{"id":3661,"date":"2012-04-29T12:52:47","date_gmt":"2012-04-29T11:52:47","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3661"},"modified":"2012-04-29T13:24:18","modified_gmt":"2012-04-29T12:24:18","slug":"crisi-dautoritat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/04\/29\/crisi-dautoritat\/","title":{"rendered":"Crisi d’autoritat"},"content":{"rendered":"

\"\"La pensadora alemanya Hannah Arendt va fer una observaci\u00f3 -potser ja fa 50 anys- que no deixa de guanyar vig\u00e8ncia cada dia que passa: la crisi d’autoritat que viu el m\u00f3n contemporani no prov\u00e9 dels qui haurien obeir, sin\u00f3 dels qui haurien de manar<\/strong>. Els que haurien\u00a0 de fer aquesta tasca tan important i tan imprescindible com \u00e9s manar no ho saben fer, no ho volen fer o ho fan tan malament com saben. Aquesta \u00e9s la trista realitat. I no l\u2019exerceixen per no fer-se antip\u00e0tics o per no assumir responsabilitat.<\/p>\n

Qui no vulgui pols, que no vagi a l\u2019era. Qui no vulgui manar, que no es posi al davant. Manar no \u00e9s f\u00e0cil i no \u00e9s donar el que la gent vol. Manar potser vol dir fer justament el que la gent no voldria per\u00f2 que es considera necessari. Els principals responsables de la crisi actual s\u00f3n gent que no ha sabut o no ha volgut assumir la responsabilitat de parar les coses quan era ben clar que no anaven pel cam\u00ed adequat (des dels bancs nord americans que van omplir el m\u00f3n de bons-porqueria, fins als pol\u00edtics que havien de controlar-los i no ho van fer).<\/p>\n

Acceptar una posici\u00f3 d’autoritat significa assumir el rol de representant d’un ordre vigent que no sempre \u00e9s just i que potser cal canviar. Exercir l\u2019autoritat no significa resguardar en qualsevol ocasi\u00f3 l\u2019ordre vigent, sobretot si aquest ordre \u00e9s manifesta injust. Si jo accepto posar-me al capdavant d’un organisme, estic acceptant ser la cara d’aquest organisme davant la societat. Si jo accepto un c\u00e0rrec que em d\u00f3na poder de decisi\u00f3, estic acceptant la legitimitat i l’orientaci\u00f3 de les regles que em permetran exercir-lo de la forma m\u00e9s justa possible. Excepte en el cas que alg\u00fa cregui haver estat designat per D\u00e9u o per la Hist\u00f2ria per manar sobre els altres (que encara n\u2019hi ha d\u2019aquest que creuen aix\u00f2), els llocs d’autoritat s\u00f3n part d’un entramat institucional que estem acceptant com a v\u00e0lid en el moment en que acceptem exercir-los. Per aix\u00f2 caldria revisar urgentment les nostres institucions perqu\u00e8 cada dia responen menys a les necessitats socials. La nostra societat necessita urgentment canvis que no hi ha manera de fer perqu\u00e8 hi han massa interessos creats i no conv\u00e9 tocar massa coses perqu\u00e8 als que mantenen el poder no els conv\u00e9. I els pol\u00edtics ja sabem que parlen molt a l\u2019hemicicle per\u00f2 despr\u00e9s no fan res al carrer (o fan tot el contrari del que han dit des de la tribuna).<\/p>\n

Per tant, malament ho veig per poder sortir d\u2019aquest pou profund en qu\u00e8 hem caigut si alg\u00fa no \u00e9s capa\u00e7 de posar-se al davant i liderar un canvi profund de les coses. No s\u00e9 qui ho haur\u00e0 de fer, per\u00f2 alg\u00fa ho haur\u00e0 de fer. Entretant, els m\u00e9s febles segueixen rebent les greus conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta ineptitud. Com sempre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La pensadora alemanya Hannah Arendt va fer una observaci\u00f3 -potser ja fa 50 anys- que no deixa de guanyar vig\u00e8ncia cada dia que passa: la crisi d’autoritat que viu el m\u00f3n contemporani no prov\u00e9 dels qui haurien obeir, sin\u00f3 dels qui haurien de manar. Els que haurien\u00a0 de fer aquesta tasca tan important i tan […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[160],"tags":[1007,31827],"class_list":["post-3661","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-autoritat","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-X3","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3661","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3661"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3661\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3663,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3661\/revisions\/3663"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3661"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3661"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3661"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}