{"id":3636,"date":"2012-04-10T19:03:43","date_gmt":"2012-04-10T18:03:43","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3636"},"modified":"2012-04-10T19:05:37","modified_gmt":"2012-04-10T18:05:37","slug":"centralisme-castell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/04\/10\/centralisme-castell\/","title":{"rendered":"Centralisme castellà"},"content":{"rendered":"

<\/font><\/font><\/p>\n

Aquesta tarda escoltava l\u2019inefable Esperanza Aguirre instant el govern de Mariano Rajoy a que es replantegi l’estat auton\u00f2mic i es quedi amb les compet\u00e8ncies d’educaci\u00f3, sanitat i just\u00edcia, ara transferides a les comunitats aut\u00f2nomes. El president de la Generalitat de seguida ha sortit al pas dient que \u201csi s’han cansat del caf\u00e8 per a tothom, que se’l refacin entre ells". \u201cEl caf\u00e8 per a tothom nom\u00e9s era per aigualir l’autogovern de Catalunya i el Pa\u00eds Basc".<\/p>\n

\u00c9s el tema de sempre. L\u2019etern tema que aflora sempre i que demostra que per all\u00e0 a Madrid no han ent\u00e8s res i segueixen amb el centralisme tronat de sempre que consisteix en l\u2019 eliminaci\u00f3 de les cultures perif\u00e8riques i que aquell comentari an\u00f2nim del segle XVIII que deia que "Un andaluz no se parece en nada a un vizca\u00edno, y un catal\u00e1n no tiene nada parecido con un gallego; lo mismo se pude decir de un valenciano y de un hombre de la meseta" no sembla que l\u2019hagin llegit mai i, si l\u2019han llegit, no se l\u2019han cregut.<\/p>\n

Tres-cents anys es van complir el 2007 de la vict\u00f2ria d’Almansa, per la qual els Borbons es van imposar com a nova fam\u00edlia real a Espanya. La nova monarquia va portar per a les nacions perif\u00e8riques males not\u00edcies. Els Borbons van venir amb la idea de crear la naci\u00f3 espanyola i per aix\u00f2 no dubtaren a crear una cultura homog\u00e8nia, encara que per aconseguir-ho haguessin d\u2019esborrar altres lleng\u00fces i altres tipus de demostracions culturals, cosa que sortosament no han pogut aconseguir per m\u00e9s que ho hagin intentat per tots els mitjans.<\/p>\n

Les primeres mesures per a la centralitzaci\u00f3 del Regne d’Espanya va ser la creaci\u00f3, a semblan\u00e7a de Fran\u00e7a, de prov\u00edncies (al pa\u00eds gal eren prefectures i sotsprefectures). El seg\u00fcent pas va ser la creaci\u00f3 d’una cultura, o m\u00e9s aviat l’expansi\u00f3 de la cultura de Castella, amb la qual sempre s’ha identificat el nacionalisme espanyol, especialment pel seu paper en la Reconquesta espanyola. D’aquesta manera, els Borbons van acabar amb els privilegis de Catalunya i Arag\u00f3 i des de llavors han anat minant les identitats culturals d\u2019altres nacions i tamb\u00e9 la seva economia. Els Borbons van imposar de manera pol\u00edtica i autorit\u00e0ria el que no existia en la realitat, s\u2019ha anat intentant crear un nacionalisme espanyol i, com a resposta, s\u2019ha anat enfortint els diversos nacionalismes perif\u00e8rics (que diuen ells) i ha anat enfortint-se tamb\u00e9 un antinacionalisme espanyol com a resposta al centralisme borb\u00f2nic i m\u00e9s tard a l\u2019absurd autonomisme del \u201ccaf\u00e9 para todos\u201d.<\/p>\n

Ja ho retratava d\u2019alguna manera -entre molts altres- Rosalia de Castro en el seu primer gran llibre \u201cCANTARES GALLEGOS\u201d l\u2019any 1863 i que \u00e9s conegut com l\u2019inici de O Rexurdimento, nom amb que es coneix el segle XIX en la hist\u00f2ria de la literatura gallega i que va ser un inici de recuperaci\u00f3 liter\u00e0ria, per\u00f2 tamb\u00e9 cultural, pol\u00edtica i hist\u00f2rica. En aquesta obra Rosalia assumeix la veu del poble gallec, denunciant la pobresa, la mis\u00e8ria i l\u2019emigraci\u00f3 massiva a la que estaven obligats la gent d\u2019all\u00e0. Veus semblants han anat sorgint aqu\u00ed i all\u00e0, per\u00f2 a Madrid sempre s\u2019han fet el sord com es pot palpar ara mateix, que aprofitant l\u2019excusa de la crisi miraran de passar el ribot un cop m\u00e9s a tot el que puguin. I quan dic Madrid, vull dir els governants de qualsevol dels partits que porten dins de la seva \u00e0nima aquesta llavor borb\u00f2nica.<\/p>\n

Per acabar us deixo el fam\u00f3s poema de Rosalia de Castro que d\u2019alguna manera retrata tot aquest esperit.<\/p>\n

CASTELLANOS DE CASTILLA<\/p>\n

Castellanos de Castilla, <\/p>\n

tratade ben \u00f3s galegos; <\/p>\n

cando van, van como rosas; <\/p>\n

cando v\u00e9n, v\u00e9n como negros. <\/p>\n

Cando foi, iba sorrindo, <\/p>\n

cando ven, vi\u00f1a morrendo; <\/p>\n

a luci\u00f1a dos meus ollos, <\/p>\n

o amanti\u00f1o do meu peito <\/p>\n

Aquel m\u00e1is que neve branco, <\/p>\n

aquel de dozuras cheo, <\/p>\n

aquel por quen eu viv\u00eda <\/p>\n

e sen quen vivir non quero.<\/p>\n

Foi a Castilla por pan <\/p>\n

e saramagos lle deron; <\/p>\n

d\u00e9ronlle fel por bebida. <\/p>\n

peni\u00f1as por alimento. <\/p>\n

D\u00e9ronlle, en fin, canto amargo <\/p>\n

ten a vida no seu seo\u2026 <\/p>\n

\u00a1Castel\u00e1ns, castel\u00e1ns, <\/p>\n

tendes coraz\u00f3n de fero! <\/p>\n

\u00a1Ai!, no meu corazonci\u00f1o <\/p>\n

xa non pode haber contento, <\/p>\n

que est\u00e1 de dolor ferido, <\/p>\n

que est\u00e1 de loito cuberto. <\/p>\n

Morreu aquel que eu quer\u00eda <\/p>\n

e para min non hai consolo: <\/p>\n

so hai para min, Castilla, <\/p>\n

a mala lei que che te\u00f1o. <\/p>\n

Permita Deus, castel\u00e1ns, <\/p>\n

castel\u00e1ns que aborrezo, <\/p>\n

que antes os galegos morran <\/p>\n

que ir a pedirvos sustento. <\/p>\n

Pois tan mal coraz\u00f3n tendes, <\/p>\n

secos fillos do deserto, <\/p>\n

que se amargo pan vos ga\u00f1an, <\/p>\n

d\u00e1desllo envolto en venero. <\/p>\n

Al\u00f3 van, malpocadi\u00f1os, <\/p>\n

todos de esperanzas cheos, <\/p>\n

e volven, \u00a1ai!, sen ventura <\/p>\n

cun caudal de desprezos. <\/p>\n

Van probes e tornan probes, <\/p>\n

van sans e tornan enfermos, <\/p>\n

que anque eles son como rosas, <\/p>\n

trat\u00e1delos como negros. <\/p>\n

\u00a1Castel\u00e1ns de Castela, <\/p>\n

tendes coraz\u00f3n de aceiro, <\/p>\n

alma coma as penas dura, <\/p>\n

e sen entra\u00f1as o peito! <\/p>\n

En tros de palla sentados, <\/p>\n

sen fundamentos, soberbios, <\/p>\n

pensas que os nosos filli\u00f1os <\/p>\n

para servirvos naceron. <\/p>\n

E nunca tan torpe idea, <\/p>\n

tan criminal pensamento <\/p>\n

coubo en m\u00e1is fatuas cabezas <\/p>\n

ni en m\u00e1is fatuos sentimentos. <\/p>\n

Que Castela e Castel\u00e1ns, <\/p>\n

todos nun mont\u00f3n, a eito, <\/p>\n

non valen o que unha herbi\u00f1a <\/p>\n

destes nosos campos frescos. <\/p>\n

S\u00f3 pezo\u00f1osas charcas <\/p>\n

detidas no ardente solo <\/p>\n

tes, Castela, que humedezan <\/p>\n

eses teus labios sedentos. <\/p>\n

Que o mar deixoute esquecida <\/p>\n

e lonxe de ti correron <\/p>\n

as brandas augas que traen <\/p>\n

de plantas sen sementeiros. <\/p>\n

Nin \u00e1rbores que dean sombra, <\/p>\n

nin sombra que preste alento\u2026 <\/p>\n

Chaira e sempre chaira, <\/p>\n

deserto e sempre deserto\u2026 <\/p>\n

Esto che tocou, coitada, <\/p>\n

por herdanza no universo, <\/p>\n

\u00a1miserable fanfurri\u00f1eira!, <\/p>\n

triste herdanza foi por certo. <\/p>\n

En verdade non hai, Castela, <\/p>\n

nada coma ti tan feo, <\/p>\n

que a\u00ednda mellor que Castela <\/p>\n

valera dicir inferno. <\/p>\n

\u00bfPor que al\u00f3 fuches, meu ben? <\/p>\n

\u00a1Nunca tal houberas feito! <\/p>\n

\u00a1Trocar campi\u00f1os floridos <\/p>\n

por tristes campos sen rego! <\/p>\n

\u00a1Trocar tan claras fonti\u00f1as, <\/p>\n

r\u00edos tan murmuradores <\/p>\n

por seco polbo que nunca <\/p>\n

mollan as b\u00e1goas do ceo! <\/p>\n

Mais, \u00a1ai!, de onda min te fuches <\/p>\n

sen d\u00f3 do meu sentimento, <\/p>\n

e al\u00f3 a vida che quitaron , <\/p>\n

al\u00f3 a morti\u00f1a che deron. <\/p>\n

Morriches, meu queridi\u00f1o, <\/p>\n

e para min non hai consolo, <\/p>\n

que onde antes te v\u00eda, agora, <\/p>\n

xa solo unta tomba vexo. <\/p>\n

Triste como a mesma noite, <\/p>\n

farto de dolor o peito, <\/p>\n

p\u00eddolle a Deus que me mate, <\/p>\n

porque xa vivir non quero. <\/p>\n

Mais en tanto non me mata, <\/p>\n

castel\u00e1ns que aborrezo, <\/p>\n

hei, para vergonza, <\/p>\n

heivos de cantar xemendo:<\/p>\n

\u00a1Castel\u00e1ns de Castela, <\/p>\n

tratade ben \u00f3s galegos: <\/p>\n

cando van, van como rosas; <\/p>\n

cando v\u00e9n, v\u00e9n como negros!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta tarda escoltava l\u2019inefable Esperanza Aguirre instant el govern de Mariano Rajoy a que es replantegi l’estat auton\u00f2mic i es quedi amb les compet\u00e8ncies d’educaci\u00f3, sanitat i just\u00edcia, ara transferides a les comunitats aut\u00f2nomes. El president de la Generalitat de seguida ha sortit al pas dient que \u201csi s’han cansat del caf\u00e8 per a tothom, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440,145,172],"tags":[31840,31825,31828,29717],"class_list":["post-3636","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-poesia","category-politica","tag-literatura","tag-poesia","tag-politica","tag-rosalia-de-castro"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-WE","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3636","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3636"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3636\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3637,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3636\/revisions\/3637"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3636"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3636"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3636"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}