de salvar la Humanitat? A grans crisis, grans oportunitats. En llengua xinesa la paraula crisi es desdobla en dos sentits: crisi com a perill, crisi com a oportunitat.<\/p>\n<p align=\"justify\">A la campanya electoral dels Estats Units es va enarborar repetidament \u00abel somni de Luther King \u00bb, volent actualitzar aquest somni, i, en ocasi\u00f3 dels 50 anys de la convocat\u00f2ria del Vatic\u00e0 II, s&#8217;ha recordat, amb nost\u00e0lgia, el Pacte de les Catacumbes de l&#8217;Esgl\u00e9sia serventa i pobre. En el 16 de novembre de 1965, pocs dies abans de la clausura del Concili, 40 Pares Conciliars celebrar l&#8217;Eucaristia a les catacumbes romanes de Domitila, i firmaren el Pacte de les Catacumbes. Dom H\u00e9lder C\u00e2mara, el centenari de naixement del qual estem celebrant aquest any, era un dels principals animadors del grup prof\u00e8tic. El Pacte en els seus 13 punts insisteix en la pobresa evang\u00e8lica de l&#8217;Esgl\u00e9sia, sense t\u00edtols honor\u00edfics, sense privilegis i sense ostentacions mundanes; insisteix en la col\u00b7legialitat i en la coresponsabilitat de l\u2019Esgl\u00e9sia com a Poble de D\u00e9u, i en l&#8217;obertura al m\u00f3n i en l&#8217;acollida fraterna.<\/p>\n<p align=\"justify\">Avui, nosaltres, en la convulsa conjuntura actual, professem la vig\u00e8ncia de molts somnis, socials, pol\u00edtics, eclesials, als que de cap manera podem renunciar. Seguim rebutjant el capitalisme neoliberal, el neoimperialisme dels diners i de les armes, una economia de mercat i de consumisme que sepulta en la pobresa i la fam a una gran majoria de la Humanitat. I seguirem rebutjant tota discriminaci\u00f3 per motius de g\u00e8nere, de cultura, de ra\u00e7a. Exigim la transformaci\u00f3 substancial dels organismes mundials (ONU, FMI, Banc Mundial, OMC &#8230;). Ens comprometem a viure una \u00abecologia profunda i integral\u00bb, propiciant una pol\u00edtica agr\u00e0ria-agr\u00edcola alternativa a la pol\u00edtica depredadora del latifundi, del monocultiu, de l&#8217;agrot\u00f2xic. Participarem en les transformacions socials, pol\u00edtiques i econ\u00f2miques, per una democr\u00e0cia d &#8216;\u00abalta intensitat\u00bb.<\/p>\n<p align=\"justify\">Com Esgl\u00e9sia volem viure, a la llum de l&#8217;Evangeli, la passi\u00f3 obsessiva de Jes\u00fas, el Regne. Volem ser Esgl\u00e9sia de l&#8217;opci\u00f3 pels pobres, comunitat ecum\u00e8nica i macro ecum\u00e8nica tamb\u00e9. El D\u00e9u en qui creiem, l &#8216;Abb\u00e0 de Jes\u00fas, no pot ser de cap manera causa de fonamentalismes, d&#8217;exclusions, d&#8217;inclusions absorbents, d&#8217;orgull proselitista. Ja n&#8217;hi ha prou amb fer del nostre D\u00e9u l&#8217;\u00fanic D\u00e9u veritable. \u00abEl meu D\u00e9u, em deixa veure a D\u00e9u?\u00bb. Amb tot respecte per l&#8217;opini\u00f3 del Papa Benet XVI, el di\u00e0leg interreligi\u00f3s no nom\u00e9s \u00e9s possible, \u00e9s necessari. Farem de la coresponsabilitat eclesial l&#8217;expressi\u00f3 leg\u00edtima d&#8217;una fe adulta. Exigirem, corregint segles de discriminaci\u00f3, la plena igualtat de la dona en la vida i en els ministeris de l&#8217;Esgl\u00e9sia. Estimularem la llibertat i el servei reconegut dels nostres te\u00f2legs i te\u00f2logues. L&#8217;Esgl\u00e9sia ser\u00e0 una xarxa de comunitats orants, servidores, prof\u00e8tiques, testimonis de la Bona Nova: una Bona Nova de vida, de llibertat, de comuni\u00f3 feli\u00e7. Una Bona Nova de miseric\u00f2rdia, d&#8217;acollida, de perd\u00f3, de tendresa, samaritana a la vora de tots els camins de la Humanitat. Seguirem fent que es visqui en la pr\u00e0ctica eclesial l&#8217;advertiment de Jes\u00fas: \u00abNo ser\u00e0 aix\u00ed entre vosaltres \u00bb(Mt 21,26). Sigui l&#8217;autoritat servei. El Vatic\u00e0 deixar\u00e0 de ser Estat i el Papa no ser\u00e0 m\u00e9s cap d&#8217;estat. La C\u00faria haur\u00e0 de ser profundament reformada i les Esgl\u00e9sies locals conrearan la inculturaci\u00f3 de l&#8217;Evangeli i la ministerialitat compartida. L&#8217;Esgl\u00e9sia es comprometr\u00e0, sense por, sense evasions, en les    <br \/>grans causes de la just\u00edcia i de la pau, dels drets humans i de la igualtat reconeguda de tots els pobles. Ser\u00e0 profecia d&#8217;anunci, de den\u00fancia, de consolaci\u00f3. La pol\u00edtica viscuda per tots els cristians i cristianes ser\u00e0 aquella \u00abexpressi\u00f3 m\u00e9s alta de l&#8217;amor fratern \u00bb(Pius XI).<\/p>\n<p align=\"justify\">Ens neguem a renunciar a aquests somnis encara que puguin semblar quimera. \u00abEncara cantem, encara somiem\u00bb. Ens atenim a la paraula de Jes\u00fas: \u00abFoc he vingut a portar a la Terra, i qu\u00e8 puc voler sin\u00f3 que cremi \u00bb(Lc 12,49). Amb humilitat i coratge, en el seguiment de Jes\u00fas, mirarem de viure aquests somnis en el cada dia de les nostres vides. Seguir\u00e0 havent crisi i la Humanitat, amb les seves religions i les seves esgl\u00e9sies, continuar\u00e0 sent santa i pecadora. Per\u00f2 no faltaran les campanyes universals de solidaritat, els F\u00f2rums Socials, les Vies Camperoles, els Moviments populars, les conquestes dels Sense Terra, els pactes ecol\u00f2gics, els camins alternatius de la Nostra Am\u00e8rica, les Comunitats Eclesials de Base, els processos de reconciliaci\u00f3 entre el Shalom i el Salam, les vict\u00f2ries ind\u00edgenes i afro i, en tot cas, una vegada m\u00e9s i sempre \u00abjo m&#8217;atinc al que s&#8217;ha dit: l&#8217;Esperan\u00e7a\u00bb.<\/p>\n<p align=\"justify\">Cadascun i cadascuna a qui pugui arribar aquesta circular fraterna, en comuni\u00f3 de fe religiosa o de passi\u00f3 humana, rebi una abra\u00e7ada de la mida d&#8217;aquests somnis.<\/p>\n<p align=\"justify\">Els vells encara tenim visions, diu la B\u00edblia (Jl 3,1). Vaig llegir fa uns dies aquesta definici\u00f3: \u00abLa vellesa \u00e9s una mena de postguerra\u00bb, no necess\u00e0riament de claudicaci\u00f3.<\/p>\n<p align=\"justify\">El Parkinson \u00e9s nom\u00e9s un contratemps del cam\u00ed i seguim Regne endins.    <br \/><strong>Pere Casald\u00e0liga      <br \/>Circular 2009       <br \/><img data-recalc-dims=\"1\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.periodistadigital.com\/imagenes\/2012\/08\/11\/dom-pedro.jpg\" \/><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ahir va morir a Mil\u00e0 el cardenal Carlo Maria Martini. Tenia 85 anys i als darrers mesos s\u2019havien agreujat les conseq\u00fc\u00e8ncies del Parkinson que patia. El cardenal jesu\u00efta es va convertir en una icona del sectors renovadors de l\u2019Esgl\u00e9sia i havia estat considerat un dels candidats a succeir Joan Pau II. Va ser una ll\u00e0stima [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77],"tags":[29749,31820],"class_list":["post-3881","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","tag-cardenal-martini","tag-esglesia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-10B","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3881","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3881"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3881\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3881"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}