{"id":3267,"date":"2011-12-11T12:57:06","date_gmt":"2011-12-11T11:57:06","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3267"},"modified":"2011-12-11T13:00:18","modified_gmt":"2011-12-11T12:00:18","slug":"un-nen-especial-4","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/12\/11\/un-nen-especial-4\/","title":{"rendered":"Un nen especial"},"content":{"rendered":"

\u00c9s una hist\u00f2ria una mica llarga per\u00f2 \u00e9s commovedora i crec que val la pena. <\/strong>\u00c9s d\u2019un senyor argent\u00ed que es diu Claudio Alberto Ricciuti (Pedrovivo)<\/strong><\/p>\n

Com que a mi m\u2019ha agradat molt, vull compartir-la!<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

El meu \u00c0ngel de la guarda pesa cent quilos, \u00e9s ros i t\u00e9 ulls celestes. \u00c9s el meu germ\u00e0 petit i \u00e9s un nen especial.
Quan va n\u00e9ixer Fabi\u00e1n, el meu germ\u00e0 petit, jo tenia cinc anys d’edat i \u00f2bviament vaig sentir gelosia per aquest intr\u00fas de galtes rodones i d’ulls celestes que em despla\u00e7ava del centre d’atenci\u00f3 dels meus pares.<\/em><\/p>\n

Els dos primers anys van transc\u00f3rrer sense m\u00e9s novetat, per\u00f2 uns mesos abans de complir el meu germanet els tres anys, el meu m\u00f3n va deixar de tenir colors quan la mare em va explicar els motius pels quals el nou integrant de la fam\u00edlia tenia estranys comportaments: "El teu germanet va n\u00e9ixer amb una profunda defici\u00e8ncia mental ".<\/em><\/p>\n

Durant una temporada vam viure confosos. No sab\u00edem que passava, neg\u00e0vem la malaltia i afirm\u00e0vem una suposada equivocaci\u00f3 en el diagn\u00f2stic dels metges. Despr\u00e9s, la meva fam\u00edlia va rebre la visita d’una senyora amb un vestit de tela molt lleugera, tan lleugera que semblava surar al voltant del seu cos prim i alt i ens fregava la cara provocant pessigolleigs inc\u00f2modes. Era la Senyora Vergonya que venia acompanyada per la seva cosina, una vella soltera de rostre indefinit i canviant que sempre vesteix de negre, molt s\u00f2bria, la Senyoreta Culpa. Totes dues es van instal \u00b7 lar a casa, disposades a viure c\u00f2modament, ben alimentades en la c\u00e0lida ignor\u00e0ncia i la por dels seus habitants.<\/em><\/p>\n

\u00c9s molt probable que es coneguin hist\u00f2ries de pares que han tingut fills amb capacitats especials, per\u00f2 rares vegades es coneix la problem\u00e0tica des de la viv\u00e8ncia del germ\u00e0. No \u00e9s senzill sobrepassar l’estat de confusi\u00f3 i temor davant la pres\u00e8ncia d’un germ\u00e0 diferent. Emocions contradict\u00f2ries s’entrellacen amb dubtes que de vegades ni tan sols es manifesten. No tots reaccionen de la mateixa manera. Alguns pretendran ignorar fins que es convencen que no es pot tapar el sol amb un sol dit. Altres li donen al tema tanta transcend\u00e8ncia que els fa oblidar de la seva pr\u00f2pia vida. Els germans d’un nen "especial" som persones que experimentem un cam\u00ed diferent al de la resta. Ens interroguem una i mil vegades … perqu\u00e8 el meu germ\u00e0 \u00e9s diferent?, Seran minusv\u00e0lids meus fills?, De qui \u00e9s la culpa? \u00bfPateix el meu germanet?, Per qu\u00e8 es comporta de manera tan estranya? Vivim envoltats en la incertesa: podr\u00e0 curar-se?, Millorar\u00e0 el meu germanet?, Qu\u00e8 far\u00e9 amb ell quan la mare ja no hi sigui?<\/em><\/p>\n

L’experi\u00e8ncia social del germ\u00e0 d’un nen especial \u00e9s diferent. Sorgeixen dificultats per no saber com parlar amb els seus amics sobre el nen diferent. Enfrontem les burles i imaginem el suposat rebuig de les nostres futures parelles. Haur\u00e9 de fer-me c\u00e0rrec del meu germ\u00e0 en morir els meus pares? Haur\u00e9 de portar-lo a viure amb mi? \u00c9s raonable que la meva dona i els meus fills hagin d’afrontar la responsabilitat de conviure amb un \u00e9sser especial? Podr\u00e9 actuar justament amb la meva fam\u00edlia i amb el meu germ\u00e0?<\/em><\/p>\n

Vam trigar una mica de temps en adonar-nos que som tan especials com el nou integrant de la fam\u00edlia. I d’aquesta manera, vam comen\u00e7ar a transitar el cam\u00ed que ens va permetre transmutar la vergonya en orgull.<\/em><\/p>\n

La Senyora Vergonya i la tena\u00e7 Senyoreta Culpa van viure amb nosaltres molt de temps fins a arribar a con\u00e8ixer-nos molt b\u00e9. Per descomptat que elles sempre troben col \u00b7 laboradors. Doncs no falten els que sense dissimular comenten: \u201cen alguna cosa s’han d’haver equivocat, sin\u00f3 el nen hauria nascut b\u00e9\u201d o aquells que sense veure la biga del seu ull afirmen \u201cper alguna cosa D\u00e9u li ha enviat aquest noi, alguna cosa hauran fet\u201d.<\/em><\/p>\n

Com a germ\u00e0 em sentia culpable de ser sa. De vegades, m’identificava amb ell, imposant-me limitacions. Negant-me absolutament la felicitat.<\/em><\/p>\n

Realment no resulta senzill convidar els amics a casa on habita un nen de reaccions imprevisibles de boca bavejant, que s’enfada f\u00e0cilment, que a penes et mira a la cara i al que poc li pots ensenyar perqu\u00e8 res pot aprendre, que actua de manera estranya sense que ning\u00fa s\u00e0piga el perqu\u00e8.<\/em><\/p>\n

Com que el meu germ\u00e0 no podia relacionar-se amb la gent, vaig comen\u00e7ar a excloure\u2019m volunt\u00e0riament de la societat per "compartir" la seva soledat. Va ser tan gran l’abandonament que vaig fer de mi mateix, que intentava prohibir-me tot all\u00f2 que el meu germanet no podia fer: \u201cSi el meu germ\u00e0 no pot anar a ballar i divertir-se, jo tampoc he de fer-ho\u201d \u201cSi el meu germ\u00e0 no pot tenir una parella i estimar, jo tampoc l\u2019havia tenir … Si el meu germ\u00e0 no pot casar-se i tenir fills, jo tampoc els tindr\u00e9 …\u201d deia quan era adolescent.<\/em><\/p>\n

Aix\u00ed vaig comen\u00e7ar a prohibir-me ser feli\u00e7. Fent molt propi un problema que no volia compartir, com si fos just malgastar tanta capacitat de donar amor contingut en una sola persona.
Els anys van passar i la confusi\u00f3 -aix\u00ed com la fantasia de trobar cures miraculoses- van cedir davant d’una clara realitat: El meu germ\u00e0 mai seria com els germans dels meus amics i tots hav\u00edem de acceptar-lo tal i com era.<\/em><\/p>\n

Ell exigia major dedicaci\u00f3. La mare ocupava tot el dia en l’atenci\u00f3 de les seves necessitats. Veritablement mare estava sola – tot i que el pare vivia- no perqu\u00e8 el pare fos un mal tipus, sin\u00f3 perqu\u00e8 no podia enfrontar aquesta realitat. Cadascun patia en solitud sense trobar consol. Mai es van adonar que fins el sofriment, quan es comparteix, \u00e9s menys dolor\u00f3s.<\/em><\/p>\n

A poc a poc vaig haver ocupar el lloc del pare. Potser el pes que es va posar sobre la meva esquena va ser molt, i aquesta pressi\u00f3 em va torbar tant que em va impulsar a prendre dist\u00e0ncia. I me’n vaig anar lluny. Encara sentint que allunyar-me era semblant a una tra\u00efci\u00f3, perqu\u00e8 vaig pensar que l’abandonava. Avui, molts anys despr\u00e9s, m’adono que he estat jo qui s’havia abandonat a si mateix quan pensava que el meu germanet era un c\u00e0stig de D\u00e9u. La pres\u00e8ncia del meu germanet va ser frustrant quan jo no tenia edat suficient per comprendre.<\/em><\/p>\n

Amb el temps vaig aprendre que en lloc de patir aquest dolor seria molt millor abra\u00e7ar-me a ell i trobar una forma diferent de veure les coses. Vaig advertir que el meu germ\u00e0 era un \u00e0ngel que havia vingut a la terra per mostrar-se com un punt de refer\u00e8ncia, perqu\u00e8 aquells que ens sentim ven\u00e7uts perqu\u00e8 no tenim el treball apropiat o abatuts perqu\u00e8 alimentem un amor no correspost o perqu\u00e8 no podem comprar aquest desitjat autom\u00f2bil o fer aquest viatge somiat, ens adonem que, tot i aix\u00ed, som afortunats. Perqu\u00e8 els homes comprenguin que l’amor est\u00e0 molt m\u00e9s a m\u00e0 que l’odi, abans de partir del Cel, D\u00e9u els disminueix algunes capacitats perqu\u00e8 aquests \u00e0ngels puguin complir la seva missi\u00f3. Per aix\u00f2 aqu\u00ed els anomenem disminu\u00efts.<\/em><\/p>\n

Avui tinc 53 anys, i envoltat dels meus tres meravellosos fills puc dir que la vida m’ha donat enormes benediccions. \u00c9s clar, ni falta fa dir que tot l’hi dec al meu \u00e0ngel de la guarda!<\/em><\/p>\n

Claudio Alberto Ricciuti (Pedrovivo<\/strong><\/em>)<\/strong><\/p>\n

<\/p>\n

<\/h3>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s una hist\u00f2ria una mica llarga per\u00f2 \u00e9s commovedora i crec que val la pena. \u00c9s d\u2019un senyor argent\u00ed que es diu Claudio Alberto Ricciuti (Pedrovivo) Com que a mi m\u2019ha agradat molt, vull compartir-la!   El meu \u00c0ngel de la guarda pesa cent quilos, \u00e9s ros i t\u00e9 ulls celestes. \u00c9s el meu germ\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2898],"tags":[26987],"class_list":["post-3267","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-discapacitats","tag-discapacitat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-QH","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3267","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3267"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3267\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3271,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3267\/revisions\/3271"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3267"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3267"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3267"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}