{"id":3511,"date":"2012-02-25T11:56:31","date_gmt":"2012-02-25T10:56:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3511"},"modified":"2020-01-22T18:21:24","modified_gmt":"2020-01-22T17:21:24","slug":"cultura-casino","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/02\/25\/cultura-casino\/","title":{"rendered":"Cultura casino"},"content":{"rendered":"

La meva relaci\u00f3 amb els casinos \u00e9s molt minsa i ef\u00edmera. \u00c9s de quan era jove i feia de guia de turisme durant els estius per guanyar algun dineret. Treballava en una ag\u00e8ncia de viatges de Vielha, a la Vall d\u2019 Aran, en aquests casos sol\u00edem play slots online uk<\/a> perqu\u00e8 estem de viatge la major part del temps, i port\u00e0vem gent a passejar per aquell tan bonic Pirineu franc\u00e8s, que ten\u00edem all\u00e0 a la vora mateix. Entre els viatges habituals hi havia un passeig per la ve\u00efna ciutat de Luchon, una petita, bonica i ja una mica decadent ciutat on la burgesia francesa prenia passava els estius prenent banys termals, tal com era moda antigament. En la visita a la ciutat no hi podia faltar mai el passeig pels jardins del Casino, que ens obrien una estona especialment per nosaltres i ens permetien fer algunes jugades a la ruleta, i star slots games<\/a>, cosa que en aquell temps no estava perm\u00e8s aqu\u00ed.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la meva \u00fanica relaci\u00f3 amb els casinos o amb el joc. No m\u2019agrada jugar i no entenc massa com la gent encara espera fer-se rica amb el joc i li agrada tant aquest ambient de moviment desenfrenat, soroll, llums i presses. Per aix\u00f2 no acabo d\u2019entendre massa aquest terrabastall que s\u2019ha format aquests dies amb el projecte Eurovegas per si ve o no ve a Catalunya. I tampoc acabo d\u2019entendre massa aquest deler dels nostre Govern que sembla voler tornar a repetir el fam\u00f3s \u201cBienvenido Mr Marshall\u201d. No seria millor posar la vista en altres metes m\u00e9s productives?<\/p>\n

Que aquest projecte podria portar turisme de qualitat, feina i riquesa? Potser s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi han molts que hi entenen una mica i diuen que no \u00e9s tant aix\u00ed i que junt amb els avantatges \u2013que \u00e9s cert que n\u2019hi ha alguns- hi han molt i grans inconvenients i que projectes d\u2019aquesta mena no porten enlloc. El President Mas deia que portaria a Catalunya un turisme de qualitat i no “de borratxera”. “Es tracta de fer hotels, restaurants, comer\u00e7os, centres de lleure, espectacles permanents i convencions. Aix\u00f2 \u00e9s atraure turisme que ens interessa, no \u00e9s el de borratxera, sin\u00f3 el que deixa diners”, ha argumentat Mas, que ho ha considerat “perfectament compatible” amb el model industrial i de recerca catal\u00e0. De fet, el president ho ha comparat amb Calif\u00f2rnia, on Silicon Valley conviu amb Hollywood. “Ho farem el millor que puguem per intentar atraure aquesta inversi\u00f3”.<\/p>\n

Ja veurem qu\u00e8 queda de tot plegat i, de fet, jo no ho acabo de veure gens de clar despr\u00e9s del que he anant escoltant. Per aix\u00f2 m\u2019han vingut al cap les reflexions del prestigi\u00f3s soci\u00f2leg Zygmunt Bauman<\/b> i de l\u2019intel\u00b7lectual franc\u00e8s George Steiner<\/b> que parlen de la \u201ccultura casino\u201d com la cultura de l\u2019 instantani i epis\u00f2dic i que comporta la fi de la pol\u00edtica tal com la coneixem. La nostra \u00e9s una \u00e8poca de menjar r\u00e0pid, per\u00f2 tamb\u00e9 de pensadors r\u00e0pids i d’oradors r\u00e0pids “(Zigmunt Bauman,\u00a0 \u201cLa societat assetjada\u201d).<\/p>\n

I segueix dient Steiner: \u201cNo resulta sorprenent que els productes culturals avui dia es calculin “per a un m\u00e0xim impacte i una instant\u00e0nia obsolesc\u00e8ncia”: per capturar l’atenci\u00f3 han de ser impactants (m\u00e9s impactants que els seus competidors); per\u00f2 nom\u00e9s poden tenir una durada ef\u00edmera, perqu\u00e8 estan obligats a fer-los lloc a nous impactes\u201d. Steiner descriu la manera resultant de ser-en-el-m\u00f3n com a cultura casino: cada partida \u00e9s breu, una partida reempla\u00e7a a l’altra en r\u00e0pida successi\u00f3, i els premis en joc canvien amb velocitat sorprenent, i sovint es devaluen abans que el joc acabi. I, per descomptat, en tot casino hi ha una varietat de jocs, cadascun dels quals intenta atreure potencials jugadors amb llums de colors i promeses de premis inaudits calculades per eclipsar els altres jocs del mateix edifici.<\/p>\n

En un casino, i aix\u00ed mateix en una cultura casino, no t\u00e9 gaire sentit planificar a llarg termini. Un ha de prendre cada partida com ve. Cada partida \u00e9s un episodi tancat en si mateix: guanyar o perdre una partida no influeix sobre el resultat de les partides seg\u00fcents. El temps que es passa en un casino \u00e9s una s\u00e8rie de nous comen\u00e7aments, cadascun dels quals porta r\u00e0pidament a un fi, i la vida que compon la cultura casino es llegeix com un recull de relats breus, i no com una novel\u00b7la.
\nLa televisi\u00f3 sintonitza b\u00e9 amb les habilitats i les conductes que la cultura casino fomenta i conrea i, indu\u00efda pel seu instint de superviv\u00e8ncia, s’esfor\u00e7a per sintonitzar cada vegada millor. \u00c9s per aix\u00f2 que els presentadors de not\u00edcies fan els seus parlaments drets, i no asseguts darrere de les taules, alhora que les paraules que pronuncien v\u00e9nen acompanyades de sons r\u00edtmics, com els d’un metr\u00f2nom, que els serveixen per emfatitzar el r\u00e0pid pas del temps . Les sales d’urg\u00e8ncies dels hospitals es converteixen en l’ambientaci\u00f3 predilecta dels programes de ficci\u00f3: en cap altre costat la vida es veu amb major realisme, i es posa de manifest de manera m\u00e9s ostensible la fugacitat de la fortuna i l’infortuni. En innombrables programes de preguntes i respostes, guanya el dit que fa sonar el timbre m\u00e9s r\u00e0pid, i no la ment que m\u00e9s pensa. La velocitat per respondre compte m\u00e9s que el cabal de coneixements del que provenen les respostes: el coneixement que demora en sortir a la llum m\u00e9s que l’instant fuga\u00e7 que se’ls concedeix als participants no compta per a res: surfejar r\u00e0pid, no bussejar profund, d’aix\u00f2 es tracta la vida “com se la veu a la televisi\u00f3”. L’\u00e8xit d’un surfista dep\u00e8n de la seva habilitat per mantenir-se sobre la superf\u00edcie.<\/p>\n

La cultura casino de la instantane\u00eftat i epis\u00f2dic comporta la finalitat de “la pol\u00edtica tal com la coneixem”. Per aix\u00f2 els nostres governants no miren lluny ni tenen cap mena de perspectiva. Necessiten sobreviure el dia a dia i s\u00f3n capa\u00e7os de vendre\u2019s la pell del primer llop que cacen per poder anar passant, fent ben seva la m\u00e0xima de \u201cqui dia passa, any empeny\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La meva relaci\u00f3 amb els casinos \u00e9s molt minsa i ef\u00edmera. \u00c9s de quan era jove i feia de guia de turisme durant els estius per guanyar algun dineret. Treballava en una ag\u00e8ncia de viatges de Vielha, a la Vall d\u2019 Aran, en aquests casos sol\u00edem play slots online uk perqu\u00e8 estem de viatge la […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,189,225,160],"tags":[31863,31829,31833,29697,31827],"class_list":["post-3511","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-economia","category-societat","tag-catalunya","tag-cultura","tag-economia","tag-eurovegas","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-UD","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3511","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3511"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3511\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6906,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3511\/revisions\/6906"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}