Gabriel Marcel, fil\u00f2sof franc\u00e8s, deia molt bellament que estimar una persona \u00e9s dir-li: "Tu no et pots morir". I Nietzsche diu: "El plaer \u00e9s encara m\u00e9s profund que el sofriment: El dolor volem que passi, per\u00f2 tot plaer vol eternitat, Vol profunda, profunda eternitat! Per tant, no \u00e9s absurda aquesta pregunta sobre la nostra vida. Potser ja coneixeu la seg\u00fcent par\u00e0bola, que sempre impacta: <\/p>\n
\nDos bessons van ser concebuts en el mateix ventre. Van passar les setmanes i els bessons van anar creixent. A mesura que anaven prenent consci\u00e8ncia, la seva alegria desbordava i es deien un a l’altre:
– Digues-me, no \u00e9s incre\u00efble que visquem? No \u00e9s meravell\u00f3s ser aqu\u00ed?
Els bessons comen\u00e7aven a descobrir el seu m\u00f3n. Quan van trobar el cord\u00f3 que els unia a la seva mare, i a trav\u00e9s del qual els arribava l’aliment, van exclamar plens de goig:
– Tant ens estima la nostra mare, que comparteix la seva vida amb nosaltres!.
Van anar passant les setmanes i els mesos. Tot d’una es van adonar de quant havien canviat.
– Qu\u00e8 significar\u00e0 aix\u00f2?, va preguntar un.
– Aix\u00f2 significa que aviat no hi cabrem aqu\u00ed dins, li va contestar l’altre. No podem
quedar-nos aqu\u00ed. Haurem de n\u00e9ixer.
Per\u00f2 el primer va objectar:
– No vull viure fora d’aqu\u00ed de cap manera, vull quedar-me aqu\u00ed per sempre.
– Reflexiona -va dir el seu germ\u00e0- \u00e9s que no tenim altra sortida. Potser hi hagi una altra vida despr\u00e9s del naixement.
– Com pot ser aix\u00f2? -Va respondre amb energia el primer- Sense el cord\u00f3 que ens d\u00f3na vida, no \u00e9s possible viure. A m\u00e9s, altres abans de nosaltres han abandonat el si matern i cap d’ells ha tornat a dir-nos que hi ha una vida despr\u00e9s del naixement. No, no; en sortir s’acaba tot. Aix\u00f2 \u00e9s el final!
L’altre va guardar al seu cor les paraules del seu germ\u00e0 i va quedar profundament preocupat. Pensava: si la concepci\u00f3 acaba amb el naixement, quin sentit t\u00e9 aquesta vida aqu\u00ed? No t\u00e9 cap sentit. Potser resulta que ni existeix una mare com sempre hem cregut…. I despr\u00e9s protestava: Ha d’existir!, en cas contrari, ja no ens queda res.
– Per\u00f2, has vist mai a la nostra mare?, li va preguntar el seu germ\u00e0? Pot ser ens l\u2019hem imaginat, ens l’hem forjat per poder-nos explicar millor la nostra vida aqu\u00ed …
Aix\u00ed, entre dubtes i preguntes, sumits en profunda angoixa, van transc\u00f3rrer els \u00faltims dies dels dos germans en el si matern. Per fi, va arribar el moment del naixement. Quan els bessons van deixar el seu m\u00f3n, van obrir els ulls i van llan\u00e7ar un crit: el que van veure superava seus m\u00e9s atrevits somnis!.<\/p>\n<\/blockquote>\n
.
Aquesta par\u00e0bola \u2013for\u00e7a famosa- reprodueix una experi\u00e8ncia, crec que profundament humana, del que \u00e9s la resurrecci\u00f3 quan ens anuncia una vict\u00f2ria sobre la mort, una vict\u00f2ria definitiva, perqu\u00e8 no tornarem a aquesta vida com Ll\u00e0tzer per morir de nou, sin\u00f3 que viurem una nova vida \u2013com la dels bessons-la mateixa vida de D\u00e9u, que ja no pot morir. El cristianisme va haver de predicar la resurrecci\u00f3 en un m\u00f3n imbu\u00eft, almenys en els seus elements m\u00e9s cultes, per la filosofia plat\u00f2nica, per la qual, la mat\u00e8ria \u00e9s una cosa dolenta. Per aquesta ra\u00f3, els primers que es convertien deien fins i tot, en parlar de Jesucrist, que no va tenir un cos com el nostre, perqu\u00e8 \u00e9s indigne de D\u00e9u. Com si la mat\u00e8ria fos dolenta!<\/p>\n
Gonzalez Faus explica en la seva confer\u00e8ncia que avui dia tot aix\u00f2 ens crida l’atenci\u00f3 perqu\u00e8 ens domina una cultura de la joventut. No diem "tinc un cos", sin\u00f3 "s\u00f3c un cos", i no s’accepta l\u2019expressi\u00f3 que el cos \u00e9s la pres\u00f3 de l’\u00e0nima, com deien els plat\u00f2nics, per
als quals l’home havia d\u2019 alliberar-se; aquells grecs haurien acceptat una resurrecci\u00f3 en el sentit que l’\u00e0nima de Jes\u00fas s’alliberava del cos.Com sol passar en gaireb\u00e9 tot pensament hum\u00e0, hi ha veritat en ambdues percepcions. Evidentment, el progr\u00e9s de la salut, de la t\u00e8cnica, de la prolongaci\u00f3 de la joventut … ens ha donat unes experi\u00e8ncies precioses del cos, en la dansa, en la gimn\u00e0stica, en l’amor … Per\u00f2 no \u00e9s aquesta l’\u00fanica dimensi\u00f3 de nostra corporalitat. Quan veus una persona amb un taca-taca, en una cadira de rodes, amb Alzheimer … comences a donar-los-hi una mica la ra\u00f3 als grecs perqu\u00e8, efectivament, per a aquestes persones el seu cos \u00e9s una pres\u00f3, encara que en altres moments el seu cos hagi pogut ser una explosi\u00f3 de vitalitat. Per tant, les dues
experi\u00e8ncies s\u00f3n v\u00e0lides.<\/p>\n
El cristianisme va combatre molt les conseq\u00fc\u00e8ncies que el m\u00f3n grec treia de la seva manera d’entendre la corporalitat, perqu\u00e8 el que estava darrere, realment, era la concepci\u00f3 de la mat\u00e8ria com a dolenta. No obstant aix\u00f2, per al cristianisme, en part per la seva arrel jueva per\u00f2 sobretot per l’encarnaci\u00f3, la mat\u00e8ria no nom\u00e9s no \u00e9s dolenta, sin\u00f3 que, com van arribar a dir alguns Pares de l’Esgl\u00e9sia, per la mat\u00e8ria ha posat D\u00e9u en marxa tota aquesta immensa caravana de milers de milions d’anys de llum … aquest univers tan gran, per la mat\u00e8ria va fer D\u00e9u la seva obra, deia S. Ireneu.<\/p>\n
Per als antics "la carn" era una expressi\u00f3 negativa que designava el m\u00f3n material. La carn, deia Tertuli\u00e0, \u00e9s el suport de la salvaci\u00f3, una cosa que avui dia sona b\u00e9 i \u00e9s bastant acceptat per molts. Teilhard de Chardin t\u00e9 un preci\u00f3s himne a la mat\u00e8ria, i des d’aqu\u00ed s’ha de dir, senzilla i tranquil \u00b7 lament, que el cristianisme \u00e9s un materialisme.<\/p>\n
Qu\u00e8 podem esperar,doncs? Un agn\u00f2stic, l\u2019escriptor F\u00e9lix de Az\u00faa va escriure un article titulat \u201cCARN\u201d, que va publicar a El Pa\u00eds el 21 de juny de l’any 2000. deia:<\/p>\n
\nFa uns dies assistia al funeral d’una excel\u00b7lent persona molt estimada per tots els qui el vam con\u00e8ixer. La parr\u00f2quia estava m\u00e9s aviat avorrida … fins que va comen\u00e7ar el serm\u00f3 i ens vam posar tots trist\u00edssims. El bon moss\u00e8n va venir a dir que el millor que pot passar en aquesta vida \u00e9s morir-se, perqu\u00e8 de seguida ens dissolem en la llum divina com espurnes devorades per un alegre i vertigin\u00f3s incendi. La qual cosa est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 ho plantejava com una cosa estrictament espiritual. Nom\u00e9s la nostra part immaterial passava a formar part de tan colossal lluminositat. Ni una paraula va dir sobre la part carnal. Ara b\u00e9, sense la resurrecci\u00f3 de la carn, la gl\u00f2ria eterna es queda en un curset de filosofia plat\u00f2nica, a tot tirar hegeliana, dos potents pensaments ateus. Sense la resurrecci\u00f3 de la carn, la promesa cat\u00f2lica de la immortalitat es redueix a tenir portal en un Internet etern. Cat\u00f2lics, no us deixeu arrabassar la Gl\u00f2ria de la carn, no us feu plat\u00f2nics. Que, sobretot, el cos sigui etern \u00e9s la major esperan\u00e7a que es pot concebre i nom\u00e9s hi cap en una religi\u00f3 on el D\u00e9u es va deixar matar perqu\u00e8 tamb\u00e9 la mort es salv\u00e9s. <\/p>\n
Els qui no tenim la fortuna de creure, us envegem aquest miracle, \u00e9s a dir, que per a D\u00e9u -ja que no per als homes- la nostra carn tingui la mateixa dignitat que el nostre esperit, si no m\u00e9s, perqu\u00e8 tamb\u00e9 pateix m\u00e9s dolor. Nosaltres, els no creients, preguem perqu\u00e8 estigueu en la veritat i nosaltres en la m\u00e9s negra de les ignor\u00e0ncies, perqu\u00e8 tots voldr\u00edem, despr\u00e9s de la mort tornar a veure els ulls de les bones persones, i fins i tot els ulls de les males persones, en fi, veure ulls, no solament llum.<\/p>\n<\/blockquote>\n
Els que creiem, creiem que nostra mat\u00e8ria es transformar\u00e0. Sant Pau utilitza l’expressi\u00f3
cos espiritual, que no acabem d’entendre perqu\u00e8 ens sembla una contradicci\u00f3; tenim cos, ens veiem, ens toquem … el cos \u00e9s la persona en tant que pot comunicar-se. I espiritual tampoc significa alguna cosa simplement immaterial, l\u2019esperit al NT \u00e9s sempre el factor, la manera d’expressar la universalitat: L\u2019esperit ha estat vessat sobre tot i ho abasta tot Per tant, cos espiritual vol dir alguna cosa aix\u00ed com una persona, no particular, sin\u00f3 globalitzada … serem com una persona universal, alguna cosa que, se’ns anuncia, per\u00f2 que no podem ni imaginar. El que dificulta moltes vegades la nostra pau, la nostra conviv\u00e8ncia, \u00e9s la limitaci\u00f3 de la nostra personalitat: s\u00f3c jo, i l’altre no pensa com jo … En qualsevol cas, les ci\u00e8ncies s\u00ed que poden ajudar aqu\u00ed molt, perqu\u00e8 elles ja ens han ensenyat que, en el fons \u00faltim de les \u00faltimes part\u00edcules, mat\u00e8ria i energia s\u00f3n el mateix … I no hi ha alguna cosa que puguem veure o tocar, el que hi ha \u00e9s una realitat, que no sabem qu\u00e8 \u00e9s, que afecta els nostres \u00f2rgans i fa que vegem les coses del color i la forma que s\u00f3n … La mat\u00e8ria no t\u00e9 aquesta mena de densitat que ens sembla tenir a nosaltres, \u201cinespiritualitzable\u201c, en el fons, tot el que hi ha s\u00f3n part\u00edcules \u00ednfimes, en definitiva, part\u00edcules d’energia, plutons, neutrons, radiacions …<\/p>\n
Podem parlar de la reivindicaci\u00f3 de la mat\u00e8ria. Per\u00f2 podem parlar tamb\u00e9 de la reivindicaci\u00f3 de la hist\u00f2ria, la hist\u00f2ria humana cridada a ser alguna cosa m\u00e9s que un passatemps. El cristianisme \u00e9s el que descobreix la dimensi\u00f3 hist\u00f2rica de les nostres vides i de tota la marxa de la humanitat. Fora del cristianisme s’ha pensat de mil maneres, b\u00e9 o malament … La hist\u00f2ria pot ser l’etern retorn, concepci\u00f3 del temps caracter\u00edstica de la filosofia de Nietzsche: es repetir\u00e0 el mateix pels segles dels segles i tornarem a repetir les nostres vides i els nostres r\u00e8gims i farem el mateix pels segles dels segles, com les esferes dels astres. O pot ser, com diuen a Orient, pura imaginaci\u00f3 que ens creiem que \u00e9s realitat, com quan somiem. Hi ha moltes maneres d’explicar el temps. El cristianisme li va donar al temps una dimensi\u00f3 de progr\u00e9s. Ja Sant Ireneu al segle II, va dir que D\u00e9u ens va crear perqu\u00e8 creixem i progressem. Per\u00f2 en entrar el cristianisme en el m\u00f3n grec, es va perdre bastant aquesta dimensi\u00f3 de la hist\u00f2ria.<\/p>\n
Amb la modernitat, Hegel, Dilthey i Marx, es recupera la hist\u00f2ria i es pensa que, efectivament, \u00e9s possible que la hist\u00f2ria camini cap a un parad\u00eds, cap a una meta millor. I la hist\u00f2ria es recupera fora de l’Esgl\u00e9sia, i moltes vegades contra l\u2019Esgl\u00e9sia que, encara que all\u00f2 fos seu, no ho reconeix sin\u00f3 que ho frena i condemna molts dels que ho diuen.<\/p>\n
La fe en la resurrecci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s l’anunci que se’ns fa d’un fet i que si volem ho creiem i si no, no, sin\u00f3 que \u00e9s l’anunci del significat d’aquest fet. En la fe en la resurrecci\u00f3 es d\u00f3na la resposta a totes les preguntes que ens constitueixen com a humans, la pregunta per la injust\u00edcia, per la mort, per la mat\u00e8ria, per la hist\u00f2ria … La fe en la resurrecci\u00f3 \u00e9s, efectivament, l’oferta d’una Bona Nova, que \u00e9s el que significa la paraula Evangeli.<\/p>\n
Per acabar, Gonz\u00e1lez Faus acaba evocant un llibre \u201cCom vaig tornar a ser cristi\u00e0\u201d, de Jean Claude Guillebaud, un periodista franc\u00e8s que va estar a Vietnam, a Som\u00e0lia, Iran … El va escriure despr\u00e9s de prendre\u2019s un temps per pensar i assimilar totes aquelles experi\u00e8ncies i diu:<\/p>\n
\n\u201cNo vaig tenir cap experi\u00e8ncia m\u00edstica, no em vaig convertir de sobte d\u2019una vida pecadora, simplement vaig anar raonant i em vaig adonar que tots aquells drets humans i tot aquell progr\u00e9s de la modernitat, pel que jo lluitava, no t\u00e9 el seu fonamenti en la ra\u00f3, sin\u00f3 en els valors de l’evangeli, perqu\u00e8 els drets humans nom\u00e9s s\u00f3n racionals des una determinada visi\u00f3 de la hist\u00f2ria. L’evangeli \u00e9s la subversi\u00f3 de la modernitat perqu\u00e8, encara que jo veig que l’evangeli \u00e9s el suport de la modernitat, m’adono tamb\u00e9 que aquesta modernitat ha creat moltes v\u00edctimes, i l’evangeli \u00e9s el que es posa al costat d’elles\u201d. <\/p>\n<\/blockquote>\n
Vull deixar const\u00e0ncia que la major part d\u2019aquestes idees les he tret de la confer\u00e8ncia del te\u00f2leg Jos\u00e9 Ignacio Gonz\u00e1lez Faus \u201c<\/font>SIGNIFICADO DE LA RESURRECCI\u00d3N DE JES\u00daS PARA EL HOMBRE DE HOY\u201d (Aula de Teologia, 23 de mar\u00e7 de 2010)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"T\u00e9 algun sentit parlar de Resurrecci\u00f3 avui? Per als cristians la resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas \u00e9s el nucli de la nostra fe. Seguir\u00e0 tenint sentit creure? Creiem en la vida perqu\u00e8 la vivim, la toquem, la tenim ara. Som vius i ens sentim vius quan gaudim, quan patim, quan estimem, quan ens deixa una persona estimada\u2026 […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[666],"tags":[31956,31854],"class_list":["post-3633","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-religio","tag-gonzalez-faus","tag-religio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-WB","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3633","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3633"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3633\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3633"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3633"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3633"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![](\"https:\/\/i0.wp.com\/alasdeplomo.com\/wp-content\/uploads\/2008\/03\/resurreccion.jpg?resize=236%2C262\")
T\u00e9 algun sentit parlar de Resurrecci\u00f3 avui? Per als cristians la resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas \u00e9s el nucli de la nostra fe. Seguir\u00e0 tenint sentit creure? Creiem en la vida perqu\u00e8 la vivim, la toquem, la tenim ara. Som vius i ens sentim vius quan gaudim, quan patim, quan estimem, quan ens deixa una persona estimada\u2026 Creiem en la vida per\u00f2 tamb\u00e9 creiem en la mort perqu\u00e8 la sabem certa, irrefutable i sabem que tard o d\u2019hora arribar\u00e0. Per\u00f2 no es tracta nom\u00e9s de saber que un dia m\u2019acabar\u00e9 implacablement, sin\u00f3 que en el fons de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: aquesta vida meva tendeix cap a algun lloc? \u00c9s un projecte d’alguna cosa …? Crear\u00e9 alguna cosa …? Tenim tantes promeses d’immortalitat … Totes aquestes preguntes se les feia en una preciosa confer\u00e8ncia el te\u00f2leg Gonzalez Faus. \u00c9s el que tota persona conscient es pregunta en algun moment de la seva vida.<\/p>\n