{"id":3622,"date":"2012-04-02T10:32:54","date_gmt":"2012-04-02T09:32:54","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3622"},"modified":"2012-04-02T10:32:54","modified_gmt":"2012-04-02T09:32:54","slug":"pobre-home-noms-t-diners-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/04\/02\/pobre-home-noms-t-diners-2\/","title":{"rendered":"Pobre home… només té diners!"},"content":{"rendered":"

\"viewer<\/a>Ahir deia que Karim Benzema \u00e9s un tipus miserable \u2013ja no nom\u00e9s pobre- per molts diners que tingui. O dit d\u2019una altra manera: \u00e9s un home pobre i miserable perqu\u00e8 li falta el que \u00e9s m\u00e9s important: bons sentiments, humanitat i un cor gran i obert. Per aix\u00f2 li seria d\u2019exacta aplicaci\u00f3 la frase que he posat com a t\u00edtol en aquest apunt i que podr\u00edem aplicar a molta m\u00e9s gent: \u201cPobre home\u2026 nom\u00e9s t\u00e9 diners!\u201d.<\/strong><\/p>\n

Hi han moltes maneres de ser pobre, per\u00f2 n\u2019hi han dues que  que s\u00f3n les m\u00e9s significatives: les persones que s\u00f3n pobres perqu\u00e8 no tenen recursos econ\u00f2mics i benestar i aquells que s\u00f3n pobres d’esperit. Es parla molt de les persones que pateixen pobresa material. Estad\u00edstiques, estudis i \u00edndexs de tots tipus, d’una banda, i de l’altra les mans generoses que s’ofereixen per remeiar aquesta trista situaci\u00f3: fundacions, organitzacions, menjadors, gent que col\u00b7labora d’una o altra manera per pal\u00b7liar aquestes necessitats.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, caldria parlar tamb\u00e9 de la pobresa d’esperit, que possiblement va tant en augment com la pobresa material i no hi han \u00edndexs que la mesurin, per\u00f2 que \u00e9s tant perillosa, greu i dolorosa com l’altra pobresa. Pensem qui s’ocupa d’alimentar l’esperit, enriquir la nostra \u00e0nima i enfortir el nostre interior.<\/p>\n

Amb el pas del temps, en aparen\u00e7a el m\u00f3n va anant millor. Dic en aparen\u00e7a perqu\u00e8 crec que aquest aven\u00e7 no arriba a tots els ordres de la vida de les persones. El creixement material no va acompanyat del creixement moral i per aix\u00f2 les persones poden enriquir-se i ser cada com m\u00e9s infelices. El nostre interior s\u2019ha fet m\u00e9s petit, m\u00e9s raqu\u00edtic, m\u00e9s pobre i m\u00e9s miserable. Ens hem preocupat tant per tenir, aconseguir, avan\u00e7ar en el que fa refer\u00e8ncia a les coses materials i tangibles que hem deixat de banda el que \u00e9s invisible als ulls, com deia Antoine de Saint-Exup\u00e9ry en el seu llibre el Petit Pr\u00edncep. Les coses que enriqueixen l\u2019esperit no es compren a trav\u00e9s de cat\u00e0leg per\u00f2 existeixen i les hem de buscar per tal que el nostre cor s’alimenti: una atenta escolta a l’altre, el brindar nostre temps, el fer amics, un bon llibre, la m\u00e0 d’un fill aferrada a la nostra, una abra\u00e7ada, un gest de caritat, una trucada a alg\u00fa que est\u00e0 sol i tantes altres coses\u2026<\/p>\n

Paradoxalment tot all\u00f2 que ens nodreix per dins i que oferim gratu\u00eftament \u00e9s el que ens enriqueix. \u00c9s quan oferim totes aquestes coses quan, no nom\u00e9s no ens empobrim, sin\u00f3 que ser\u00e0 quan tindrem la millor de les riqueses, la veritable, la m\u00e9s sana, aquella que no es guarda en un banc. Aix\u00ed com per poder donar cal tenir i per tenir cal treballar (i aquesta frase que podria referir-se a les coses materials tamb\u00e9 \u00e9s adequada per al nostre esperit) ens hem d\u2019ocupar de saciar la fam del cor, d’enfortir l\u2019esperit, d\u2019omplir-lo de coses valuoses.
Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un exercici que ens cal fer, perqu\u00e8 el model de persona que ens proposes \u00e9s la d\u2019aquella que t\u00e9 \u00e8xit, poder i diners. <\/p>\n

Avui tot s\u2019ha d\u2019actualitzar i renovar el model perqu\u00e8 tot es fa vell de seguida: el cotxe, el m\u00f2bil, els aparells d\u2019escoltar m\u00fasica, els vestits… Tot s\u2019ha de canviar, d\u2019actualitzar, de modernitzar si no volem estar fora d\u2019onda, fora de moda, cosa que arriba a fer-nos tornar rid\u00edculs fins i tot perqu\u00e8 el veritablement important no requereix actualitzaci\u00f3. El nostre cor \u00e9s sempre el mateix i nosaltres som els mateixos. El que hem de fer \u00e9s enriquir-nos, ampliar la nostra capacitat d’estimar i perdonar i per sobre totes les coses obrir-nos als altres. Donant tot el que puguem a l’altre, el que l’altre necessiti, \u00e9s la millor manera de sortir de la pobresa espiritual.<\/p>\n

I per acabar, una breu hist\u00f2ria que corre per internet, que em va agradar i que possiblement il\u00b7lustra tot aix\u00f2 que deia.<\/p>\n

\n

Expliquen que una vegada un pare d’una fam\u00edlia rica va dur al seu fill a una excursi\u00f3 pel camp, amb el ferm prop\u00f2sit que vei\u00e9s com n\u2019era de pobre alguna gent camperola camp i perqu\u00e8 comprengu\u00e9s el valor de les coses i com  ells eren molt afortunats.<\/p>\n

Van viure durant un dia i una nit complets a la granja d’una fam\u00edlia camperola molt humil. En retornant en el seu cotxe a la ciutat, el pare va preguntar al seu fill:<\/p>\n

-Qu\u00e8 t\u2019ha semblat l’experi\u00e8ncia? …
-Bona, va contestar el fill amb la mirada perduda en la dist\u00e0ncia i tot pensatiu.
-I… qu\u00e8 has apr\u00e8s?, va insistir el pare …
El fill va contestar:
-Que nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre.
Nosaltres tenim una piscina amb aigua estancada que arriba a fins a mig jard\u00ed … i ells tenen un riu sense fi, d’aigua cristal\u00b7lina, on hi ha peixets, cr\u00e9ixens i altres belleses.
Que nosaltres importem llanternes de la Xina per il\u00b7luminar el nostre jard\u00ed … mentre que ells s\u2019 il\u00b7luminen amb les estrelles i la lluna.
El nostre pati s\u2019allunya uns quants metres de casa… i el d’ells arriba fins a l’horitz\u00f3.
Que nosaltres hem de comprar el nostre menjar; en canvi, ells sembren, cullen i mengen  el seu.
Nosaltres escoltem CD… Ells escolten una perp\u00e8tua simfonia d\u2019ocells, granotes, gripaus i altres animalets …. tot aix\u00f2 de vegades dominat pel sonor cant d’un ve\u00ed que treballa la seva terra.
Nosaltres cuinem en estufa el\u00e8ctrica … Ells, tot el que mengen t\u00e9 aquest glori\u00f3s sabor del  carb\u00f3 de llenya.
Per protegir-nos nosaltres vivim envoltats per un mur, amb alarmes…. Ells viuen amb les seves portes obertes, protegits per l’amistat dels seus ve\u00efns.
Nosaltres vivim connectats al m\u00f2bil, a l’ordinador, al televisor … Ells, en canvi, estan "connectats" a la vida, al cel, al sol, a l’aigua, al verd de la muntanya, els animals, als seus sembrats, la seva fam\u00edlia.
Especialment pare, vaig veure que ells tenen temps per conversar i conviure en fam\u00edlia. Tu i la mare heu de treballar tot el dia i gaireb\u00e9 mai us veig i rara \u00e9s la vegada que fas petar la xerrada amb mi.
El pare va quedar impactat per la profunditat del seu fill … i llavors el fill va acabar:
-Gr\u00e0cies pare, per haver-me ensenyat el pobres que som! Per ensenyar-me el rics que podr\u00edem arribar a ser. Cada dia som m\u00e9s pobres d’esperit i apreciem menys la naturalesa que \u00e9s la gran obra del nostre Creador. Ens preocupem per
TENIR, TENIR, TENIR I M\u00c9S TENIR en comptes de preocupar-nos per SER. <\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir deia que Karim Benzema \u00e9s un tipus miserable \u2013ja no nom\u00e9s pobre- per molts diners que tingui. O dit d\u2019una altra manera: \u00e9s un home pobre i miserable perqu\u00e8 li falta el que \u00e9s m\u00e9s important: bons sentiments, humanitat i un cor gran i obert. Per aix\u00f2 li seria d\u2019exacta aplicaci\u00f3 la frase que […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5585],"tags":[31949],"class_list":["post-3622","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pobresa","tag-pobresa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Wq","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3622","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3622"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3622\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3622"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3622"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3622"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}