{"id":3500,"date":"2012-02-17T22:09:03","date_gmt":"2012-02-17T21:09:03","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3500"},"modified":"2012-02-17T22:09:03","modified_gmt":"2012-02-17T21:09:03","slug":"i-si-du-fos-negre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/02\/17\/i-si-du-fos-negre\/","title":{"rendered":"I si Déu fos negre?"},"content":{"rendered":"

Recordo haver llegit  una hist\u00f2ria \u2013no s\u00e9 si ver\u00eddica o no- d\u2019uns missioners irlandesos que van arribar a un lloc molt apartat de M\u00e8xic portant una enorme creu de fusta on jeia una enorme imatge de Jesucrist tot ell ben ros, amb tota la dol\u00e7or dels seus ulls blaus destacant en el seu afligit rostre. Van arribar a un poblet on tots els seus habitants eren negres, o mulats, potser per ser descendents dels esclaus africans que van ser portats a M\u00e8xic en els temps de la invasi\u00f3 espanyola. <\/p>\n

Van arribar al poble cap al tard, cansats i amb ganes d\u2019anar a dormir. Van deixar la icona de Jesucrist en un lloc cobert i la van envoltar der l\u00e0mpades votives, ciris, espelmes, vistoses flors i varetes d’encens perfumat. Tothom va anar a dormir i es va fer el silenci al poblat fins que de matinada van ser despertats per una gran crid\u00f2ria. La gent cridava: Sacrilegi, sacrilegi! i corrents els missioners van ser condu\u00efts davant la imatge del gegant\u00ed Crist de fusta, el qual havia estat pintat amb un esmalt de color imprec\u00eds, entre caf\u00e8 fosc i un negre no gaire intens, "gaireb\u00e9 xocolata" molt semblant al to de pell dels habitants del poble.<\/p>\n

Alguns sacerdots es van agenollar horroritzats, per\u00f2 n\u2019hi havia un que semblava somriure davant d’aquell fets, com si aquell succ\u00e9s li sembl\u00e9s divertit. Dirigint-se al pare superior li va dir: Pare. . . I si D\u00e9u fos d’aquest color, o com del color de la Verge de Guadalupe?. Impossible, respongu\u00e9 el superior, i immediatament va ordenar que el netegessin. I aix\u00ed van fer-ho.<\/p>\n

Per\u00f2 a mida que l\u2019anaven netejant, a sota la pintura hi anava apareixent una fusta ben fosca, quasi negra, un bonic ban\u00fas de color brillant. Moltes van ser les persones que en apropar-se a la imatge, despr\u00e9s d’observar-la, van opinar: "Aix\u00ed es m\u00e9s bonica, pare,  \u00e9s del nostre mateix color". Podr\u00edem aplicar-li nom\u00e9s una capeta de vern\u00eds transparent i deixar-la aix\u00ed. Per\u00f2 el pare superior no va voler-hi saber res i va ordenar que, quan acabessin les missions, el Crist bru fos portat a la ciutat per a la seva restauraci\u00f3 perqu\u00e8 li fos tornat el seu color ros original.<\/p>\n

En el trajecte de tornada, un dels sacerdots es mostrava afligit i amb timidesa es va acostar al pare superior indicant-li que es volia confessar. El superior li va dir qu\u00e8 passava i fou llavors quan el sacerdot va dir: "Pare, vaig ser jo qui va repintar la imatge de Crist all\u00e0 al poble, perqu\u00e8 em va semblar que a aquesta bona gent els agradaria veure el seu color en la imatge del Crist; despr\u00e9s de tot, no em costa imaginar que Jes\u00fas b\u00e9 podia ser del color dels pescadors que  va cridar perqu\u00e8 el seguissin i es convertissin en els seus ap\u00f2stols\u201d.<\/p>\n

El superior es va posar dret, enfurismat i com impulsat per un ressort, i assenyalant-lo amena\u00e7adorament amb un dit, el va increpar dient-li: \u201cVost\u00e8 ha com\u00e8s sacrilegi. Pintar Jes\u00fas d’aquesta manera i amb aquest estrany color… est\u00e0 boig vost\u00e8?. Proposar\u00e9 al nostre pare general que l\u2019expulsi de l’ordre\u201d. A la qual cosa replic\u00e0 el sacerdot: \u201cEsperi, pare. . . escolti nom\u00e9s un moment. I si D\u00e9u fos negre?\u201d. \u201cCalli vost\u00e8. \u00c9s que s’ha tornat boig?. En qu\u00e8 basa la seva desgavellada idea?. Perqu\u00e8 fer c\u00f3rrer aquestes atrevides idees podria crear un problema racial dins les esgl\u00e9sies\u201d. <\/p>\n

Aquella nit, el pare superior va somiar que D\u00e9u Pare li parlava amb infinita tristesa, preguntant-li:
Fill, perqu\u00e8 t’entestes en posar-me pell, si s\u00f3c esperit?. Aix\u00f2 estaria b\u00e9 si nom\u00e9s volguessis imaginar-me amb una semblan\u00e7a f\u00edsica com amb la que jo t’he creat a tu. Per qu\u00e8 et molesta que aquests vilatans, m\u2019 imaginin de color negre, caf\u00e8, xocolata, o mor\u00e8 com ells? No \u00e9s el mateix que quan tu m\u2019imagines blanc, o ros?. De sobres hauries de saber que quan jo vaig dir a Mois\u00e8s que "Jo s\u00f3c el que S\u00f3c\u201d, ni tan sols em vaig donar un nom, perqu\u00e8 m’agrada que em diguin Pare, i tu amb la teva sup\u00e8rbia incompleixes el primer manament que us he donat, inventant un color, una forma, una estatura, una bellesa, una pell blanca o rossa que segrega i fomenta l\u2019 "apartheid", oblidant que homes de pell blanca i \u00e0nima dolenta van crucificar el meu estimat fill Jes\u00fas i que encara el segueixen martiritzant, jutjant i crucificant, en esclavitzar, humiliar i explotar l’home que t\u00e9 la pell groga, bruna o fosca.<\/p>\n

En quin lloc de la B\u00edblia consta que Jo assenyal\u00e9s un color de pell determinat quan vaig crear l\u2019home a la meva imatge i semblan\u00e7a? Tu has de saber que la meva semblan\u00e7a amb l’home \u00e9s espiritual. Vosaltres us assembleu a Mi quan estimeu, perqu\u00e8 jo s\u00f3c amor. . . us assembleu a MI quan penseu i reflexioneu, perqu\u00e8 Jo s\u00f3c saviesa eterna. . . us assembleu a Mi quan us reprodu\u00efu perqu\u00e8 Jo s\u00f3c l’\u00fanica font de vida, i jo us he bene\u00eft amb aquest do.<\/p>\n

Contesta!.  Ja que t’obstines a posar-me pell, si Jo fos de pell negra, els cabells esborrifats, els ulls grans i vermells, el nas ample i cam\u00fas, els llavis gruixuts, el front enfonsat i descolorits els palmells dels meus peus i de les meves mans, contesta, l’home blanc m\u2019adoraria, tot i ser la meva paraula l’amor, la veritat i la humilitat?<\/p>\n

Recorda estimar els altres com a tu mateix i com Jo t’estimo. Repassa la B\u00edblia i analitza a fons el meu primer manament.  Jo s\u00f3c esperit i quan vulguis veure\u2019m no cal que m\u2019 inventis com m\u2019inventen els que em pinten o creen l’art sacre; recorda que Jo estic no nom\u00e9s en la bellesa, sin\u00f3 que visc tamb\u00e9 en tot \u00e9sser que estima o pateix. L’amor \u00e9s la meva pell. . . La vida eterna \u00e9s la meva ess\u00e8ncia. El dolor \u00e9s part de la meva manera de ser, perqu\u00e8 tot aquell que tingui salut o poder en nom meu ajudi i consoli als que no en tenen i siguin m\u00e9s desvalguts.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

<\/strong> <\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Recordo haver llegit  una hist\u00f2ria \u2013no s\u00e9 si ver\u00eddica o no- d\u2019uns missioners irlandesos que van arribar a un lloc molt apartat de M\u00e8xic portant una enorme creu de fusta on jeia una enorme imatge de Jesucrist tot ell ben ros, amb tota la dol\u00e7or dels seus ulls blaus destacant en el seu afligit rostre. […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[666],"tags":[31854],"class_list":["post-3500","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-religio","tag-religio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Us","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3500","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3500"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3500\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3500"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3500"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3500"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}