{"id":3444,"date":"2012-01-28T10:44:01","date_gmt":"2012-01-28T09:44:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3444"},"modified":"2012-01-28T10:44:01","modified_gmt":"2012-01-28T09:44:01","slug":"com-el-crancs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/01\/28\/com-el-crancs\/","title":{"rendered":"Com el crancs"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin: 0px 13px 0px 0px;float: left\" align=\"left\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/farm4.staticflickr.com\/3225\/2752140329_7f5059433c_z.jpg?resize=272%2C352\" width=\"272\" height=\"352\" \/>De fet, no vull parlar dels crancs sino que vull parlar de l\u2019 Esgl\u00e9sia. I en vull parlar despr\u00e9s d\u2019escoltar aquests dies coses for\u00e7a gruixudes en boca de bisbes. Arguments que m\u2019han fet retrocedir en el temps i m\u2019han recordat els crancs, que la dita popular diu que caminen enrere (en realitat no \u00e9s cert que els crancs caminin cap enrere, sin\u00f3&#160; que caminen predominantment cap al costat i, si conv\u00e9, tamb\u00e9 poden caminar endavant i enrere). <\/p>\n<p align=\"justify\">Deia que volia parlar de l\u2019esgl\u00e9sia i tampoc \u00e9s cert del tot perqu\u00e8 el que voldria fer \u00e9s parlar d\u2019alguns bisbes, que em fa l\u2019efecte que encara viuen ancorats en temps pret\u00e8rits i sense entendre que hi ha hagut un Vatic\u00e0 II que va canviar moltes coses i va obrir noves perspectives i noves visions del m\u00f3n. El que va passar, per\u00f2, \u00e9s que aquell \u201c<i>Aggiornamento\u201d<\/i> , aquella posada al dia -que va ser una de les paraules clau que s&#8217;utilitz\u00e0 durant el Vatic\u00e0 II \u2013 tan necess\u00e0ria per a l\u2019esgl\u00e9sia en general i per a bisbes i capellans en particular, va quedar a mig fer. La posada al dia s\u2019havia de fer necess\u00e0riament perqu\u00e8 \u201cs\u2019estava posant vi nou en bots vells\u201d (Lluc 5,36). Era necessari un esperit de canvi i una obertura mental en una esgl\u00e9sia que s\u2019havia fet vella en tots els sentits. \u201cAggiornamento\u201d va ser el nom donat al programa pontifici de Joan XXIII en el discurs que va pronunciar el 25 de gener de 1959. Per\u00f2 la meitat de les coses es van quedar en paper moll. El \u00b4gran te\u00f2leg Hans K\u00fcng acaba de dir no fa gaire: &quot;Crec en D\u00e9u i en Crist, per\u00f2 no en l\u2019Esgl\u00e9sia&quot;.&quot;L\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica est\u00e0 malalta. S\u2019ha de desenvolupar el Vatic\u00e0 II&quot;.<\/p>\n<p align=\"justify\">Abans del Concili Vatic\u00e0 II la visi\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia era totalment euro c\u00e8ntrica i tancada en s\u00ed mateixa i despr\u00e9s la visi\u00f3 va ser ecum\u00e8nica (que vol dir universal) i oberta al m\u00f3n. I ja no nom\u00e9s va ser una visi\u00f3 universal en quan a espai i territoris, sin\u00f3 que volia ser culturalment universal, oberta a totes les cultures i altres visions del m\u00f3n. L\u2019esgl\u00e9sia, la fe, les creences s\u2019havien d\u2019arrelar en altres cultures i s\u2019havien de transformar en noves formes de viure l\u2019evangeli. El mal va ser que aquella flor que comen\u00e7ava a cr\u00e9ixer, de seguida van mirar de tallar-la o ofegar-la. Joan XIII volia obrir finestres perqu\u00e8 es ventil\u00e9s la casa i els que van venir van mirar de tancar-les de seguida per tal de que no es ventil\u00e9s massa. Seguien tenint por a refredar-se. I, conseq\u00fcentment, l\u2019atmosfera es va tornar a enrarir. I aqu\u00ed estem\u2026<\/p>\n<p align=\"justify\">L\u2019esgl\u00e9sia potser no ha anat del tot enrere -com es diu popularment que fan els crancs-, per\u00f2 s\u00ed que ha anat fent passos d\u2019un costat a l\u2019altre mentre el m\u00f3n caminava endavant i, al cap i a la fi, ha acabat caminant nom\u00e9s cap a la dreta i sense voler anar endavant amb decisi\u00f3. Per aix\u00f2 m\u2019ha fet molta gr\u00e0cia un article que he llegit aquest dies de l\u2019EMMA TORRALBA titulat&#160; <a href=\"http:\/\/eclesalia.wordpress.com\/2012\/01\/26\/carnet-por-puntos-para-obispos\/\" target=\"_blank\">Carnet per punts per a bisbes<\/a> on va traient punts a alguns bisbes per les coses que han dit i que, gr\u00e0cies a D\u00e9u, han estat ben contestades i ben criticades per molta gent, tant de dins com de fora de l\u2019esgl\u00e9sia. Perqu\u00e8 actualment no es poden tenir visions de la realitat com les dels arquebisbes de Valladolid, de Tarragona o del bisbe de C\u00f3rdoba, a qui se\u2019ls hauria de treure una bona colla de punts com fa l\u2019 EMMA. El m\u00f3n evoluciona i l\u2019esgl\u00e9sia ha d\u2019evolucionar sense trair el missatge de Jes\u00fas. No cal que fem gaires invents; simplement cal que llegim l\u2019evangeli amb ulls nous i sense prejudicis. Alguns te\u00f2legs, bisbes, capellans i laics ho han sabut fer i el m\u00f3n els escolta perqu\u00e8 estic segur que l\u2019esgl\u00e9sia t\u00e9 moltes coses a dir i moltes coses a oferir encara a un m\u00f3n que no sempre acompleix les expectatives que racionalment esperem de la ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica i a qui no li aniria gens malament una visi\u00f3 evang\u00e8lica. Per\u00f2 justament s\u00f3n aquestes respostes el que l\u2019esgl\u00e9sia no sap donar al m\u00f3n actual. Amb aquestes intervencions p\u00fabliques \u2013tan escandaloses i tan fora de lloc- d\u2019alguns bisbes justament es fa tot el contrari: allunyar l\u2019esgl\u00e9sia del m\u00f3n i crear m\u00e9s desconfian\u00e7a i m\u00e9s dist\u00e0ncia.&#160;&#160; <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>De fet, no vull parlar dels crancs sino que vull parlar de l\u2019 Esgl\u00e9sia. I en vull parlar despr\u00e9s d\u2019escoltar aquests dies coses for\u00e7a gruixudes en boca de bisbes. Arguments que m\u2019han fet retrocedir en el temps i m\u2019han recordat els crancs, que la dita popular diu que caminen enrere (en realitat no \u00e9s cert [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77],"tags":[31820],"class_list":["post-3444","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","tag-esglesia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Ty","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3444","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3444"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3444\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3444"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3444"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3444"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}