![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.akenar.com\/Photography\/Madrid_tema\/mad021.jpg?resize=251%2C381\")
Avui porto una bonica hist\u00f2ria que m\u2019ha fet pensar. <\/p>\nAvui porto una bonica hist\u00f2ria que m\u2019ha fet pensar. <\/p>\n
\u201cSi hagu\u00e9s …. si hagu\u00e9s … si hagu\u00e9s ….\u201d <\/strong><\/p>\n Quantes vegades aquestes dues paraules han sortit dels nostres llavis quan ja no hi havia res a fer. <\/p>\n La hist\u00f2ria que transcric avui hauria de servir-nos per tal de prendre la decisi\u00f3 d’aprofitar una mica m\u00e9s cada oportunitat que ens brinda la vida per estimar, compartir i acompanyar. Avui … perqu\u00e8 dem\u00e0 pot ser tard.<\/p>\n <\/p>\n Estava all\u00e0, assegut en un banquet, amb els peus descal\u00e7os sobre les rajoles trencades de la vorera; gorra marr\u00f3, les mans arrugades sostenint un vell bast\u00f3 de fusta; pantalons arremangats que deixaven al descobert les seves cames i una camisa blanca, gastada, amb una armilla de llana teixida a m\u00e0. L’anci\u00e0 mirava al no-res i, de cop i volta, va plorar i en la seva \u00fanica ll\u00e0grima va expressar tant i tant \u2026 que em va ser molt dif\u00edcil acostar-m\u2019hi per preguntar-li qu\u00e8 li passava, o si m\u00e9s no consolar-lo.<\/p>\n Passava per davant de casa seva i vaig mirar-lo. En al\u00e7ar els seus ulls, fa fixar la seva mirada a la meva cara i vaig somriure. El vaig saludar amb un gest, tot i que no vaig creuar el carrer, no em vaig animar, no el coneixia, tot i que vaig comprendre que en la mirada d’aquella ll\u00e0grima s\u2019hi mostrava una gran necessitat vaig seguir el meu cam\u00ed, sense conv\u00e8ncer-me d’estar fent el correcte.<\/p>\n En el meu trajecte vaig guardar la imatge, la de la seva mirada trobant-se amb la meva. Vaig tractar d’oblidar-la. Vaig caminar r\u00e0pid com volent fugir. Vaig comprar un llibre i tan aviat com vaig arribar a casa, vaig comen\u00e7ar a llegir-lo esperant que el temps esborr\u00e9s aquesta pres\u00e8ncia … per\u00f2 aquesta ll\u00e0grima no s’esborrava … Els vells no ploren aix\u00ed per res, em vaig dir.<\/p>\n Aquella nit em va costar dormir, la consci\u00e8ncia no ent\u00e9n d’horaris i vaig decidir que de bon mat\u00ed tornaria a casa seva i faria petar la xerrada amb ell, tal com vaig entendre que m’ho havia demanat. Despr\u00e9s de v\u00e8ncer la meva pena, vaig aconseguir dormir. Recordo haver preparat una mica de caf\u00e8, vaig comprar galetes i ben de pressa vaig anar a casa seva conven\u00e7ut que ten\u00edem moltes coses per parlar.<\/p>\n Vaig trucar a la porta, que es va obrir tot grinyolant les frontisses i va sortir un altre home. Qu\u00e8 voleu? va preguntar, mirant-me amb un gest adust. Busco l’anci\u00e0 que viu en aquesta casa, vaig contestar. El meu pare va morir ahir a la tarda, va dir entre ll\u00e0grimes. Va morir! vaig dir decebut. Les cames se\u2019m van afluixar, el cap se\u2019m va ennuvolar i els ulls se\u2019m van humitejar.<\/p>\n Vost\u00e8 qui \u00e9s? va tornar a preguntar. En realitat, ning\u00fa, vaig contestar i vaig agregar: Ahir vaig passar per davant d\u2019aquesta porta i hi havia el seu pare assegut, vaig veure que plorava i, tot i que el vaig saludar, no em vaig aturar a preguntar que li passava per\u00f2 avui he tornat per parlar amb ell per\u00f2 veig que he fet tard.<\/p>\n No s’ho creur\u00e0, per\u00f2 vost\u00e8 \u00e9s la persona de qui parlava en el seu diari. Estranyat pel que em deia, el vaig mirar demanant-li m\u00e9s explicacions. Si us plau, passi. Em va dir encara sense contestar-me. Despr\u00e9s de servir-me una mica de caf\u00e8 em va portar fins on era el seu diari i l’\u00faltim full deia: Avui m\u2019han regalat un gran somriure i una salutaci\u00f3 amable … avui \u00e9s un dia bonic.<\/p>\n Vaig haver de seure, em va doldre l’\u00e0nima de nom\u00e9s pensar com n\u2019hauria estat d’important per a aquell home que jo hagu\u00e9s creuat el carrer carrer. Em vaig aixecar lentament i en mirar a l’home li vaig dir: Si hagu\u00e9s creuat el carrer i hagu\u00e9s conversat uns instants amb el seu pare … Per\u00f2 em va interrompre i amb els ulls humits pel plor va dir: Si jo hagu\u00e9s vingut a visitar-lo almenys un cop aquest \u00faltim any , potser la seva salutaci\u00f3 i el seu somriure no haguessin significat tant.<\/p>\n Autor Desconegut<\/strong><\/p>\n \n \n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui porto una bonica hist\u00f2ria que m\u2019ha fet pensar. \u201cSi hagu\u00e9s …. si hagu\u00e9s … si hagu\u00e9s ….\u201d Quantes vegades aquestes dues paraules han sortit dels nostres llavis quan ja no hi havia res a fer. La hist\u00f2ria que transcric avui hauria de servir-nos per tal de prendre la decisi\u00f3 d’aprofitar una mica m\u00e9s cada […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5009,1171,2615,3321],"tags":[31941,3597,457,31868,31901,31918],"class_list":["post-3757","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-relacions-humanes","category-solitud","category-valors","category-vellesa","tag-relacions-humanes","tag-relacions-socials","tag-solidaritat","tag-solitud","tag-valors","tag-vellesa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-YB","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3757","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3757"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3757\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3757"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3757"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3757"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n