{"id":3669,"date":"2012-05-05T14:12:37","date_gmt":"2012-05-05T13:12:37","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3669"},"modified":"2012-05-05T14:12:37","modified_gmt":"2012-05-05T13:12:37","slug":"el-sucidi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/05\/05\/el-sucidi\/","title":{"rendered":"El suïcidi"},"content":{"rendered":"

Horacio Quiroga (Salto, 1878 – Buenos Aires, 1937) va ser un narrador uruguai\u00e0 radicat a l\u2019Argentina, considerat un dels millors contistes llatinoamericans de tots els temps. Horacio Quiroga es va su\u00efcidar. La casualitat va fer que, mentre llegia un dels seus deliciosos contes, al diari sortia el comentari de que els<\/font> experts reclamen no silenciar els su\u00efcidis i asseguren que recon\u00e8ixer-ne els s\u00edmptomes ajudaria a evitar-ne<\/font><\/a>. Aquests mateixos dies, <\/font>Carmen Tejedor, en una entrevista a La Vanguadia<\/font><\/a> sostenia que la millor f\u00f3rmula per combatre el su\u00efcidi \u00e9s no amagar-lo ni tractant-lo com un tema tab\u00fa. "En aquesta societat ens sembla que si no es parla d’un problema, no existeix", denuncia. Carmen Tejedor, psiquiatra de l\u2019 Hospital Sant Pau de Barcelona, ha estat directora durant diversos anys del programa de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi de l’Eixample i ha dedicat m\u00e9s de 20 anys a l’estudi del fenomen del su\u00efcidi.<\/font><\/p>\n

Tornant a l\u2019escriptor, la seva biografia explica que les trag\u00e8dies van marcar la vida d\u2019 Horacio Quiroga: el seu pare va morir en un accident de ca\u00e7a, i el seu padrastre -i posteriorment la seva primera esposa- es van su\u00efcidar; a m\u00e9s, Quiroga va matar accidentalment d’un tret el seu amic Federico Ferrando. Despr\u00e9s d\u2019uns anys d\u2019una producci\u00f3 liter\u00e0ria plena d\u2019\u00e8xit i de radicar-se definitivament a la prov\u00edncia de Misiones a l\u2019 Argentina, l\u2019any 1927 va contreure segones n\u00fapcies amb una jove amiga de la seva filla Egl\u00e9, amb qui va tenir una nena. Dos anys despr\u00e9s va publicar la novel\u00b7la \u201cPasado amor\u201d, sense gaire \u00e8xit. El 1935 va publicar el seu \u00faltim llibre de contes, \u201cM\u00e1s all\u00e1\u201d. Hospitalitzat a Buenos Aires, se li va descobrir un c\u00e0ncer g\u00e0stric, malaltia que sembla haver estat la causa que el va impulsar al su\u00efcidi, ja que va posar fi als seus dies ingerint cianur.<\/font><\/p>\n

No ens hem d\u2019enganyar: el su\u00efcidi segueix sent un tema tab\u00fa i un tema delicat. Per\u00f2 \u00e9s un problema real de la salut p\u00fablica que cal afrontar, ja que un total de 3.145 persones es van treure la vida a Espanya el 2010. Com molts altres temes dif\u00edcils i potser molt complicats de resoldre, aquest tema cal posar-lo sobre la taula i deixar que els experts el debatin. Aquesta doctora diu que el tab\u00fa t\u00e9 l’origen en el fet que es creu que el su\u00efcidi \u00e9s una decisi\u00f3 lliure. Llavors, amb aquest concepte rom\u00e0ntic de la llibertat del su\u00efcidi, si hi ha llibertat hi ha culpables. La societat acusa o responsabilitza de la mort per su\u00efcidi als que estan al voltant de la persona que es mata, i aix\u00f2 \u00e9s un motiu per ocultar-ho. Per\u00f2, esclar que no sempre hi ha llibertat i que moltes vegades \u00e9s causa de problemes psicol\u00f2gics o d\u2019altres menes. Com deia, \u00e9s un tema molt complicat\u2026<\/font><\/p>\n

Eduardo Galeano<\/font>, un altre gran escriptor uruguai\u00e0, en el seu recent llibre \u201cLos hijos de los d\u00edas\u201d ens diu que Horacio Quiroga potser ens hauria explicat d\u2019aquesta manera la seva pr\u00f2pia mort:<\/font><\/p>\n

<\/font><\/p>\n

\n

Febrero 19 \u2013 Quiz\u00e1s Horacio Quiroga hubiera contado as\u00ed su propia muerte<\/font><\/em><\/h3>\n

Hoy me mor\u00ed. <\/font><\/em><\/p>\n

En el a\u00f1o de 1937, supe que ten\u00eda un c\u00e1ncer incurable. <\/font><\/em><\/p>\n

Y supe que la muerte, que me persegu\u00eda desde siempre, me hab\u00eda encontrado. <\/font><\/em><\/p>\n

Y enfrent\u00e9 a la muerte, cara a cara, y le dije: <\/font><\/em><\/p>\n

\u2013Esta guerra acab\u00f3. <\/font><\/em><\/p>\n

Y le dije: <\/font><\/em><\/p>\n

\u2013La victoria es tuya. <\/font><\/em><\/p>\n

Y le dije: <\/font><\/em><\/p>\n

\u2013Pero el cu\u00e1ndo es m\u00edo. <\/font><\/em><\/p>\n

Y antes de que la muerte me matara, me mat\u00e9. <\/font><\/em><\/p>\n

\u201cLos hijos de los d\u00edas\u201d <\/strong>Eduardo Galeano (Ed. Siglo XXI)<\/font><\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Horacio Quiroga (Salto, 1878 – Buenos Aires, 1937) va ser un narrador uruguai\u00e0 radicat a l\u2019Argentina, considerat un dels millors contistes llatinoamericans de tots els temps. Horacio Quiroga es va su\u00efcidar. La casualitat va fer que, mentre llegia un dels seus deliciosos contes, al diari sortia el comentari de que els experts reclamen no silenciar […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2938,440,160,2937],"tags":[31910,29725,31840,31827,31909],"class_list":["post-3669","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica-i-moral","category-literatura","category-societat","category-uruguai","tag-etica-i-moral","tag-horacio-quiroga","tag-literatura","tag-societat","tag-uruguai"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Xb","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3669","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3669"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3669\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3669"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3669"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3669"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}