{"id":3599,"date":"2012-03-23T20:29:40","date_gmt":"2012-03-23T19:29:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3599"},"modified":"2012-03-23T20:29:40","modified_gmt":"2012-03-23T19:29:40","slug":"som-amos-de-la-vida-i-de-la-mort","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/03\/23\/som-amos-de-la-vida-i-de-la-mort\/","title":{"rendered":"Som amos de la vida i de la mort?"},"content":{"rendered":"

L\u2019escriptor catal\u00e0 Josep Mar\u00eda Gironella, explica que al desembre de 1936,  iniciada ja la guerra civil espanyola, en un moment en que la seva fam\u00edlia temia per la seva vida,  va decidir passar a Fran\u00e7a, i el seu pare el va acompanyar des de Girona  fins a la frontera. En passar-la, els gendarmes francesos el van registrar i, en una butxaca, van trobar un paper que, sense que ell se n’adon\u00e9s, havia introdu\u00eft el seu pare moments abans de creuar la frontera. Era una brev\u00edssima nota que deia: \u201cNo matis a ning\u00fa, fill. El teu pare, Joaquim\u201d.<\/p>\n

La nota era realment commovedora, sobretot en un moment com aquell. Perqu\u00e8 el m\u00e9s l\u00f2gic hauria sigut que en aquesta circumst\u00e0ncia un pare hagu\u00e9s aconsellat al seu fill: "V\u00e9s amb compte, que no et matin". Per\u00f2 aquell pare sabia una cosa molt important: que \u00e9s molt m\u00e9s mortal matar que morir. El que mata un altre \u00e9sser hum\u00e0, queda molt m\u00e9s mort, molt m\u00e9s tocat que el que \u00e9s assassinat.<\/p>\n

Aix\u00f2 ve a compte per la not\u00edcia que aquests dies ha commocionat l\u2019 Uruguai: dos infermers han matat un munt de malalts a dos hospitals de Montevideo. No se sap encara quants, per\u00f2 sembla que seran molt\u00edssims. El cas s\u2019est\u00e0 investigant i sembla que poden arribar a desenes els morts.<\/p>\n

Qu\u00e8 passa pel cap de persones com aquestes? Pot arribar a ser v\u00e0lid el que en un principi
va dir un dels acusats, que ho feia per raons humanit\u00e0ries i per estalviar dolor i sofriment als malats? L’advocada d’un d’ells, In\u00e9s Massiotti, va assenyalar -en declaracions difoses pel diari uruguai\u00e0 El Pa\u00eds- que el seu representat "va confessar dient que, despr\u00e9s de 20 anys de treballar en el CTI (hospital), amb l’estr\u00e8s d’estar entre la vida o la mort, no va poder suportar m\u00e9s l’estr\u00e8s ". Es possible que el que va comen\u00e7ar amb una motivaci\u00f3 d’eutan\u00e0sia, de matar per ajudar amb el dolor de la v\u00edctima, es va anar desvirtuant i es va convertir en un plaer per matar? Pot ser, per\u00f2 aix\u00ed i tot seria \u00e8tica una conducta com aquesta? Podem disposar de la vida d\u2019una altra persona com si nosaltres en f\u00f3ssim amos?<\/p>\n

Per\u00f2 el cas dels infermers uruguaians i dels assassins en s\u00e8rie \u00e9s encara m\u00e9s complicat perqu\u00e8 aquestes persones compleixen amb el perfil dels psic\u00f2pates, els principals trets de personalitat dels quals est\u00e0 marcat per la insensibilitat, la manipulaci\u00f3, la superficialitat i l’egocentrisme. Els psic\u00f2legs diuen que en alguns cassos aquestes persones no \u00e9s que perdin el sentit de la realitat; el que els falla no \u00e9s la intel\u00b7lig\u00e8ncia, sin\u00f3 la part afectiva. El subjecte troba una satisfacci\u00f3 emocional matant i aix\u00f2 queda establert en haver-ho fet durant tant de temps.<\/p>\n

Davant de casos com aquests en podem fer un munt d\u2019interrogants de caire \u00e8tic, moral, jur\u00eddic, filos\u00f2fic o simplement hum\u00e0. Qu\u00e8 i qui ens d\u00f3na el dret a matar una altra persona o \u2013fins i tot- a treure\u2019ns la vida a nosaltres mateixos? Aqu\u00ed podria sorgir altre cop el debatut tema de l’eutan\u00e0sia, tema mai resolt i amb respostes totalment diferents segons es valori la vida des d\u2019una vessant de persona creient o no. El principi general de no matar \u00e9s clar i net. Per\u00f2 i les circumst\u00e0ncies que acompanyen en algunes ocasions certes malalties com les valorem? I quan \u00e9s el malalt mateix que demana la mort? O quan hi han estats de coma que duren anys i que no tenen sortida? Fins on \u00e9s \u00e8tic allargar la vida de forma artificial? L\u2019aplicaci\u00f3 del principi general de respectar la vida comen\u00e7a resultar confusa quan la qualitat de vida de la persona \u00e9s m\u00ednima o \u00e9s nul\u00b7la. Un bon tema perqu\u00e8 hi segueixin reflexionant els entesos en aquests temes, des de metges a fil\u00f2sofs i moralistes. I un tema que sempre est\u00e0 sobre la taula de forma permanent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019escriptor catal\u00e0 Josep Mar\u00eda Gironella, explica que al desembre de 1936,  iniciada ja la guerra civil espanyola, en un moment en que la seva fam\u00edlia temia per la seva vida,  va decidir passar a Fran\u00e7a, i el seu pare el va acompanyar des de Girona  fins a la frontera. En passar-la, els gendarmes francesos el […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2943,2941],"tags":[31910,31913,2661,31912],"class_list":["post-3599","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-filosofia","category-vida-i-mort","tag-etica-i-moral","tag-filosofia","tag-medicina","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-W3","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3599","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3599"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3599\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3599"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3599"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3599"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}