![](\"https:\/\/i0.wp.com\/4.bp.blogspot.com\/-wqcdE1BoIDo\/TV9HzSI5DII\/AAAAAAAAJLE\/GvfNl-LwkP0\/s1600\/Perdonar_es_poner_a_un_prisionero_en_liberad_Paisaje.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Seguint amb el tema que va ser not\u00edcia ahir (el cara acara de Manrique i Caride) m\u2019agradaria fer algunes reflexions que em sembla que s\u00f3n interessants. S\u00f3n reflexions que m\u2019han sorgit despr\u00e9s de llegir algun article sobre el tema del perd\u00f3 en general i sobre el fet en concret que es va produir ahir. No cal dir que no intento entrar en cap reflexi\u00f3 filos\u00f2fica perqu\u00e8 ni sabria fer-la prou b\u00e9 i altres ja l\u2019han fet abans, encara que no sempre es posin d\u2019acord. Per\u00f2 s\u00ed que he trobat alguns aspectes comuns (la majoria s\u00f3n de <\/em>MAURILIO FRANCO P\u00c9REZ), que crec que s\u00f3n essencials per entendre el tema una mica millor. Els punts que voldria destacar s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n 1. M\u2019alegro que a la sortida de la trobada Manrique l\u2019hagu\u00e9s qualificat amb un 10. Vol dir que en va sortir satisfet i va trobar que va ser profitosa. Tant de bo la cosa segueixi. <\/p>\n 2. He llegit que Caride no vol demanar perd\u00f3 perqu\u00e8 per a ell el perd\u00f3 t\u00e9 un sentit religi\u00f3s. Prefereix dir que es penedeix del que va fer i que \u00e9s conscient del mal causat. Em sembla que haur\u00edem de donar per bona aquesta decisi\u00f3 i ja ens ja hauria de servir igualment perqu\u00e8 el que compta, en definitiva, \u00e9s l\u2019actitud interior que demostra.<\/p>\n 3. Si no exist\u00eds el perd\u00f3 estar\u00edem condemnats a triar una de les quatre opcions seg\u00fcents: perpetuar en nosaltres mateixos i en els altres el dany sofert, viure amb ressentiment, romandre aferrats al passat o venjar-nos. Cap d\u2019aquestes coses resulta positiva ni a curt ni a llarg termini i cap d\u2019aquestes coses ens fa sortir del bucle negatiu en el que estem endinsats.<\/p>\n 4. El perd\u00f3 vertader no \u00e9s qualsevol cosa i cal allunyar-se d\u2019algunes concepcions falses com la de que perdonar \u00e9s oblidar. Perdonar no \u00e9s oblidar perqu\u00e8 tots tenim mem\u00f2ria i no podem esborrar certes coses ni que vulguem. Al contrari, el proc\u00e9s del perd\u00f3 exigeix \u200b\u200buna bona mem\u00f2ria i una consci\u00e8ncia l\u00facida de l’ofensa, si no, no \u00e9s possible la cirurgia del cor que el perd\u00f3 requereix. \u00c9s una equivocaci\u00f3 pensar que oblidar l’ofensa \u00e9s senyal de perd\u00f3, perqu\u00e8 el mateix perd\u00f3 ajuda a guarir la mem\u00f2ria, i el record de l’ofensa perd els seus nefastos efectes.<\/p>\n 5. Perdonar no significa tampoc negar l’ofensa. Quan es rep un cop dur, una de les reaccions freq\u00fcents \u00e9s negar el dolor i l’emerg\u00e8ncia d’emocions negatives. Aquesta reacci\u00f3 defensiva, si arriba a negar l’ofensa i si persisteix el reflex de defensa, pot ser contraproduent. La persona ofesa no ha d’ignorar ni la seva vergonya ni la seva c\u00f2lera, sin\u00f3 que ha de trobar formes d’expressi\u00f3 acceptables, ha de respectar la seva emotivitat.<\/p>\n 6. Perdonar requereix no \u00e9s nom\u00e9s un un acte de voluntat sin\u00f3 que \u00e9s un proc\u00e9s m\u00e9s o menys llarg en funci\u00f3 de la ferida i reaccions de l’ofensor i els recursos de l’of\u00e8s. Per descomptat, la voluntat ha de cooperar en el proc\u00e9s del perd\u00f3, per\u00f2 no ho fa per si sola; cal mobilitzar altres inst\u00e0ncies de la persona: la sensibilitat, el cor, la intel\u00b7lig\u00e8ncia, el judici, la imaginaci\u00f3 i la fe.<\/p>\n 7.Perdonar no pot ser una obligaci\u00f3 sin\u00f3 que \u00e9s un acte lliure o no existeix. Reduir al perd\u00f3 a una obligaci\u00f3 moral \u00e9s llevar-li el seu car\u00e0cter gratu\u00eft i espontani. <\/p>\n 8. Perdonar no significa sentir-se com abans de l’ofensa. 9. Perdonar no exigeix \u200b\u200brenunciar als nostres drets. Perdonar no significa renunciar als drets propis i que es faci just\u00edcia. El perd\u00f3 que no combat la injust\u00edcia, lluny de ser un signe de valor, ho \u00e9s de debilitat i de falsa toler\u00e0ncia, i incitar\u00e0 a la perpetuaci\u00f3 del crim.<\/p>\n 10. Perdonar l’altre no significa disculpar. Perdonar no significa descarregar-a l’altre de tota responsabilitat per m\u00e9s que hi hagi moltes "raons", com l’her\u00e8ncia, l’educaci\u00f3, la cultura ambiental etc. Per\u00f2, si fos aix\u00ed, gaireb\u00e9 ning\u00fa seria responsable de les seves accions, per manca de llibertat suficient. Estar segur que l’ofensor no \u00e9s responsable dels seus actes implica que, si no \u00e9s est\u00fapid, si m\u00e9s no \u00e9s ximple. <\/p>\n 11. Perdonar no \u00e9s una demostraci\u00f3 de superioritat moral. El perd\u00f3 pot ser un gest molt subtil de superioritat moral; sota una aparen\u00e7a de benevol\u00e8ncia i magnanimitat, es pot amagar un gran menyspreu per la persona ofensora. Com explicar que en ocasions es perdona, intentant donar una imatge de grandesa? No ser\u00e0 que tracta d’ocultar el seu dolor i profunda humiliaci\u00f3? Crec que es tracta d’ocultar la seva humiliaci\u00f3, amb gestos de generositat i miseric\u00f2rdia. Fer aix\u00f2, \u00e9s una caricatura de l’aut\u00e8ntic perd\u00f3. El veritable perd\u00f3 neix de la humilitat del cor. Mentre que el fals perd\u00f3 nom\u00e9s serveix per humiliar l’ofensor. \u00c9s una esp\u00e8cie subtil de venjan\u00e7a.<\/p>\n 12. I pels que som cristians hem de pensar que perdonar no consisteix a traspassar la responsabilitat a D\u00e9u. "El perd\u00f3 nom\u00e9s correspon a D\u00e9u". Aquesta m\u00e0xima s’ha interpretat com si l’\u00e9sser hum\u00e0 no tingu\u00e9s res a veure amb l’acte del perd\u00f3. L’aportaci\u00f3 humana al perd\u00f3, per humil que sigui, t\u00e9 gran import\u00e0ncia, i seria un mal pretext, per descarregar la nostra responsabilitat en D\u00e9u. D\u00e9u no fa per nosaltres el que correspon a la nostra iniciativa humana. Hem d’assumir les nostres ferides per penoses que siguin. Naturalment, aix\u00f2 no vol dir que no anem a D\u00e9u, com un factor essencial en el perd\u00f3, per\u00f2 crec que hem de preparar en el pla hum\u00e0, per obtenir la gr\u00e0cia del perd\u00f3. Recordem, finalment, que, si b\u00e9 emprendre la via del perd\u00f3 veritable exigeix \u200b\u200bmolt valor, evitar cedir als miratges dels falsos perdons no requereix menys. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Seguint amb el tema que va ser not\u00edcia ahir (el cara acara de Manrique i Caride) m\u2019agradaria fer algunes reflexions que em sembla que s\u00f3n interessants. S\u00f3n reflexions que m\u2019han sorgit despr\u00e9s de llegir algun article sobre el tema del perd\u00f3 en general i sobre el fet en concret que es va produir ahir. No […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5009,160],"tags":[29736,1096,31941,31827],"class_list":["post-3738","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-relacions-humanes","category-societat","tag-penediment","tag-perdo","tag-relacions-humanes","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Yi","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3738","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3738"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3738\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3738"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3738"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3738"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Moltes persones confonen el perdonar amb el reconciliar-se, que vol dir seguir com abans. Com si l’acte de perdonar consist\u00eds a seguir tenint unes relacions com abans de l’ofensa. El perd\u00f3 en si mateix no \u00e9s sin\u00f2nim de reconciliaci\u00f3, perqu\u00e8 pot tenir la seva ra\u00f3 de ser sense que aquesta existeixi. <\/p>\n