{"id":3877,"date":"2012-08-28T18:48:42","date_gmt":"2012-08-28T17:48:42","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3877"},"modified":"2012-08-28T18:48:42","modified_gmt":"2012-08-28T17:48:42","slug":"museu-de-l-escola-rural-de-castellar-de-la-ribera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/08\/28\/museu-de-l-escola-rural-de-castellar-de-la-ribera\/","title":{"rendered":"Museu de l’ Escola Rural de Castellar de la Ribera"},"content":{"rendered":"

<\/b><\/p>\n

<\/b><\/p>\n

\"576_1319562476La_Masia_de_Cal_Sastre\"<\/a>Ahir parlava de la visita que vam fer diumenge al Museu de l\u2019 Escola Rural de Castellar de la Ribera, al Solson\u00e8s. La primera not\u00edcia que vaig tenir de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquest museu em va venir d\u2019una bona amiga, la Montserrat Rius de Solsona. Recordo que m\u2019ho va fer saber quan el van inaugurar i ja feia temps que tenia ganes de fer-hi una visita. Com acostuma a passar molt sovint, les coses que tenim a prop les anem deixant, pensant que sempre tindrem ocasi\u00f3 de visitar-les. Ahir li comentava tamb\u00e9 a un bon amic de joventut -l\u2019 Agust\u00ed Angrill, de Castellar de la Ribera- que havia estat al seu poble i em va dir tot content que en aquesta escola ell hi havia anat des dels 5 anys fins als 11. O sigui, que era una visita quasi obligada\u2026<\/p>\n

La Montserrat em va fer saber la not\u00edcia de la reconversi\u00f3 de Cal Sastre en Museu perqu\u00e8 ten\u00edem un molt bon amic com\u00fa, la mare del qual havia nascut en aquesta casa. El nostre amic era Mn Lloren\u00e7 Mambrilla, capell\u00e0 del Bisbat de Solsona que va passar mitja vida a l\u2019 Uruguai i on va morir, encara ben jove. Vaig tenir la sort de poder compartir alguns anys amb ell all\u00e0. Ens visit\u00e0vem sovint perqu\u00e8 era un plaer passar el dia amb. Era el millor amfitri\u00f3 que mai he conegut. Feia el que fos per tal de que et trobessis b\u00e9 a casa seva i sempre estava disposat a donar un cop de m\u00e0. Era un home amb molt bon sentit de l\u2019humor, molt intel\u00b7ligent, i amb una gran capacitat per aprendre idiomes. I el que \u00e9s m\u00e9s important: era molt estimat, tant com a persona com a capell\u00e0. Tinc un munt d\u2019an\u00e8cdotes divertides d\u2019ell que algun dia potser explicar\u00e9\u2026<\/p>\n

Tornant al tema. A Cal Sastre hi va n\u00e9ixer la mare i la tia del Lloren\u00e7. A la seva mare, la Maria, vaig tenir oportunitat de con\u00e8ixer-la i tractar-la algunes vegades. La Neus<\/u> Oll\u00e9<\/u> de Can Gasp\u00e0 de Castellar de <\/u>la Ribera i la meva amiga Montserrat van fer una entrevista a la tia monja del Lloren\u00e7 per a la revista de Castellar de <\/u>la Ribera<\/u> \u201cEl BOCAMOLL\u201d<\/strong> on els hi explic\u00e0 bocins d\u2019hist\u00f2ria dels \u201cPujol\u201d que visqueren a Cal Sastre. Heus ac\u00ed un tros d\u00a1aquesta entrevista: <\/p>\n

<\/u><\/u><\/p>\n

\n

Bocins de la nostra hist\u00f2ria (EL BOCAMOLL n\u00fam. 3 -desembre 2004).<\/u><\/b><\/u><\/u><\/b><\/p>\n

Per Neus Oll\u00e9 Torrent i Montserrat Riu Mas<\/u><\/u><\/b><\/p>\n

CAL SASTRE DE CASTELLAR DE <\/u>LA RIBERA EN<\/u> EL RECORD DE DOLORS PUJOL LAS\u00daS<\/u><\/u><\/b><\/p>\n

(Berga, 13 d’agost de 2004)<\/b><\/u><\/u><\/p>\n

A Castellar de <\/u>la Ribera<\/u>, la llinda de la porta de Cal Sastre (MANVEL PVJOL. MES\u00adTRE D CASAS PROPIETARIHO HA FET LO ANI 1783) ha vist pas\u00adsar i traspassar unes gene\u00adracions que no es dedica\u00adren a la pagesia, com era habitual en aquest poblet, sin\u00f3 que feren de sas\u00adtres. Lloren\u00e7 Pujol Sancebri\u00e0, nat al 1881, havia apr\u00e8s aquest ofici del seu pare i el seu avi, i fou l’\u00faltim a exercir-lo en aquesta casa. Era l’any 1925 quan amb la seva muller Rosa Las\u00fas Meya i les dues filles que tenien, <\/u>la Maria<\/u> i <\/u>la Dolors<\/u>, decidi\u00adren anar a viure a Solsona. El trasllat s’efectu\u00e0 a final d’agost o principi de setembre, fora del curs escolar perqu\u00e8 la Rosa era mestra de Lladurs i comport\u00e0 la venda a l’Ajuntament de Castellar de tota la seva propietat. Cal Sastre tenia un camp gran a prop de <\/u>la Masia<\/u> que arrendaven per a blat i arbres fruiters, tampoc no hi faltava la font del mateix nom. En el tracte hi intervingu\u00e9 Felip Gasp\u00e0 Alsina, llavors jutge de Pau del municipi.<\/u><\/u><\/b><\/p>\n<\/blockquote>\n

<\/u><\/u><\/b><\/p>\n

\"P8262782\"<\/a>El nou museu, s’ubica a l’edifici de Cal Sastre, una masia en qu\u00e8 antigament hi vivien sastres, i que l’any 1926 va ser adquirit per l’Ajuntament del municipi. En aquell moment, el consistori va instal\u00b7lar-hi l’escola del poble, ja que fins aleshores els alumnes feien classes en cases particulars. A Cal Sastre s’hi van instal\u00b7lar les aules i tamb\u00e9 l’habitatge del mestre. La coordinadora del projecte, Esther Miralles, ha explicat que a l’escola s’hi van fer classes durant gaireb\u00e9 mig segle i, fins i tot, "tamb\u00e9 durant la Guerra Civil".<\/p>\n

L’any 2007 l’Ajuntament de Castellar de la Ribera va obrir al p\u00fablic l’aula que es conserva igual com era durant la postguerra i ara, quatre anys despr\u00e9s, ha enllestit el projecte de muse\u00eftzaci\u00f3 de l’edifici de Cal Sastre per convertir-lo en el Museu de l’Escola Rural. D’aquesta manera, el nou centre mostrar\u00e0 no nom\u00e9s el cas particular de Castellar de la Ribera, sin\u00f3 l’evoluci\u00f3 de l’escola rural a Catalunya des de principis del segle XX i fins l’actualitat.<\/p>\n

Dins del museu, ha detallat Miralles a Naci\u00f3 Digital en la seva edici\u00f3 de Solsona , s’hi troba exposat material original de l’\u00e8poca en qu\u00e8 l’escola va estar en funcionament, "ja que molts exalumnes encara s\u00f3n vius i ens han cedit els seus llibres, quaderns, etc". A m\u00e9s, tamb\u00e9 s’han instal\u00b7lat plafons on s’explica l’evoluci\u00f3 de l’escola rural al llarg dels anys. Finalment, ha explicat Miralles, hi ha un espai dedicat a l’escola d’avui dia que "hem reconstruir a partir del material que ens han cedit escoles rurals de la comarca que estan en actiu".<\/p>\n

Alguns dels alumnes que havien anat a escola a Castellar de la Ribera encara s\u00f3n vius i han ajudat a construir el projecte del Museu de l’Escola Rural. \u00c9s el cas de Ramona Santaeul\u00e0ria, que va estudiar a l’escola rural del municipi durant els anys setanta. "Vaig anar a l’escola des dels quatre anys fins als set o vuit que em van enviar interna a Solsona", ha relatat.<\/p>\n

"Quan vaig marxar de l’escola m’enyorava molt perqu\u00e8 la mestra ens estimava molt i ens cuidava molt b\u00e9". Aix\u00ed s’expressa Santaeul\u00e0ria quan recorda els anys que va estudiar a l’escola de Castellar de la Ribera i admet que ara, quan hi torna, t\u00e9 un record "molt entranyable" i "em produeix molta emoci\u00f3", ha expressat.<\/p>\n

Algun del material que s’exposa al museu \u00e9s de la fam\u00edlia de Santaeul\u00e0ria, com un malet\u00ed en qu\u00e8 el seu germ\u00e0 hi guardava els llibres per\u00f2 tamb\u00e9 la clau amb qu\u00e8 cada mat\u00ed obria l’escola. "Nosaltres f\u00e8iem un quil\u00f2metre a peu per arribar a l’escola, per\u00f2 la majoria d’alumnes n’havia de caminar tres o quatre".<\/p>\n

A m\u00e9s, l’exalumna ha explicat que en aquest centre tamb\u00e9 hi va estudiar la seva tieta i la seva mare. "Quan la meva mare venia a l’escola, els mestres, moltes vegades, els enviaven de molt lluny i no es volien estar aqu\u00ed per l’hostilitat del lloc i per aix\u00f2 molts cops feia classe el capell\u00e0 que vivia a la rectoria que hi ha al davant de l’escola", ha relatat Santaeul\u00e0ria. A m\u00e9s, l’exalumna ha afegit que la seva mare "durant els anys quaranta va aprendre a llegir i a escriure en catal\u00e0 en aquesta escola gr\u00e0cies al capell\u00e0"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir parlava de la visita que vam fer diumenge al Museu de l\u2019 Escola Rural de Castellar de la Ribera, al Solson\u00e8s. La primera not\u00edcia que vaig tenir de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquest museu em va venir d\u2019una bona amiga, la Montserrat Rius de Solsona. Recordo que m\u2019ho va fer saber quan el van inaugurar i ja […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[545],"tags":[31843],"class_list":["post-3877","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historia","tag-historia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-10x","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3877","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3877"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3877\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3877"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}