{"id":3743,"date":"2012-06-28T18:54:25","date_gmt":"2012-06-28T17:54:25","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3743"},"modified":"2012-06-28T18:54:25","modified_gmt":"2012-06-28T17:54:25","slug":"saber-oblidar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/06\/28\/saber-oblidar\/","title":{"rendered":"Saber oblidar"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><b><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin: 0px 15px 10px 0px;float: left\" border=\"0\" align=\"left\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.planetasapiens.com\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/Memory-man.jpg?resize=285%2C176\" width=\"285\" height=\"176\" \/><\/b>Jo a vegades m\u2019he lamentat de tenir molt mala mem\u00f2ria. En s\u00f3c conscient i s\u00e9 que \u00e9s un defecte o una mancan\u00e7a que no m\u2019ha ajudat massa. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que els experts diuen que la mem\u00f2ria es pot millorar amb t\u00e8cniques, cosa que no m\u2019he proposat mai seriosament. Tenir poca mem\u00f2ria \u00e9s dolent, per\u00f2 tenir-ne massa tamb\u00e9 pot ser-ho, tal com ens mostra Jorge Lu\u00eds Borges en un delici\u00f3s conte titulat \u201cFunes el memorioso\u201d (Ficciones, 1944) on ens diu que desconfia de la mem\u00f2ria perfecta<\/p>\n<p align=\"justify\">En \u201cFunes el memorioso\u201d el protagonista era un home d&#8217;aquestes qualitats. Funes ho recordava tot, amb prodigiosa exactitud, i aix\u00ed, tan vives com el seu record eren les seves percepcions. No obstant aix\u00f2, Funes no era un home massa intel\u00b7ligent. &quot;Pensar \u00e9s oblidar difer\u00e8ncies, \u00e9s generalitzar, abstraure&quot;, ens diu Borges en el conte i Funes \u00e9s incapa\u00e7 d&#8217;aix\u00f2. Recordar un dia complet comportava a Funes exactament un altre dia complet de temps, cosa que el feia infeli\u00e7.<\/p>\n<p align=\"justify\">El psiquiatre Lu\u00eds Rojas Marcos ens diu que&#160; \u201csi no podem oblidar el cap se\u2019ns omple d\u2019escombraries\u201d. Per tant, a vegades conv\u00e9 tenir mala mem\u00f2ria per salut mental.Gr\u00e0cies a l&#8217;oblit, perdonem i girem full.&#160; Sempre hem de continuar perdonant, donant noves oportunitats i deixant enrere coses desagradables que ens puguin fer mal. Per aix\u00f2, fora de les persones deprimides, la mem\u00f2ria recorda m\u00e9s les coses bones que les dolentes.La mem\u00f2ria ens protegeix d\u2019alguna manera.De vegades, fem coses i ens sentim malament, per\u00f2 la mem\u00f2ria busca la manera de justificar-ho: no va ser culpa meva, va ser mala sort&#8230;<\/p>\n<p align=\"justify\">L&#8217;oblit tamb\u00e9 forma part de la mem\u00f2ria. Les persones excessivament memorioses, que s\u00f3n poques, et diuen que aix\u00f2 interfereix en les seves relacions. S\u00f3n una minoria, per\u00f2 se&#8217;n recorden de tot, sobretot perqu\u00e8 en guarden imatges. El millor m\u00e8tode, i el m\u00e9s antic, per recordar coses \u00e9s posar-hi imatges. Si no pots oblidar, fins i tot la bajanada m\u00e9s in\u00fatil, el cap s&#8217;omple d&#8217;escombraries. Gr\u00e0cies a l&#8217;oblit, perdonem, girem full i obrim nous cap\u00edtols de la vida.<\/p>\n<p align=\"justify\">I aix\u00f2 que Borges ens explica en forma de conte, sembla que es d\u00f3na a la vida real. Encara que sembli dif\u00edcil de creure aix\u00f2 \u00e9s exactament el que li passa a Brad Williams, un locutor de r\u00e0dio nord-americ\u00e0 de 53 anys. Despr\u00e9s d&#8217;escoltar una data a l&#8217;atzar, Williams, originari de La Crosse (Wisconsin), nom\u00e9s necessita uns segons per enumerar sense problema tots els detalls d&#8217;aquesta jornada: qu\u00e8 va fer, quin va ser el plat que va sopar aquell dia, quines not\u00edcies van donar a la televisi\u00f3 , si va ploure o no &#8230; Ha estat aix\u00ed des que t\u00e9 \u00fas de ra\u00f3, i no li va donar la major import\u00e0ncia, perqu\u00e8 va pensar que era una cosa normal en totes les persones. No obstant aix\u00f2, metges i neur\u00f2legs, com el Dr James McCaugh, de la Universitat de Calif\u00f2rnia, saben valorar aquesta capacitat tan extraordin\u00e0ria. Per aquest motiu han sotm\u00e8s a diverses proves a Williams, aix\u00ed com una altra dona de 40 anys que posseeix una &#8216;habilitat&#8217; similar. Encara que en el cas d&#8217;aquesta \u00faltima, m\u00e9s que un do es tracta d&#8217;una tortura: nom\u00e9s cal que escolti una data perqu\u00e8 els records flueixin sense control des del m\u00e9s profund de la seva ment.<\/p>\n<p align=\"justify\">Existeixen al m\u00f3n molts pocs casos de persones amb aquesta magn\u00edfica habilitat, coneguda com hipertim\u00e8sia. Actualment, el cervell de Brad est\u00e0 sent estudiat per neur\u00f2legs del Centre de Neurobiologia de l&#8217;Aprenentatge i la Mem\u00f2ria, a la Universitat de Calif\u00f2rnia i, per la seva altra banda, el seu germ\u00e0, anomenat Eric, est\u00e0 duent a terme la realitzaci\u00f3 d&#8217;un documental al que Brad competeix contra el cercador d&#8217;internet, Google, avan\u00e7ant-se en els resultats en 18 de 20 consultes realitzades.    <br \/>&quot;Sempre vaig ser una esp\u00e8cie de Google per a la meva fam\u00edlia. Sempre vaig tenir aquesta habilitat per recordar coses &quot;.<\/p>\n<p align=\"justify\">Per tant, podr\u00edem concloure que cal recordar sempre certes coses. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que cal oblidar-ne igualment algunes altres per higiene mental i per poder ser feli\u00e7os.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Jo a vegades m\u2019he lamentat de tenir molt mala mem\u00f2ria. En s\u00f3c conscient i s\u00e9 que \u00e9s un defecte o una mancan\u00e7a que no m\u2019ha ajudat massa. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que els experts diuen que la mem\u00f2ria es pot millorar amb t\u00e8cniques, cosa que no m\u2019he proposat mai seriosament. Tenir poca mem\u00f2ria \u00e9s dolent, per\u00f2 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792],"tags":[2628,31905,29738],"class_list":["post-3743","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","tag-memoria","tag-psicologia","tag-psiquiatria"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Yn","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3743","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3743"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3743\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3743"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3743"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3743"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}