![](\"https:\/\/i0.wp.com\/estatic.elpunt.net\/imatges\/45\/38\/alta\/780_008_4538670_8e4cdcb001ef4800f95e23ede3e091e6.jpg?resize=204%2C208\")
![](\"https:\/\/i0.wp.com\/estaticos.elperiodico.com\/resources\/jpg\/5\/9\/1331797564895.jpg?resize=211%2C212\")
<\/h3>\n<\/h3>\nEl \u201cproblema catal\u00e1n\u201d fa segles que dura. Per m\u00e9s que l\u2019intentin amagar o silenciar, de tant en tant aflora com el riu Guadiana. En realitat no \u00e9s cap problema o, si voleu, s\u00f3n un munt de problemes. Dep\u00e8n de com ens ho mirem i dep\u00e8n d\u2019on ens ho mirem, el problema \u00e9s d\u2019un tipus o d\u2019un altre. O potser \u2013com deia un- els problemes en realitat no s\u00f3n problemes sin\u00f3 que s\u00f3n situacions. L’\u00fanic problema que tenim \u00e9s el d\u2019etiquetar les situacions com a problemes.<\/p>\n
Aquestes dues portades de diari, que han aparegut aquests dies i que he recollit a dalt (la d\u2019 EL PUNT\/AVUI i la de l\u2019ABC), coincideixen en una cosa: que veuen la realitat com un problema, per\u00f2 possiblement no coincideixen en gaire res m\u00e9s: ni en la visi\u00f3 del problema o de la realitat, ni segurament en la seva possible resoluci\u00f3. El problema no \u00e9s res m\u00e9s que una situaci\u00f3 que fa segles que dura i a la que no se li ha volgut donar mai una sortida digna, justa i equilibrada. I el resultat \u00e9s que Catalunya est\u00e0 insatisfeta i Espanya tamb\u00e9. I no s\u2019hi veu soluci\u00f3 ni sortida perqu\u00e8 els que tenen la paella pel m\u00e0nec no volen deixar ni el m\u00e0nec, ni la paella ni volen deixar fer-la servir. En el fons ja els va b\u00e9 seguir com ara, encara que els molestin molt certes coses (com aquell que t\u00e9 un gra, que com m\u00e9s es rasca, pitjor).<\/p>\n
Considerar la realitat com a problema \u00e9s carregar-la de negativitat i de prejudicis. La soluci\u00f3 seria mirar d\u2019analitzar-la de forma positiva i buscar vies d\u2019entesa per dif\u00edcil que pugui semblar. \u00c9s clar que per poder fer aix\u00f2 s\u2019ha de tenir una actitud madura i lliure, acceptant que s\u2019ha de poder parlar de totes les coses per dif\u00edcils o tab\u00fas que puguin semblar, cosa que amb el tema que tractem no s\u2019ha donat mai i sempre s\u2019ha donat una situaci\u00f3 d\u2019estira i arronsa que ha donat com a resultat que guanyessin sempre els mateixos, o sigui, els que tenen el poder i cap ganes de deixar-lo anar. S\u2019aferren ben fort al que creuen que \u00e9s seu per dret a conquesta. Perqu\u00e8, en el fons del fons, som per a ells un poble conquerit i esclau; o una col\u00f2nia que t\u00e9 un amo i dret a decidir.<\/p>\n
I justament aqu\u00ed rau el moll de l\u2019os del \u201cproblema catal\u00e1n\u201d. En realitat, el problema \u00e9s que no es vol parlar del \u201cproblema\u201d i el que es fa \u00e9s amagar-lo, posposar-lo, dissimular-lo, disfressar-lo o com vulgueu dir-ho. Per\u00f2 aquesta actitud no fa m\u00e9s que carregar-nos a tots d\u2019estr\u00e8s, ansietat, f\u00e0stic, cansament, negativitat i prejudicis cada cop m\u00e9s grans. La soluci\u00f3 vindria per acceptar, en primera inst\u00e0ncia, que la realitat \u00e9s la que \u00e9s i que la veiem molt distinta. En segona inst\u00e0ncia s\u2019hauria de poder parlar lliurament i s\u2019haurien de poder posar els mitjans adequats per tal de que hom pugui expressar els seus desitjos. I, per \u00faltim, s\u2019hauria de tenir el dret a decidir. Per\u00f2 aix\u00f2 ja s\u00f3n figues d\u2019un altre paner\u2026 Per tant, em sembla que ha arribat el moment de cantar tots plegats all\u00f2 de \u201cvolem pa amb oli, pa amb oli volem, i si no ens el donen, ens el prendrem\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El \u201cproblema catal\u00e1n\u201d fa segles que dura. Per m\u00e9s que l\u2019intentin amagar o silenciar, de tant en tant aflora com el riu Guadiana. En realitat no \u00e9s cap problema o, si voleu, s\u00f3n un munt de problemes. Dep\u00e8n de com ens ho mirem i dep\u00e8n d\u2019on ens ho mirem, el problema \u00e9s d\u2019un tipus o […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,1296],"tags":[31863,31872],"class_list":["post-3587","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espana","tag-catalunya","tag-espana"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-VR","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3587","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3587"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3587\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3587"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3587"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3587"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}