![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/3.bp.blogspot.com\/-Oplj7c4ds8I\/TpNGRxlB6mI\/AAAAAAAAAOQ\/rX1vJ6B__Ec\/s1600\/jesus-de-nazaret-205046.jpeg?resize=245%2C367\")
<\/p>\n<\/p>\n
“Qui dieu que s\u00f3c jo?” Qui preguntava era simplement un vilat\u00e0 que parlava a un grup de pescadors. Res feia sospitar que es tract\u00e9s d’alg\u00fa important. Vestia pobrament. Ell i els que l’envoltaven eren gent sense cultura, sense el que el m\u00f3n anomena “cultura”. No posse\u00efen t\u00edtols ni suports. No tenien diners ni possibilitats de tenir-ne. No comptaven amb armes ni amb cap poder. Eren tots ells joves, ben joves, i dos d’ells moririen abans de dos anys amb una de les morts m\u00e9s violentes. Tots els altres acabarien, no gaire m\u00e9s tard, a la creu o sota l’espasa. Eren, ja des del principi i ho serien sempre, odiats pels poderosos. Per\u00f2 tampoc els pobres acabaven d’entendre el que aquell home i els seus dotze amics predicaven.<\/p>\n Era, efectivament, un incompr\u00e8s. Els violents el trobaven feble i mansoi. Els custodis de l’ordre el jutjaven, en canvi, violent i perill\u00f3s. Els cultes el menyspreaven i el temien. Els poderosos es reien de la seva bogeria. Havia dedicat tota la seva vida a D\u00e9u, per\u00f2 els ministres oficials de la religi\u00f3 del seu poble el veien com un blasfem i un enemic del cel. Eren certament molts els que el seguien pels camins quan predicava, per\u00f2 a la major part els interessaven m\u00e9s els gestos sorprenents que feia o el pa que els repartia que totes les paraules que sortien dels seus llavis. De fet tots el van abandonar quan sobre el seu cap va rugir la tempesta de la persecuci\u00f3 dels poderosos i nom\u00e9s la seva mare i tres o quatre amics m\u00e9s el acompanyar en la seva agonia.<\/p>\n La tarda d’aquell divendres, quan la llosa d’un sepulcre prestat es va tancar sobre el seu cos, ning\u00fa hauria donat un c\u00e8ntim per la seva mem\u00f2ria, ning\u00fa hauria pogut sospitar que el seu record perduraria en algun lloc, fora del cor d’aquella pobra dona -la seva mare- que probablement s’enfonsaria en el silenci de l’oblit, de la nit i de la solitud.<\/p>\n Per\u00f2, vint segles despr\u00e9s, la hist\u00f2ria segueix girant al voltant d’aquell home. Els historiadors \u2013fins i tot els m\u00e9s contraris a ell- segueixen dient que tal fet o tal batalla va oc\u00f3rrer tants o quants anys abans o despr\u00e9s d’ell. Mitja humanitat, quan es pregunta per les seves creences, segueix anomenant-se amb el seu nom. Dos mil anys despr\u00e9s de la seva vida i mort, se segueixen escrivint cada any m\u00e9s de mil volums sobre la seva persona i doctrina. La seva hist\u00f2ria ha servit com a inspiraci\u00f3 per a, almenys, la meitat de tot l’art que ha produ\u00eft el m\u00f3n des que ell va venir a la terra. I, cada any, desenes de milers d’homes i dones ho deixen tot -les seves fam\u00edlies, els seus costums, potser fins a la seva p\u00e0tria- per seguir-lo enterament, com aquells dotze primers amics.<\/p>\n Qui, qui \u00e9s aquest home per qui tants han mort, a qui tants han estimat fins a la bogeria i en nom del qual s’han fet tamb\u00e9 – ai! \u2013 tantes viol\u00e8ncies? Des de fa dos mil anys, el seu nom ha estat en boca de milions d\u2019agonitzants, com una esperan\u00e7a, i de milers de m\u00e0rtirs, com un orgull.<\/p>\n Quants han estat empresonats i turmentats, quants han mort nom\u00e9s per proclamar.se seguidors seus! I tamb\u00e9 – ai! – Quants han estat obligats a creure en ell amb risc de les seves vides, tots els tirans han aixecat el seu nom com una bandera per justificar els seus interessos o els seus dogmes personals! La seva doctrina, paradoxalment, va inflamar el cor dels sants i les fogueres de la Inquisici\u00f3.<\/p>\n Deixebles seus s’han dit els missioners que han creuat el m\u00f3n nom\u00e9s per anunciar el seu nom i deixebles seus ens atrevim a dir-nos qui \u2013 per fi! – hem sabut compaginar el seu amor amb els diners.<\/p>\n Qui \u00e9s, doncs, aquest personatge que sembla cridar al lliurament total o l’odi frontal, aquest personatge que creua de mig a mig la hist\u00f2ria com una espasa ardent i el nom -o la falsificaci\u00f3- produeix fruits tan oposats d’amor o de sang, de bogeria magn\u00edfica o de vulgaritat? Qui \u00e9s i qu\u00e8 n\u2019hem fet d\u2019ell, com hem usat o tra\u00eft la seva veu, quin suc misteri\u00f3s o male\u00eft hem tret de les seves paraules? \u00c9s foc o \u00e9s opi? \u00c9s b\u00e0lsam que cura, espasa que fereix o morfina que adormi la? Qui \u00e9s? Qui \u00e9s? Penso que l’home que no ha respost a aquesta pregunta pot estar segur que encara no ha comen\u00e7at a viure. Gandhi va escriure una vegada: “Jo dic als hind\u00fas que la seva vida ser\u00e0 imperfecta si no estudien respectuosament la vida de Jes\u00fas “. I qu\u00e8 pensar llavors dels cristians – quants, D\u00e9u meu? – que tot ho desconeixen d’ell, que diuen estimar-lo per\u00f2 mai l’han conegut personalment?<\/p>\n I \u00e9s una pregunta que urgeix contestar perqu\u00e8, si ell \u00e9s el que va dir de si mateix, si \u00e9s el que diuen d’ell els seus deixebles, ser home \u00e9s una cosa molt diferent del que ens imaginem, molt m\u00e9s important del que creiem. Perqu\u00e8 si D\u00e9u ha estat home, s’ha fet home, gira tota la condici\u00f3 humana. Si, en canvi, ell hagu\u00e9s estat un entabanador o un boig, mitja humanitat estaria perdent la meitat de les seves vides.<\/p>\n Con\u00e8ixer-lo no \u00e9s una curiositat. \u00c9s molt m\u00e9s que un fenomen de la cultura. \u00c9s cosa que posa en joc la nostra exist\u00e8ncia. Perqu\u00e8 amb Jes\u00fas no passa com amb altres personatges de la hist\u00f2ria. Que C\u00e8sar pass\u00e9s el Rubic\u00f3 o no el pass\u00e9s, \u00e9s un fet que pot ser veritat o mentida, per\u00f2 que en res no canvia el sentit del meu vida. Que Carles V fora emperador d’Alemanya o de R\u00fassia, no t\u00e9 res a veure amb la meva salvaci\u00f3 com a home. Que Napole\u00f3 mor\u00eds derrotat a Elba o que arrib\u00e9s sent emperador al final dels seus dies no mour\u00e0 avui a un sol \u00e9sser hum\u00e0 a deixar la seva casa, la seva comoditat i el seu amor i marxar a parlar d’ell a una aldea del cor d’\u00c0frica.<\/p>\n Per\u00f2 Jes\u00fas no, Jes\u00fas exigeix \u200b\u200brespostes absolutes. Ell assegura que, creient en ell, l\u2019home salva la seva vida i, ignorant-lo, la perd. Aquest home es presenta com el cam\u00ed, la veritat i la vida (Joan 14, 6). Per tant -si aix\u00f2 \u00e9s veritat- el nostre cam\u00ed, la nostra vida, canvien segons sigui la nostra resposta a la pregunta sobre la seva persona. I com respondre sense con\u00e8ixer-lo, sense haver-se acostat a la seva hist\u00f2ria, sense contemplar els secrets de la seva \u00e0nima, sense haver llegit i rellegit les seves paraules?\u201d<\/p>\n Del llibre “Vida y misterio de Jes\u00fas de Natzaret” de Jos\u00e9 Luis Mart\u00edn Descalzo<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “Qui dieu que s\u00f3c jo?” Fa dos mil anys un home va formular aquesta pregunta a un grup d’amics (Evangeli de Sant Marc 8, 27). I la hist\u00f2ria no ha acabat encara de respondre-la. Qui preguntava era simplement un vilat\u00e0 que parlava a un grup de pescadors. Res feia sospitar que es tract\u00e9s d’alg\u00fa important. […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2536,666],"tags":[31899,3196,31854],"class_list":["post-3634","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cristianisme","category-religio","tag-cristianisme","tag-fe","tag-religio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-WC","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3634","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3634"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3635,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3634\/revisions\/3635"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3634"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3634"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong>Fa dos mil anys un home va formular aquesta pregunta a un grup d’amics (Evangeli de Sant Marc 8, 27). I la hist\u00f2ria no ha acabat encara de respondre-la.<\/p>\n