{"id":3767,"date":"2012-07-21T16:02:44","date_gmt":"2012-07-21T15:02:44","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3767"},"modified":"2012-07-21T16:02:44","modified_gmt":"2012-07-21T15:02:44","slug":"el-miquel-galit-i-pubill","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/07\/21\/el-miquel-galit-i-pubill\/","title":{"rendered":"El Miquel Galitó i Pubill"},"content":{"rendered":"

\"220784_1832276818688_5531902_o\"<\/a>Fa un parell de dies que acabem d\u2019enterrar el meu cos\u00ed Miquel. Era jove (69 anys) de cos, per\u00f2 encara ho era m\u00e9s de cor i d\u2019esperit. Aparentava molts menys anys dels que tenia perqu\u00e8 sempre havia trobat la manera de buscar coses que li omplissin la vida d\u2019il\u00b7lusi\u00f3 i d\u2019 al\u00b7licients, que \u00e9s la millor manera de viure. <\/p>\n

Parlar del Miquel Galit\u00f3 i Pubill se\u2019m faria complicat perqu\u00e8 tinc massa records personals i no sabria massa per on comen\u00e7ar. Deixar\u00e9 aquests records personals amb una mica de ll\u00e0stima, per\u00f2 s\u00ed que vull parlar d\u2019una de les virtuts que ell tenia i que jo considero fonamental: l\u2019arrelament al poble de Castellnou de Seana, que \u00e9s on havia nascut i d\u2019on se n\u2019havia anat de ben jovenet.<\/p>\n

En el cas del Miquel \u00e9s fa ben patent all\u00f2 de que a la universalitat s\u2019hi accedeix a trav\u00e9s de la particularitat. O dit d\u2019una altra manera: de la mateixa manera que un arbre va clavant les arrels ben fondes per tal de poder fer unes rames ben frondoses, els humans necessitem tenir unes bones arrels que ens diguin d\u2019on venim per tal de poder tenir ben clar tamb\u00e9 cap on anem.  Nom\u00e9s si valorem com cal els nostres or\u00edgens, les nostres arrels, les nostres tradicions, els nostres valors, la nostra terra, els nostres records i la nostra genealogia podrem saber qui som, d\u2019on venim i on anem. I aix\u00f2 ho aconseguirem mirant.nos, pensant-nos, repensant-nos, investigant-nos, bussejant en les profunditats del nostre \u00e9sser individual i del nostre \u00e9sser com a poble. I \u00e9s d\u2019aquesta manera que podrem integrar-nos i llen\u00e7ar-nos despr\u00e9s cap a la conquesta de l\u2019universal, aportant-hi les nostres difer\u00e8ncies i les nostres particularitats. Per aix\u00f2 no crec de cap manera \u2013com no ho creia el Miquel- en Estats homogene\u00eftzadors, unificadors, curts de vista i de gambals. Per aix\u00f2 ens caldr\u00e0 tornar a reivindicar el valor de la singularitat en moments tan delicats com els actuals.<\/p>\n

El Miquel de ben jove va anar a viure a Barcelona per\u00f2 tenia sempre l\u2019orella, els ulls -i tots els sentits- posats a Castellnou, on hi venia sempre que podia i on hi tenia la casa pairal que cuidava amb molt d\u2019amor. Per aix\u00f2 va treballar tant -junt amb altres amics del poble- per fer n\u00e9ixer i dur endavant una iniciativa prou singular per un poble petit com Castellnou, com \u00e9s la col\u00b7lecci\u00f3 de llibres -escrits tots ells  per fills de Castellnou- com \u00e9s \u201dEstudis castellnouencs"<\/a>. Ell en va ser el director i l\u2019\u00e0nima durant 25 anys.<\/p>\n

El Miquel era com un arbre arrelat profundament a Castellnou amb rames a Barcelona i a molts altres llocs. L\u2019arbre, encara que no es pot moure, a la seva manera va fent cam\u00ed. Va enfonsant les arrels terra endins i va estenent les branques en totes direccions per captar la llum que l\u2019envolta. Aquesta \u00e9s la seva manera de caminar per la vida. El Miquel era d\u2019aquesta mena d\u2019arbres que a l\u2019estiu donaven ombra -i on s\u2019hi podia arrecerar tothom qui volia- i a l\u2019hivern descansaven per tal de poder agafar la for\u00e7a necess\u00e0ria per poder fruitar amb generositat a l\u2019estiu.  Recordo com una vegada em va convidar a col\u00b7laborar en una recerca hist\u00f2rica per un llibre que preparava i em va saber greu haver-li de dir que no, que jo no servia per aquestes coses, i que era millor que ho fes ell, que ho faria molt millor que jo. Per aix\u00f2 parlava amb uns i altres i mirava d\u2019\u201denredar\u201d tanta gent com podia en els seus projectes.<\/p>\n

Castellnou el trobar\u00e0 a faltar. I la seva fam\u00edlia. I els amics, I els parents. Persones aix\u00ed deixen buits dif\u00edcils de tapar. I encara que no hi ha gent imprescindible, s\u00ed que hi ha gent necess\u00e0ria. I el Miquel era d\u2019aquestes persones tan necess\u00e0ries que, a voltes, es tornaven imprescindibles. Per aix\u00f2 avui podem dir, sense risc a equivocar-nos, que el Miquel fa honor a aquell refrany que diu: \u201cNom\u00e9s quan cau l\u2019arbre podem saber-ne realment l\u2019al\u00e7\u00e0ria\u00bb. L\u2019abs\u00e8ncia del Miquel ens far\u00e0 veure, valorar i comprendre fins on arribava la seva al\u00e7\u00e0ria com a persona. <\/p>\n

En la missa de comiat un amic seu va llegir el \u201cCant espiritual\u201d de Joan Maragall perqu\u00e8 va dir que al Miquel li agradava molt. Podr\u00edem acabar amb uns versos d\u2019aquest Cant, tot esperant que hagi trobat la P\u00e0tria definitiva on un dia segur que ens podrem trobar amb ell.                                      <\/p>\n

\u201cTant se val! Aquest m\u00f3n, sia com sia, 
tan divers, tan extens, tan temporal: 
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria, 
\u00e9s ma p\u00e0tria, Senyor: i no podria 
\u00e9sser tamb\u00e9 una p\u00e0tria celestial?\u201d<\/em><\/p>\n

Joan Maragall<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa un parell de dies que acabem d\u2019enterrar el meu cos\u00ed Miquel. Era jove (69 anys) de cos, per\u00f2 encara ho era m\u00e9s de cor i d\u2019esperit. Aparentava molts menys anys dels que tenia perqu\u00e8 sempre havia trobat la manera de buscar coses que li omplissin la vida d\u2019il\u00b7lusi\u00f3 i d\u2019 al\u00b7licients, que \u00e9s la […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4366,189,545,160,2941],"tags":[3570,31829,31843,29743,31827,31912],"class_list":["post-3767","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-castellnou-de-seana-catalunya-paisos","category-cultura","category-historia","category-societat","category-vida-i-mort","tag-castellnou-de-seana","tag-cultura","tag-historia","tag-miquel-galito-i-pubill","tag-societat","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-YL","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3767","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3767"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3767\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5124,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3767\/revisions\/5124"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3767"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3767"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3767"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}