{"id":3448,"date":"2012-01-30T20:31:33","date_gmt":"2012-01-30T19:31:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3448"},"modified":"2012-01-30T20:31:33","modified_gmt":"2012-01-30T19:31:33","slug":"fer-fer-fer-i-deixar-fer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/01\/30\/fer-fer-fer-i-deixar-fer\/","title":{"rendered":"Fer, fer fer i deixar fer."},"content":{"rendered":"

Aquestes paraules del t\u00edtol d\u2019aquest apunt s\u00f3n del malaguanyat bisbe Antoni Deig i podr\u00edem dir que copsen perfectament el seu tarann\u00e0. Amb aquestes paraules tan s\u00e0vies vull retre-li un altre cop el meu homenatge com a patriota, home d\u2019esgl\u00e9sia i home savi. Ser bisbe \u00e9s ser germ\u00e0, ser pare, ser pastor, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s saber manar. Saber fer tot aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil i ho saben prou b\u00e9 els pares i les mares, els germans, els governants i tots els que tenen una responsabilitat important, sigui dins de l\u2019esgl\u00e9sia o fora.<\/p>\n

Per\u00f2 saber manar b\u00e9 \u00e9s important\u00edssim. Aquestes paraules del bisbe Deig servirien perfectament a tothom que tingui una responsabilitat i haurien de tenir-les escrites a la paret del seu despatx tots els que manen. Per manar s\u2019ha de fer coses (sobretot les m\u00e9s convenients per la gent); s\u2019ha de fer fer coses, o sigui, s\u2019ha de delegar a persones que puguin col\u00b7laborar. I la que potser \u00e9s m\u00e9s important i que no es t\u00e9 mai en compte: s\u2019ha de deixar fer a la gent perqu\u00e8 hi ha molta gent amb iniciativa i que en sap infinitament m\u00e9s que els mateixos que manen. Cal no posar massa impediments (els estrictament necessaris) i deixar que la gent tingui iniciativa.<\/p>\n

A la d\u00e8cada del 50 es va publicar a It\u00e0lia un simp\u00e0tic llibre de Giovanni Guareschi titulat "El petit m\u00f3n de don Camilo", que relatava les perip\u00e8cies pol\u00edtiques locals centrades en els enfrontaments cordials entre el rector Don Camilo i Peppone, el mec\u00e0nic i alcalde comunista del poblet. En un dels episodis i davant una not\u00edcia d’import\u00e0ncia, aquest \u00faltim convoca els seus camarades a la pla\u00e7a i des d’ella crida, mirant al balc\u00f3 de la municipalitat: "Que surti l’alcalde, que surti l’alcalde!". Fins que el seu fidel lloctinent – li xiuxiueja a cau d’orella: "Peppone, l’alcalde ets tu …"<\/p>\n

Hi han autoritats que encara no s\u2019han adonat que manen i que tenen a les seves mans el poder fer coses. N\u2019hi han d\u2019altres que s\u2019adonen \u2013ara que ja no s\u00f3n al govern- que van ser autoritats i van poder fer coses i no les van fer. I ara exigeixen que les facin els que han vingut darrere seu. Fa riure, certament, exigir que es facin coses en un moment de crisi brutal, quan aquestes mateixes coses no es van voler fer en temps de bonan\u00e7a econ\u00f2mica. Deia que fa riure per no dir que fa plorar. Les autoritats han de saber que tenen el poder de fer coses i, per tant, l\u2019obligaci\u00f3 de fer-les. per\u00f2 els dem\u00e9s tenim l\u2019obligaci\u00f3 tamb\u00e9 d\u2019ajudar-los a fer-les i facilitar-los una mica les coses.<\/p>\n

Catalunya est\u00e0 passant un moment molt delicat i em d\u00f3na la sensaci\u00f3 que si no ajudem tots a posar-hi el coll no ens en sortirem. Quan dic tots, vull dir: partits pol\u00edtics, sindicats i la societat civil en general, representada pels empresaris que han tingut la sort de que encara els vagin b\u00e9 les coses. Justament en \u00e8poques de crisi com aquesta, mentre uns s\u2019ofeguen n\u2019hi ha d\u2019altres que no nom\u00e9s no sobreviuen, sin\u00f3 que poden aprofitar l\u2019ocasi\u00f3 per fer calers llargs. S\u00f3n aquests darrers els que en aquest moment haurien d\u2019ajudar m\u00e9s.<\/p>\n

I en quant als partits pol\u00edtics, el qui governa a Madrid en majoria \u00e9s el PP.  Jo em pregunto: per qu\u00e8 no facilita una mica les coses a Catalunya, que est\u00e0 mirant de fer els deures amb grans sacrificis? Just estan fent tot el contrari i segueixen anant en la mateixa l\u00ednia de sempre: treure compet\u00e8ncies, ser m\u00e9s exigents amb nosaltres que en ning\u00fa m\u00e9s, treure\u2019ns poder i enfonsar-nos del tot per tal de poder dir despr\u00e9s que ens rescaten\u2026 Una aut\u00e8ntica vergonya! No hi ha excuses per l’error en un moment tan delicat -ni per part de Madrid ni per part de Catalunya- perqu\u00e8 els que pagaran els plats trencats seran els m\u00e9s pobres de tots els ciutadans (que s\u00f3n els que els paguen quasi sempre). No n’hi pot haver marge d\u2019error en aquest moment on sembla que es d\u00f3na la \u201ctempesta perfecta\u201d, com no hi pot haver excusa al fet que els principals responsables de la gesti\u00f3 es facin els distrets i mirin la situaci\u00f3 com Peppone mirava al balc\u00f3 de l’alcaldia.<\/p>\n

L\u2019autoritat s\u2019ha d\u2019exercir sense por i sense complexos. Ja hem patit massa temps el deixament de les responsabilitats que van fer els governs dels tripartits que, l\u2019un per l\u2019altre, ni feien ni feien fer ni deixaven fer. Jo no ser\u00e9 qui defensi aferrissadament i absoluta el govern de CiU perqu\u00e8 trobo que encara \u00e9s massa tebi en moltes q\u00fcestions fonamentals per al nostre pa\u00eds. Per\u00f2, si us plau, ajudem-lo una mica, sobretot a l\u2019hora de plantar cara als escurabutxaques de Madrid! A fi de comptes, hi sortirem guanyat tots. <\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquestes paraules del t\u00edtol d\u2019aquest apunt s\u00f3n del malaguanyat bisbe Antoni Deig i podr\u00edem dir que copsen perfectament el seu tarann\u00e0. Amb aquestes paraules tan s\u00e0vies vull retre-li un altre cop el meu homenatge com a patriota, home d\u2019esgl\u00e9sia i home savi. Ser bisbe \u00e9s ser germ\u00e0, ser pare, ser pastor, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s saber […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[26986,77,5421,172],"tags":[31959,31820,269,31828],"class_list":["post-3448","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bisbe-deig","category-esglesia","category-partits-politics-politica","category-politica","tag-bisbe-deig","tag-esglesia","tag-partits-politics","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-TC","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3448","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3448"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3448\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}