![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.elblogalternativo.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/slow3.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Han hagut de passar 25 anys perqu\u00e8 la aquest moviment conegut amb la paraula anglesa \u201cSLOW\u201d comenci a guanyar pes espec\u00edfic a tot el m\u00f3n. Fidel a la seva bandera, la propagaci\u00f3 s\u2019ha fet sense pressa, per\u00f2 sense pausa. La seva influ\u00e8ncia s’ha fet notar m\u00e9s a Europa que en cap altra banda, encara que milers de persones viuen sota el mantell del dinamisme slow per tot el planeta.<\/p>\n
A mi m\u2019agrada aquesta filosofia. Per aix\u00f2 el meu blog es diu A PEU i t\u00e9 com a lema \u201cCaminant a poc a poc, s’observa millor la vida\u201d. Jo diria que no nom\u00e9s s\u2019observa millor la vida sin\u00f3 que es viu millor. El que passa \u00e9s que no sempre sabem anar a poc a poc, ni sabem viure en plenitud \u2013i, per tant, lentament els petits moments de cada dia, que acostumen a ser m\u00e9s importants i necessaris del que ens podem imaginar. Massa sovint busquem el moviment pel moviment, som culs inquiets, necessitem grans viatges, necessitem grans experi\u00e8ncies vitals, necessitem canviar de feina i de lloc\u2026 I tot plegat per no arribar enlloc la majoria de les vegades i quedar m\u00e9s insatisfets que mai. \u00c9s necessari c\u00f3rrer per viure en plenitud?<\/p>\n
El moviment Slow t\u00e9 la seva g\u00e8nesi a la Pla\u00e7a d’Espanya romana, l’any 1986. El seu naixement \u00e9s indissociable de certa actitud contestat\u00e0ria en clara oposici\u00f3 a l’americanitzaci\u00f3 d’Europa. Quan el periodista Carlo Petrini va topar amb l’obertura d’un conegut establiment de menjar r\u00e0pid en aquest enclavament hist\u00f2ric de la capital italiana, alguna cosa es va remoure en el seu interior. Definitivament, s’havien traspassat els l\u00edmits de l’acceptable i va entendre, de forma gaireb\u00e9 vision\u00e0ria, els perills que planaven sobre els h\u00e0bits alimentaris de la poblaci\u00f3 del vell continent, ofuscat per imitar el tempo vital marcat a l’altre costat de l’Atl\u00e0ntic. La resposta no es va fer esperar, fundant-se la llavor del moviment, Slow Food. La idea era simple; protegir els productes estacionals, frescos i aut\u00f2ctons de l’assetjament del menjar r\u00e0pid i defensar els interessos dels productes locals, sempre en un r\u00e8gim sostenible, a trav\u00e9s del culte a la diversitat, alertant dels perills evidents de l’explotaci\u00f3 intensiva de la terra amb fins comercials. A darrere de Slow Food, apareixerien noves aplicacions a altres \u00e0mbits essencials de les nostres exist\u00e8ncies com el sexe, la salut, el treball, l’educaci\u00f3 o el lleure que acabarien per conformar les \u00e0rees d’influ\u00e8ncia del moviment Slow.<\/p>\n