{"id":3492,"date":"2012-02-06T20:46:25","date_gmt":"2012-02-06T19:46:25","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3492"},"modified":"2012-02-06T20:46:25","modified_gmt":"2012-02-06T19:46:25","slug":"una-bonica-histria-i-una-bona-lli","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/02\/06\/una-bonica-histria-i-una-bona-lli\/","title":{"rendered":"Una bonica hist&ograve;ria i una bona lli&ccedil;&oacute;"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin: 0px 9px 0px 0px;float: left\" align=\"left\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.hoy.es\/loch-lomond\/files\/2011\/10\/saludo.jpg?resize=268%2C147\" width=\"268\" height=\"147\" \/>El text d\u2019avui \u00e9s d\u2019aquells que, de tant en tant, rebo per correu d\u2019algun amic o conegut i que el guardo r\u00e0pidament per tal de reproduir-lo algun dia al blog. Hi han dies que potser hom no est\u00e0 prou motivat per fer un post o no troba res interessant per dir. Aquests dies \u00e9s quan me\u2019n&#160; vaig al meu rebost particular on hi guardo textos, v\u00eddeos o fotos que m\u2019han agradat especialment i en trec algun com \u00e9s el cas del d\u2019avui.<\/p>\n<p align=\"justify\">Perdoneu que no posi d\u2019on l\u2019he tret perqu\u00e8 desconec l\u2019autor. Com us he dit, me\u2019l va fer arribar un amic per correu. <\/p>\n<blockquote>\n<p align=\"justify\">Explica una hist\u00f2ria que hi havia un jueu que treballava en una planta envasadora de carn a Noruega. Un dia, acabant el seu horari de treball, va anar a una de les cambres frigor\u00edfiques per inspeccionar alguna cosa; de cop, es va tancar la porta amb l&#8217;asseguran\u00e7a posada i es va quedar atrapat dins de la nevera. Va colpejar fortament la porta i va comen\u00e7ar a cridar, per\u00f2 ning\u00fa el podia escoltar. La majoria dels treballadors se n\u2019havien anat cap a casa, i era gaireb\u00e9 impossible sentir-lo gruix que tenia aquella porta.      <br \/>Ja portava cinc hores dins la cambra frigor\u00edfica i ja estava a prop de la mort per congelaci\u00f3.<\/p>\n<p align=\"justify\">Tot d&#8217;una es va obrir la porta. El gu\u00e0rdia de seguretat va entrar i el va rescatar. Despr\u00e9s d&#8217;aix\u00f2, li van preguntar al gu\u00e0rdia a qu\u00e8 es devia que se li hagu\u00e9s ocorregut obrir aquella porta si no era part de la seva rutina de treball. Ell va explicar: porto treballant en aquesta empresa 35 anys; centenars de treballadors entren a la planta cada dia, per\u00f2 ell \u00e9s l&#8217;\u00fanic que em saluda al mat\u00ed i s&#8217;acomiada de mi a la tarda quan plega. La resta dels treballadors em tracten com si fos invisible. Avui m\u2019ha dit &quot;hola&quot; a l&#8217;entrada, per\u00f2 no he escoltat el &quot;fins dem\u00e0&quot; de la tarda. Jo espero&#160; aquest \u201chola, bon dia, i aquest ad\u00e9u o fins dem\u00e0 al mat\u00ed\u201d cada dia. Sabent que encara no s&#8217;havia acomiadat de mi, vaig pensar que havia d&#8217;estar en algun lloc de l&#8217;edifici, de manera que el vaig buscar i el vaig trobar.<\/p>\n<\/blockquote>\n<p align=\"justify\"><font color=\"#000000\">La hist\u00f2ria parla per si mateixa i no cal afegir-hi gran cosa m\u00e9s. A vegades menystenim el valor i la import\u00e0ncia de la salutaci\u00f3. S\u00e9 que jo mateix d\u2019aprendre aquesta lli\u00e7\u00f3 i que potser ens cal valorar m\u00e9s aquest petit-gran gest de dir \u00b7bon dia\u201d o bona tarda\u201d.<\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El text d\u2019avui \u00e9s d\u2019aquells que, de tant en tant, rebo per correu d\u2019algun amic o conegut i que el guardo r\u00e0pidament per tal de reproduir-lo algun dia al blog. Hi han dies que potser hom no est\u00e0 prou motivat per fer un post o no troba res interessant per dir. Aquests dies \u00e9s quan [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5009],"tags":[31941],"class_list":["post-3492","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-relacions-humanes","tag-relacions-humanes"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Uk","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3492","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3492"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3492\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3492"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3492"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3492"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}