{"id":3395,"date":"2012-01-05T12:09:58","date_gmt":"2012-01-05T11:09:58","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3395"},"modified":"2012-01-05T15:02:19","modified_gmt":"2012-01-05T14:02:19","slug":"llegenda-hind","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2012\/01\/05\/llegenda-hind\/","title":{"rendered":"Llegenda hindú"},"content":{"rendered":"
\n

\"\"Explica una hist\u00f2ria hind\u00fa que un mestre passejava per un bosc amb el seu fidel deixeble, quan va veure a la llunyania una cabana on hi vivia gent d’aparen\u00e7a pobra i va decidir fer-los una breu visita. Mentre caminaven li va comentar al deixeble sobre la import\u00e0ncia de les visites, sobre tot per con\u00e8ixer persones i per les oportunitats d’aprenentatge que ens donen aquestes experi\u00e8ncies.<\/em><\/p>\n

En arribar al lloc va constatar la pobresa del lloc i dels que hi vivien (una parella i tres fills). La casa era vella, de fusta, anaven vestits amb robes brutes i estripades i tots ells descal\u00e7os.<\/em><\/p>\n

Llavors es va aproximar al senyor -aparentment el pare de fam\u00edlia- i li va preguntar: En aquest lloc no hi ha possibilitats de treball, ni tampoc punts de comer\u00e7. C\u00f3m s\u2019ho fan vost\u00e8 i la seva fam\u00edlia per sobreviure en aquest lloc? El senyor, amb calma, va respondre:<\/em><\/p>\n

-Amic meu, nosaltres tenim una vaca que ens d\u00f3na diversos litres de llet cada dia. Una part del producte la venem o el canviem per altres aliments a la ciutat ve\u00efna i amb l’altra part produ\u00efm formatge, mantega, i altres productes per al nostre consum i aix\u00ed \u00e9s com anem sobrevivint.<\/em><\/p>\n

El savi va agrair la informaci\u00f3, va contemplar el lloc per un moment, despr\u00e9s es va acomiadar i se’n va anar. Al mig del cam\u00ed, es va girar cap al seu fidel deixeble i li va ordenar: ves a buscar la vaca, i porta-la. Ens l\u2019endurem.<\/em><\/p>\n

El jove va mirar el mestre amb estupor i li va q\u00fcestionar aquella idea, perqu\u00e8 la vaca era l’\u00fanic mitj\u00e0 de subsist\u00e8ncia d’aquella fam\u00edlia. Per\u00f2, en percebre el silenci absolut del mestre, va complir l’ordre.<\/em><\/p>\n

Durant anys, el deixeble no\u00a0 va saber mai m\u00e9s res del dest\u00ed que el Mestre va donar a la vaca. Un dia, el jove va resoldre abandonar el seu mestre i tornar a aquell lloc per explicar-los-hi tot a la fam\u00edlia, demanar-los perd\u00f3 i ajudar-los. A mesura que s’aproximava al lloc ho veia tot molt bonic, amb arbres florits, tot cultivat, amb un autom\u00f2bil al garatge d\u2019una senyora casa i alguns nens jugant al jard\u00ed. El jove es va sentir trist i es va desesperar encara m\u00e9s, tot imaginant que aquella humil fam\u00edlia va haver de vendre el terreny per sobreviure. Llavors va accelerar el pas i, en arribar, va ser rebut per un senyor molt simp\u00e0tic. El jove va preguntar per la fam\u00edlia que vivia en aquell lloc anys enrere i el senyor va respondre que hi seguien vivint.<\/em><\/p>\n

Consternat, el jove va entrar corrent a la casa i va poder confirmar que era la mateixa fam\u00edlia que va visitar feia uns anys amb el mestre. Va elogiar el lloc i li va preguntar al senyor:<\/em><\/p>\n

– \u00bfCom s\u2019ho ha fet per millorar tant aquest lloc i canviar tant la vida? El senyor entusiasmat li va respondre:<\/em><\/p>\n

-Nosaltres ten\u00edem una vaca, per\u00f2 un dia, va desapar\u00e8ixer i mai m\u00e9s vam saber-ne res m\u00e9s d’ella. Des d\u2019aquell moment ens vam veure en la necessitat de fer altres coses i desenvolupar altres habilitats que no sab\u00edem que ten\u00edem. D\u2019aquesta manera fou que ens ha arribat l’\u00e8xit que els seus ulls veuen ara …<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

(Tret d\u2019una recopilaci\u00f3 de \u201cLlegendes hind\u00fas\u201d)<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

L’\u00e9sser hum\u00e0 tendeix a ser rutinari i mandr\u00f3s. Ens quedem adormits f\u00e0cilment amb el que tenim, amb el que toquem i en l\u2019ambient de sempre. En alguns casos intu\u00efm que hi ha alguna cosa m\u00e9s enll\u00e0, o moltes m\u00e9s, de les que hem conegut fins ara, per\u00f2 aix\u00ed i tot ens costa prendre la decisi\u00f3 de perdre all\u00f2 que creiem tenir i que -en realitat- no posse\u00efm nosaltres sin\u00f3 que \u00e9s aquesta realitat la que ens posseeix i no ens deixa guanyar llibertat i obrir nous camins.<\/p>\n

La realitat pot ser esclavitzadora o alliberadora. Davant de la realitat \u2013per dura i complicada que sigui- podem despertar o podem seguir quedant-nos endormiscats. Veient les dificultats que algunes vegades la vida ens fa viure, podem enfonsar-nos o podem buscar nous camins i noves possibilitats. Quedar-nos quiets lamentant-nos no treu cap a res i no serveix per a res. Aquesta llegenda pot ser una bona lli\u00e7\u00f3 per a temps de crisi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Explica una hist\u00f2ria hind\u00fa que un mestre passejava per un bosc amb el seu fidel deixeble, quan va veure a la llunyania una cabana on hi vivia gent d’aparen\u00e7a pobra i va decidir fer-los una breu visita. Mentre caminaven li va comentar al deixeble sobre la import\u00e0ncia de les visites, sobre tot per con\u00e8ixer persones […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[160],"tags":[31827],"class_list":["post-3395","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-SL","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3395","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3395"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3395\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3397,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3395\/revisions\/3397"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3395"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3395"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3395"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}