{"id":3584,"date":"2012-03-14T09:01:00","date_gmt":"2012-03-14T08:01:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3584"},"modified":"2012-03-14T09:01:00","modified_gmt":"2012-03-14T08:01:00","slug":"descansi-en-pau-un-home-bo-el-capell-el-patriota-lamic-mossn-huguet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/03\/14\/descansi-en-pau-un-home-bo-el-capell-el-patriota-lamic-mossn-huguet\/","title":{"rendered":"“Descansi en pau un home bo, el capellà, el patriota, l’amic mossèn Huguet”"},"content":{"rendered":"

\"Funeral<\/a><\/h4>\n

 <\/h4>\n

Extret de CATALUNYA RELIGI\u00d3<\/a> Dm, 13\/03\/2012 <\/p>\n

\u201cDescansi un pau un home bo, el capell\u00e0, el patriota, l\u2019amic moss\u00e8n Huguet\u201d<\/strong><\/p>\n

En el funeral d\u2019aquest dilluns <\/a>de Jes\u00fas Huguet a Solsona va pronunciar l\u2019homilia moss\u00e8n Jordi Orobitg<\/strong>, gran amic de moss\u00e8n Huguet, exsecretari del bisbe Antoni Deig i actual rector de Mollerussa. No \u00e9s el mateix un escrit que sentir-la proclamada per\u00f2 es un bon retrat de l\u2019emotivitat amb que es va viure durant funeral en una catedral plena de gom a gom. En el digital Naci\u00f3Digital podeu trobar un ampli recull fotogr\u00e0fic<\/a> del funeral. <\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

(Jordi Orobitg<\/em>)<\/strong> El senyor bisbe m\u2019ha demanat si podia fer l\u2019homilia en aquesta missa exequial per moss\u00e8n Jes\u00fas. He acceptat aquesta confian\u00e7a, que agraeixo, amb emoci\u00f3 i amb respecte. <\/p>\n

Amb emoci\u00f3 perqu\u00e8 els lligams amb la fam\u00edlia de moss\u00e8n Jes\u00fas, la del Poal, venen de lluny, dels temps d\u2019infantesa a Sant Guim. La Mundeta i l\u2019Emilio (acs<\/em>), el Facundo (acs<\/em>) i la Llu\u00efsa, les nenes i el Facundo petit. Encara diumenge vinent hav\u00edem de venir, el Jes\u00fas i un servidor, a dinar. No oblido, tampoc, el Sebasti\u00e0 i la Conxita; ell fidel ajudant a les misses de clausura a Mollerussa. <\/p>\n

A aquest lligam familiar, cal afegir-hi el lligam afectiu nascut amb moss\u00e8n Jes\u00fas quan ambd\u00f3s vam viure una estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019estimat bisbe Antoni Deig, aix\u00ed com quan ell va ser rector de Solsona i un servidor col\u00b7laborava amb ell. <\/p>\n

Per\u00f2 dic tamb\u00e9 amb respecte, perqu\u00e8 la figura de moss\u00e8n Jes\u00fas \u00e9s tan gran i tan rica, que no s\u00e9 si reeixir\u00e9 a fer-li just\u00edcia. Ben segur que molts de vosaltres ho far\u00edeu millor que jo. I ben segur que cal, en un altre moment, parlar-ne molt m\u00e9s abastament. Ara, que parli el cor. <\/p>\n

\u201c\u00bfHo creus aix\u00f2?\u201d<\/strong> <\/p>\n

La mort sempre ens sorpr\u00e8n i suscita en nosaltres preguntes, queixes, interrogants. No podem banalitzar el sense sentit de la mort. Davant la mort, oi m\u00e9s la d\u2019alg\u00fa a qui coneix\u00edem i estim\u00e0vem, no restem mai indiferents. \u00c9s una realitat punyent, que ens provoca dolor, ens fa mal. Per aix\u00f2, la queixa de Marta, en la mort del germ\u00e0, que hem escoltat a l\u2019evangeli, ens sembla leg\u00edtima: \u201cSenyor, si hagu\u00e9ssiu estat aqu\u00ed, el meu germ\u00e0 no s\u2019hauria mort\u201d. Ho diu amb el cor trencat i adolorit, com tamb\u00e9 nosaltres avui ho manifestem en la mort de moss\u00e8n Jes\u00fas. En Marta hi ha, tanmateix, una espurna d\u2019esperan\u00e7a: \u201cper\u00f2 fins i tot ara jo s\u00e9 que D\u00e9u us concedir\u00e0 tot el que li demaneu\u201d. Tamb\u00e9 en nosaltres, que confiem en les paraules de Jes\u00fas: \u201cJo s\u00f3c la resurrecci\u00f3 i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai m\u00e9s. \u00bfHo creus aix\u00f2?\u201d. <\/p>\n

I aquesta \u00e9s la gran pregunta, la pregunta que moss\u00e8n Jes\u00fas va intentar respondre amb la seva vida. En la seva mort, per\u00f2, es d\u00f3na la paradoxa, ha trobat la resposta. Aquella llavor de plenitud que fou plantada en ell el dia del seu baptisme, a Fondarella, ara ha arribat al seu terme. <\/p>\n

Una ullada als evangelis ens fa descobrir que tota la vida de Jes\u00fas de Natzaret fou una aposta per la lluita contra el mal: \u201cJes\u00fas recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena\u201d (Mt 4, 23). Bona part de les narracions evang\u00e8liques contemplen aquesta actuaci\u00f3 de Jes\u00fas sanant i guarint, alliberant del dolor, del mal i de la mort. <\/p>\n

Amb dolor, per\u00f2 amb esperan\u00e7a, nosaltres en dir ad\u00e9u a moss\u00e8n Jes\u00fas, creiem que D\u00e9u tamb\u00e9 hi \u00e9s present en la seva mort i, sobretot, en la seva Pasqua. <\/p>\n

El nostre cos de resurrecci\u00f3 ja es va construint des d\u2019ara, quan vivim segons l\u2019Esperit de Senyor. Ara, purificada la mem\u00f2ria, sapiguem fer nostre tot all\u00f2 de bo, bell i bonic pel que moss\u00e8n Jes\u00fas va viure i va lluitar. <\/p>\n

Amorosament cr\u00edtic<\/strong> <\/p>\n

Sota aquella bonhomia que el caracteritzava, s\u2019amagava un cor tendre i inquiet, l\u00facida i amorosament cr\u00edtic; apassionat per la llibertat de l\u2019home i de la dissortada p\u00e0tria, insubornable en els seus principis, amic fidel, company de caminada. <\/p>\n

Aquest dies al Pla d\u2019Urgell, als vorals dels camps i dels camins o en els turonets erms, els ametllers estan florint. Talment com l\u2019ametller que entafora les arrels en l\u2019aspra terra, i viu a la intemp\u00e8rie, suportant estius xardorosos i freds hiverns, vigilant sempre atent, que amb la seva bella florida anuncia la primavera que s\u2019acosta, tamb\u00e9 moss\u00e8n Jes\u00fas amb aquella finor i aquella aguda mirada a la realitat, ens avan\u00e7ava, amb encert, el seu punt de vista sobre les q\u00fcestions m\u00e9s diverses. <\/p>\n

El capell\u00e0 que estimava apassionadament D\u00e9u i l\u2019Esgl\u00e9sia. Un \u201cD\u00e9u compassiu i benigne, lent per al c\u00e0stig, fidel en l’amor!\u201d (Ex 34, 6), \u201cel D\u00e9u i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i D\u00e9u de tot consol\u201d (2Co 1, 3). Un D\u00e9u que de ben jove, li va seduir el cor i ha estat el referent de tota la seva vida. <\/p>\n

I una Esgl\u00e9sia, que volia m\u00e9s mare que mestra, m\u00e9s fidel i arrelada al seu Senyor, gratu\u00efta, acollidora, pobra i dels pobres, fraternal i coresponsable, alliberadora i guaridora, en comuni\u00f3. Aquesta seva estimaci\u00f3 a l\u2019Esgl\u00e9sia sovint va fer-lo patir, i tamb\u00e9, ell, en algun moment, va fer-la patir. <\/p>\n

Va col\u00b7laborar d\u2019una manera extraordin\u00e0ria i amb exquisida discreci\u00f3, en el ministeri pastoral del bisbe Deig en la seva etapa solsonina: la confer\u00e8ncia de Prada de Conflent i l\u2019Assemblea Diocesana, en aplicaci\u00f3 del Concili Provincial Tarraconense a casa nostra en s\u00f3n dos referents. <\/p>\n

Dotat d\u2019excel\u00b7lents capacitats per a l\u2019estudi, tot i ser d\u2019una di\u00f2cesi rural, va saber sempre cultivar-se. Bon te\u00f2leg i argumentador convincent, va posar al servei de l\u2019Esgl\u00e9sia el seu saber, malgrat a voltes no va ser prou valorat i incompr\u00e8s. <\/p>\n

Estimava de cor la seva gent, aquells que se li havien confiat a Solsona, al Pi de sant Just, a Nav\u00e8s, a Linya, i a tants racons d\u2019aquest Solson\u00e8s, que havia fet seu. Ens sentim, avui, una mica orfes. De tots \u00e9s prou coneguda la seva dedicaci\u00f3 als malalts i a la gent gran, acompanyant persones i fam\u00edlies en els moments de dolor i de joia. Home de carrer major, capell\u00e0 de trobada i de di\u00e0leg. Catequista donat als infants i educadors de tants. <\/p>\n

I amb quina passi\u00f3 estimava Catalunya!, la p\u00e0tria dissortada, que delia perqu\u00e8 fos m\u00e9s lliure, m\u00e9s plena, m\u00e9s solid\u00e0ria, generosament solid\u00e0ria, no imposadament solid\u00e0ria. Era una manera, com sovint recordava el bisbe Deig, de concretar l\u2019amor al pro\u00efsme. <\/p>\n

Aquella vivor i aquella frescor<\/strong> <\/p>\n

Els seus escrits i les seves X\u00e0ldigues <\/em>han ajudat a molts. Amb aquella vivor i aquella frescor tocaven el cor i el cap. <\/p>\n

Voldria llegir aquest escrit, publicat a Regi\u00f37<\/em><\/a> el desembre de 2010, a tall de felicitaci\u00f3 de Nadal. Parla per ell sol: <\/p>\n

\u201cTant bon punt apareixereu a la terra, els habitants del m\u00f3n aprendran la bondat\u201d (Is 26, 9). Aquest \u00e9s, Senyor, el prec que voldria fer-vos aquest Nadal: ensenyeu-nos a ser bons.
Per\u00f2 bons de veritat.<\/em><\/p>\n

Amb la bondat del pa, que a tothom agrada i mai no cansa.
<\/em><\/p>\n

No pas amb una bondat trista i avorrida, sin\u00f3 amb una bondat reconfortant, que irradi\u00ef coratge i alegria i sigui per als cansats i afeixugats com un doll d\u2019aigua fresca.
<\/em><\/p>\n

No pas amb una bondat tova i est\u00e8ril, sin\u00f3 amb una bondat diligent i activa, que no s\u2019arronsi davant les dificultats i el comprom\u00eds, que tingui uns ulls ben oberts per a descobrir les necessitats i unes mans ben llargues per a posar-hi remei.
<\/em><\/p>\n

<\/em>No pas amb la bondat del bona fe, per\u00f2 s\u00ed amb la bondat del que, a pesar de tot, t\u00e9 fe en D\u00e9u i en les persones.<\/em> <\/p>\n

Feu-nos bons, Senyor, amb una bondat senzilla i franca, que no humili\u00ef ni carregui.
<\/em><\/p>\n

Amb una bondat l\u00facida, que, sense deixar de veure les males passades, no es deixi v\u00e8ncer per elles.
<\/em><\/p>\n

Amb una bondat, que no es cansi de perdonar.
<\/em><\/p>\n

Amb una bondat que no es defensi, per\u00f2 que desarmi.
<\/em><\/p>\n

<\/em>Amb una bondat tan flexible amb els poderosos, com misericordiosa amb els febles.<\/em> <\/p>\n

Amb una bondat que per a tothom abasti, pels bons i pels dolents, pels amics i pels enemics.
<\/em><\/p>\n

Amb una bondat que faci venir ganes de ser bo.
<\/em><\/p>\n

<\/em>Feu-nos bons, Senyor, amb la bondat tendra i humil del Nadal.<\/em> <\/p>\n

La darrera X\u00e0ldiga, per\u00f2, la va escriure divendres al mat\u00ed<\/a>, i fou escrita a sang i a foc d\u2019amor. Una doble par\u00e0bola: <\/p>\n

-A moss\u00e8n Jes\u00fas l\u2019home de poble, ara ja del poble, la mort el va sorprendre al mig del carrer, un dia de mercat, de la seva Solsona estimada. Donaci\u00f3 i lliurament fins al final. <\/p>\n

-No ho he vist, per\u00f2 m\u2019ho han comptat: El cos de moss\u00e8n Jes\u00fas estirat al bell mig del carrer, debatent-se en la darrera agonia. El bisbe Xavier, agenollat davant d\u2019ell. Et veig Xavier amb els ulls entelats de ll\u00e0grimes, un nus al coll i el cor encongit, impossible ja cap di\u00e0leg, donant-li la benedicci\u00f3 i retrobant-vos, en la mort, purificades les mem\u00f2ries, en la Pau i l\u2019Amor d\u2019Aquell que tot ho pot. <\/p>\n

Descansi un pau un home bo, el capell\u00e0, el catequeta, el patriota, l\u2019amic moss\u00e8n Jes\u00fas Huguet Serrano. Prega per nosaltres al Senyor.<\/p>\n

\"\"Jordi Orobitg.<\/strong> Rector de Mollerussa<\/em>.<\/p>\n

Solsona, 12 de mar\u00e7 de 2012. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Extret de CATALUNYA RELIGI\u00d3 Dm, 13\/03\/2012 \u201cDescansi un pau un home bo, el capell\u00e0, el patriota, l\u2019amic moss\u00e8n Huguet\u201d En el funeral d\u2019aquest dilluns de Jes\u00fas Huguet a Solsona va pronunciar l\u2019homilia moss\u00e8n Jordi Orobitg, gran amic de moss\u00e8n Huguet, exsecretari del bisbe Antoni Deig i actual rector de Mollerussa. No \u00e9s el mateix […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77,2941],"tags":[31820,26989,31912],"class_list":["post-3584","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","category-vida-i-mort","tag-esglesia","tag-mossen-jesus-huguet","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-VO","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3584","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3584"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3584\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3584"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3584"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3584"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}