{"id":3342,"date":"2011-12-27T11:25:35","date_gmt":"2011-12-27T10:25:35","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3342"},"modified":"2011-12-27T11:26:04","modified_gmt":"2011-12-27T10:26:04","slug":"pares-noel-sou-uns-lladregots","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/12\/27\/pares-noel-sou-uns-lladregots\/","title":{"rendered":"Pares Noel: sou uns lladregots!"},"content":{"rendered":"

S\u00ed, s\u00ed! Aquests homes vestits de vermell, que s\u2019han posat de moda d\u2019un temps en\u00e7\u00e0, i que els veus penjats als balcons se m\u2019afiguren  uns lladregots que, en lloc d\u2019entrar a deixar regals, surten de les cases amb els sacs ben plens amb tot el que poden enxampar dins les cases i, el que \u00e9s pitjor, surten esperitats pels balcons havent-nos robat les nostres tradicions! Se\u2019ns enduen coses fonamentals de la nostra cultura. Per aix\u00f2 vull dir-ho ben clar: No m\u2019agraden gens els panxuts Pare Noels!<\/p>\n

He de recon\u00e8ixer que jo s\u00f3c d\u2019una altra \u00e8poca on no existien aquests homes vestits de color vermell vinguts de terres foranes. Aqu\u00ed quan \u00e9rem petits f\u00e8iem cagar el ti\u00f3, f\u00e8iem el Pessebre i el nostre personatge estrella era el Nen Jes\u00fas. I, per acabar-ho d\u2019arrodonir tot, arribaven els Reis d\u2019Orient i ens deixaven les nostres il\u00b7lusions en forma de regals. No gaires, perqu\u00e8 eren temps dif\u00edcils per a la majoria, per\u00f2 els apreci\u00e0vem con no us podeu imaginar!<\/p>\n

Els dies de Nadal eren especials i molt atractius per tots nosaltres: no an\u00e0vem a l\u2019escola, f\u00e8iem el Pessebre amb les t\u00edpiques figuretes de fang (alguna en sortia amb un bra\u00e7 o una pota trencats i l\u2019any seg\u00fcent s\u2019havia de renovar) : els personatges de l\u2019 establia, els pastors, les ovelles, els angelets\u2026 Eren dies en que es menjava una mica millor, s\u2019estrenava alguna pe\u00e7a de roba per all\u00f2 de que \u201cper Nadal, qui res no estrena, res no val!\u201d,<\/em><\/strong> hi havia torrons i tot era il\u00b7lusionadament diferent.<\/p>\n

He estat pensant en tot aix\u00f2 mentre llegia Leonardo Boff,<\/strong> que en un des seus darrers articles explica com eren els Nadals de la seva infantesa. Ell \u00e9s brasiler, per\u00f2 fill d\u2019emigrants italians i, per tant, amb les tradicions semblants a les nostres. Per aix\u00f2 m\u2019ha semblat que valia la pena aportar aqu\u00ed el seu relat i la seva reflexi\u00f3 final:<\/p>\n

\u201cViv\u00edem el temps glori\u00f3s del mite. El mite tradueix millor la veritat que la pura i simple descripci\u00f3 hist\u00f2rica. \u00bfC\u00f3m parlar d’un D\u00e9u que es fa nen, del misteri de l’\u00e9sser hum\u00e0, de la seva salvaci\u00f3, del b\u00e9 i del mal, sin\u00f3 explicant hist\u00f2ries i projectant mites que revelen el sentit profund de l’esdeveniment? Els relats del naixement de Jes\u00fas que  hi ha en els evangelis contenen elements hist\u00f2rics, per\u00f2 per emfatitzar el seu significat religi\u00f3s, v\u00e9nen revestits de llenguatge mitol\u00f2gic i simb\u00f2lic. Per a nosaltres nens, tot aix\u00f2 eren veritats que assum\u00edem amb entusiasme.<\/em><\/p>\n

Abans d’introduir el tretz\u00e8 salari, els professors rebien una paga extra per Nadal. El meu pare gastava tots aquests diners per comprar regals als seus 11 fills. Eren regals que venien de lluny i tots instructius: una baralla amb els noms dels m\u00fasics importants, de pintors c\u00e8lebres, uns noms que ens costava molta feina pronunciar, i ens feien gr\u00e0cia les barbes que portaven, el seu nas o qualsevol altre detall. Un regal que va tenir molt \u00e8xit: una caixa amb materials per construir una casa o un castell. Els m\u00e9s grans comen\u00e7\u00e0vem a participar de la modernitat: reb\u00edem un jeep o un autom\u00f2bil que es movien donant-los corda, o una roda que en girar llan\u00e7ava espurnes, i altres coses per l’estil.<\/em><\/p>\n

Perqu\u00e8 no hi hagu\u00e9s baralles, cada regal tenia escrit a sota el nom del fill o de la filla. I despr\u00e9s comen\u00e7aven les negociacions i els intercanvis. La prova infal\u00b7lible que el Nen Jes\u00fas havia passat per casa era la desaparici\u00f3 dels manats d’herba fresca. Corr\u00edem a comprovar-ho. I aix\u00ed era, la Mula s\u2019ho havia menjat tot.<\/em><\/p>\n

Avui vivim els temps de la ra\u00f3 i de la desmitificaci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 val nom\u00e9s per als adults. Els nens, ara amb Pare Noel i ja no amb el Nen Jes\u00fas, viuen el m\u00f3n encantat dels somnis. El vellet bon\u00e0s porta regals i d\u00f3na bons consells. Com que jo tinc barba blanca, no hi ha nen o nena que passi pel meu costat i no em digui Pare Noel. Jo els dic que no s\u00f3c el Pare Noel sin\u00f3 el seu germ\u00e0, que vinc a observar si els nens fan bondat i despr\u00e9s l’hi explico tot al Pare Noel perqu\u00e8 els porti un bon regal. Aix\u00ed i tot, molts dubten. S’acosten, em toquen la barba i diuen: No, el Pare Noel es vost\u00e8 mateix. S\u00f3c una persona com qualsevol altra, per\u00f2 el mite em fa ser Pare Noel de veritat. Si nosaltres adults, fills de la cr\u00edtica i la desmitificaci\u00f3, ja no aconseguim encantar-nos, permetem que els nostres fills i filles es encantin i gaudeixin del regne m\u00e0gic de la fantasia. La seva exist\u00e8ncia estar\u00e0 plena de sentit i d’alegria. Qu\u00e8 m\u00e9s volem per Nadal sin\u00f3 aquests dons preciosos que Jes\u00fas va voler tamb\u00e9 portar a aquest m\u00f3n?\u201d
<\/em><\/p>\n

 <\/em><\/h4>\n

 <\/h4>\n

 <\/h4>\n

 <\/h4>\n

 <\/h4>\n

<\/h4>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00ed, s\u00ed! Aquests homes vestits de vermell, que s\u2019han posat de moda d\u2019un temps en\u00e7\u00e0, i que els veus penjats als balcons se m\u2019afiguren  uns lladregots que, en lloc d\u2019entrar a deixar regals, surten de les cases amb els sacs ben plens amb tot el que poden enxampar dins les cases i, el que \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5610,703],"tags":[262,31857],"class_list":["post-3342","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-nadal-religio","category-tradicions","tag-nadal","tag-tradicions"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-RU","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3342","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3342"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3342\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3343,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3342\/revisions\/3343"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3342"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3342"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3342"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}