{"id":3570,"date":"2012-03-04T18:05:18","date_gmt":"2012-03-04T17:05:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3570"},"modified":"2012-03-04T18:05:18","modified_gmt":"2012-03-04T17:05:18","slug":"ferment-de-fraternitat-o-camisa-de-fora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/03\/04\/ferment-de-fraternitat-o-camisa-de-fora\/","title":{"rendered":"Ferment de fraternitat o camisa de força?"},"content":{"rendered":"

A Jos\u00e9 Ignacio Gonz\u00e1lez Faus<\/strong> el conec de fa anys. Va ser professor meu de Cristologia i \u00e9s considerat com una de les principals figures de la teologia mundial. Ara que ja s\u2019ha jubilat de professor, segueix com a com a responsable teol\u00f2gic de Cristianisme i Just\u00edcia,<\/strong> uns quaderns que us recomano llegir si voleu sentir una altra veu, una veu distinta, cr\u00edtica i molt l\u00facida de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la societat. <\/p>\n

Gonz\u00e1lez Faus fa una mica m\u00e9s d\u2019un any que va escriure un llibre en col\u00b7laboraci\u00f3 amb un altre gran te\u00f2leg, el bisca\u00ed Javier Victoria. El t\u00edtol del llibre \u00e9s \u201cPres\u00e8ncia p\u00fablica de l’Esgl\u00e9sia, ferment de fraternitat, o camisa de for\u00e7a?\u201d.<\/strong> Llavors li van fer una entrevista que deia unes quantes coses interessants i que podr\u00edem dir que s\u00f3n el revers de la medalla del que sentim en alguns bisbes que \u00faltimament surten molt als diaris i a la TV. Gonz\u00e1lez Faus no \u00e9s tan jove, ni tan medi\u00e0tic, ni tant guapo, per\u00f2 \u00e9s bastant m\u00e9s profund i diu coses bastant m\u00e9s interessants. Vegem-ne algunes:<\/p>\n

1-\u201cDesgraciadament, quan es diu \u201cpres\u00e8ncia p\u00fablica" de l\u2019 Esgl\u00e9sia, es refereix a all\u00f2 que \u00e9s l’Esgl\u00e9sia "oficial". Hi ha molta Esgl\u00e9sia per aqu\u00ed, l’Esgl\u00e9sia som tots, i aix\u00f2 \u00e9s una cosa que no es pot deixar de dir mai. Aquesta altra Esgl\u00e9sia \u00e9s la que t\u00e9 una pres\u00e8ncia p\u00fablica m\u00e9s adequada, em sembla a mi, al que demana l’Evangeli. L’Esgl\u00e9sia oficial ha estat i encara est\u00e0 massa ficada en una estructura de poder: un Papa cap d’Estat, uns representants de l’Esgl\u00e9sia romana que pertanyen al cos diplom\u00e0tic … Tot aix\u00f2 porta a que gaireb\u00e9 l’\u00fanica pres\u00e8ncia p\u00fablica que aparegui sigui la de l’Esgl\u00e9sia oficial\u201d.<\/p>\n

2-\u201cEn el llibre, analitzant un text de Ratzinger, porto 6 qualificatius de com hauria de ser la pres\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia: En primer lloc, sense poder, dialogant, que no pretengui imposar la seva pr\u00f2pia veritat ni la seva pr\u00f2pia moral (encara que sigui la Veritat) , sin\u00f3 a trav\u00e9s de l’argument, una pres\u00e8ncia servicial i molesta (perqu\u00e8 l’Esgl\u00e9sia ha d’estar en els llocs on no hi ha ning\u00fa, on la societat crea les seves v\u00edctimes, etc), una pres\u00e8ncia exemplar (que es vei\u00e9s que realment practica el que predica i no va per la l\u00ednia del poder), una pres\u00e8ncia plural, per a una comunitat que \u00e9s tan gran i de vegades conflictiva, amb moltes veus diferents que, per\u00f2, convergeixen totes en la figura de Jesucrist.
A partir d’aquests adjectius, en el llibre anem discutint els temes com la ciutadania, la subvenci\u00f3 a l’Esgl\u00e9sia, l’avortament, el Vatic\u00e0 … etc.<\/p>\n

3-\u201c \u00c9s dur, per\u00f2 la impressi\u00f3 que jo tinc \u00e9s que l’estament m\u00e9s oficial de l’Esgl\u00e9sia est\u00e0 sent profundament infidel al Vatic\u00e0 II. Es pot fer una an\u00e0lisi de l’eclesiologia que est\u00e0 latent, per exemple, en la Gaudium et Spes, on es diuen moltes coses sobre l’Esgl\u00e9sia avui dia que no es respecten. Com recon\u00e8ixer que el Vatic\u00e0 II no t\u00e9 la soluci\u00f3 a tots els problemes, i actuar com si tot problema que es present\u00e9s estigu\u00e9s ja resolt. En aquest sentit, jo crec que hi ha un retroc\u00e9s important pel que fa al Vatic\u00e0 II\u201d.<\/p>\n

4-\u201cAquest retroc\u00e9s es transmet de dalt cap a baix, cap a les esgl\u00e9sies locals, i es fa en contra de l’Evangeli, del Nou Testament i de la seva pr\u00f2pia tradici\u00f3. L’Esgl\u00e9sia est\u00e0 nomenant avui als seus bisbes d’una manera que pot ser leg\u00edtima, per\u00f2 que ho ha estat en casos de excepci\u00f3 i ja no ho hauria de ser avui. \u00c9s que, com que  el nomenament de bisbes ha quedat exclusivament en mans de la C\u00faria romana, es trien els peons que a la C\u00faria li convenen perqu\u00e8 es moguin al seu gust. De vegades, fins sense mala voluntat. Jo comprenc que un poder central vulgui evitar els molts problemes que pot tenir, i, si als bisbes els triessin, com hauria de ser, les comunitats, podrien ser m\u00e9s conflictius amb Roma. Imagina’t el que est\u00e0 passant a Chiapas, el que ha passat al Brasil … Per\u00f2 \u00e9s que ning\u00fa li ha dit a l’Esgl\u00e9sia que ha d’estar lliure de problemes. El que s’ha dit \u00e9s que els hauria de resoldre evang\u00e8licament\u201d.<\/p>\n

5-\u201cLa dreta cat\u00f2lica est\u00e0 encarnada en aquests moments en els moviments neoconservadors. Els conec poc, per\u00f2 aquesta \u00e9s la sensaci\u00f3 que donen. Potser per ignor\u00e0ncia, perqu\u00e8 de vegades aquests moviments s\u00f3n molt piadosos i molt poc il\u00b7lustrats. No saben fins a quin punt poden ser manipulats, i s\u00f3n catequitzats inconscientment, d’una manera que despr\u00e9s \u00e9s la m\u00e9s c\u00f2moda per a la dreta, en el sentit negatiu del terme. Aquesta dreta eclesi\u00e0stica diu que aquests moviments s\u00f3n els que ara mateix estan oferint, vocacions a l\u2019 Esgl\u00e9sia, que d’altres \u00e0mbits no surten …
Cert, per\u00f2 el problema de les vocacions no \u00e9s tant de nombre com de qualitat. A mi m’agradaria veure quin tipus de vocacions s\u00f3n aquestes. Els meus \u00faltims anys de professor a la facultat (ara estic em\u00e8rit ja) contrasten molt amb els primers. Els primers anys jo anava a classe gaireb\u00e9 amb por, perqu\u00e8 sabia que els alumnes s\u2019aixecarien. Els \u00faltims anys era a l’inrev\u00e9s: Els interessava l’examen i res m\u00e9s, i, en tot cas, els seminaristes de Barcelona, \u200b\u200bsi jo deia alguna coseta que sonava una mica diferent del que ells sentien de les veus oficials, aixecaven la m\u00e0 per dir-me : "B\u00e9 …. per\u00f2 … deixem les coses al seu lloc". Era un alumnat que s’havia tornat molt conservador. I jo no crec que un ministeri aix\u00ed tingui futur per salvar el cristianisme a Espanya. Tindr\u00e0 futur per convertir-lo en una secta. Per\u00f2 la missi\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia no \u00e9s ser secta, sin\u00f3 llevat i ferment. El cas d’Espanya \u00e9s d’all\u00f2 m\u00e9s particular\u201d.<\/p>\n

6.\u201cEls nomenaments episcopals que d\u00e8iem abans, ens poden hipotecar durant uns anys en aquesta mateixa tessitura. Segurament que s\u00ed i per aix\u00f2 he dit que jo no espero poder respirar en el futur un aire diferent. Perqu\u00e8, a m\u00e9s, jo crec que ells mateixos perceben que no tenen molt a dir, al contrari de Pagola, Javier Victoria, etc. Que de vegades potser ho diuen m\u00e9s cruament, per\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 tenen alguna cosa a dir. Ells no. Llavors, sorgeix la frase d’un premi Nobel (f\u00edsic) que jo he utilitzat tantes vegades: "La intoler\u00e0ncia \u00e9s l’angoixa de no tenir ra\u00f3". A mi em sembla que molts d’aquests bons germans meus, pastors de l’Esgl\u00e9sia, tenen l’angoixa de no tenir ra\u00f3, i per aix\u00f2 es tornen intolerants\u201d.<\/p>\n

7-\u201cEn general jo crec que en aquest moment les congregacions religioses estan mal vistes per la Jerarquia. I no nom\u00e9s les apost\u00f2liques, perqu\u00e8, curiosament, hi ha congregacions contemplatives (carmelites i algunes m\u00e9s), amb una l\u00ednia tremendament oberta, i que a Roma li molesta. Perqu\u00e8 a Roma li agradaria que fossin totes del breviari al menjador i del menjador al breviari.
A Catalunya, on jo visc, no es respira la mateixa angoixa que en altres llocs. L’Esgl\u00e9sia catalana \u00e9s bastant m\u00e9s oberta, i all\u00e0 podem fer m\u00e9s, estem millor. Encara que quan sortim a les not\u00edcies la gent es posa les mans al cap. B\u00e9, doncs si ens toca patir, patirem.
L’Esgl\u00e9sia som tots, l’Esgl\u00e9sia \u00e9s la comunitat dels creients primer de tot. I jo he de dir que en la meva esgl\u00e9sia em trobo molt b\u00e9, perqu\u00e8 la base la forma gent meravellosa que no sortir\u00e0 ni tan sols en Religi\u00f3 Digital, que ara mateix estan treballant per aqu\u00ed amb prostitutes, contra el problema del tr\u00e0fic de dones, que a Espanya \u00e9s espant\u00f3s. Aquesta gent que est\u00e0 treballant i patint, no sortir\u00e0 mai enlloc. Noies que es veuen obligades a infinitat de coses que ens farien posar les mans al cap, i que els bisbes desconeixen. \u00bfQue una noia necessita avortar? Doncs, mira, l’acompanyo. Perqu\u00e8 aquestes decisions es veuen d’una altra manera des de la cruesa i la duresa de la situaci\u00f3. Aquests s\u00f3n Esgl\u00e9sia\u201d.<\/p>\n

8-\u201cHi ha coses que s\u00f3n imparables, i que sembla que s’estan retardant per\u00f2 que arribaran. Acabaran arribant. El pitjor \u00e9s que arribaran tard i malament. En el meu llibre L’autoritat de la veritat (<\/strong>sobre els errors dels documents del magisteri eclesi\u00e0stic) en qu\u00e8 intento transmetre que l’Esgl\u00e9sia es pot equivocar, apareix una constant, que \u00e9s que l’Esgl\u00e9sia accepta les coses amb 200 anys de retard. 200 anys despr\u00e9s del crit de la Revoluci\u00f3 Francesa, Joan Pau II va dir: "Aix\u00f2 s\u00f3n paraules cristianes". Per\u00f2 en un primer moment "llibertat, igualtat i fraternitat" semblaven un atac a l’Esgl\u00e9sia.
L’Esgl\u00e9sia hauria de fer all\u00f2 que diu Mateu del Messies: \u201cNo trencar la canya esquerdada, i no apagar el ble fumejant\u201d. Perqu\u00e8 la Revoluci\u00f3 Francesa, evidentment, era una metxa. I, aix\u00ed, moltes altres coses\u201d. <\/p>\n

9-\u201c-Qu\u00e8 ens queda? A la gent que ens movem en una sensibilitat oberta i dialogant, nom\u00e9s ens queda  la m\u00edstica de la resist\u00e8ncia.La resist\u00e8ncia suposa sempre esperan\u00e7a. Aix\u00f2 a Cristianisme i Just\u00edcia<\/strong> ho diem molt. Hem de lluitar per la just\u00edcia, per\u00f2 no hem de donar esperan\u00e7a. Malgrat tot, ens val la frase que l’Apocalipsi diu per a una situaci\u00f3 de crisi molt m\u00e9s gran, de persecuci\u00f3, etc: "D\u00e9u \u00e9s el senyor de la hist\u00f2ria". I les babil\u00f2nies acaben caient. Per tant, passarem aquesta travessia del desert, passarem l’hivern eclesial -que va dir Rahner-,  passarem els temps foscos -que deia Santa Teresa, perqu\u00e8 la cosa no \u00e9s d’avui-…Per\u00f2 seguirem aqu\u00ed humilment, evang\u00e8licament resistint\u201d.<\/p>\n

10.\u201dTenim dues armes molt fortes. La primera \u00e9s l’Evangeli. El que no deixa dormir tranquil\u00b7la a l’Esgl\u00e9sia no \u00e9s el progressisme o el la\u00efcisme, sin\u00f3 l’Evangeli. Agafa’t el cap\u00edtol 23 de Sant Mateu, amb aquella duresa de les paraules de Jes\u00fas. Sant Jeroni deia: "Aix\u00f2 no s’ha dit contra els jueus, s’ha dit contra nosaltres, perqu\u00e8 no caiguem en aix\u00f2 mateix". (Imposar c\u00e0rregues que nosaltres no portem, netejar el sepulcre per fora, que ens saludin i ens diguin pare i mestre i tot aix\u00f2 …). Aix\u00f2 est\u00e0 a les p\u00e0gines de l’Evangeli. L’Evangeli \u00e9s enormement subversiu.
I despr\u00e9s, tenim un altre arma, que \u00e9s la millor tradici\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia. La tradici\u00f3 \u00e9s una paraula que cobreix molt\u00edssimes coses, i la millor tradici\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia est\u00e0 en contra, per exemple, dels nomenaments dels bisbes que hem estat parlant. Tot el que jo vaig escriure en el meu llibre del qual sempre faig propaganda: Vicaris de Crist, els pobres de l’Esgl\u00e9sia i l’espiritualitat<\/strong>. Aqu\u00ed est\u00e0 la millor tradici\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia.
S\u00f3n dues armes serioses i podem defensar-les, naturalment, amb seny i sentit com\u00fa, sabent que l’hora no \u00e9s de triomf i de cridar. Per\u00f2 no ens han de fer perdre l’esperan\u00e7a, ni molt\u00edssim menys. <\/p>\n

\n

\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Jos\u00e9 Ignacio Gonz\u00e1lez Faus el conec de fa anys. Va ser professor meu de Cristologia i \u00e9s considerat com una de les principals figures de la teologia mundial. Ara que ja s\u2019ha jubilat de professor, segueix com a com a responsable teol\u00f2gic de Cristianisme i Just\u00edcia, uns quaderns que us recomano llegir si voleu […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77,666],"tags":[31820,31956,31854],"class_list":["post-3570","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","category-religio","tag-esglesia","tag-gonzalez-faus","tag-religio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-VA","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3570","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3570"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3570\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3570"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3570"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3570"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}