![](\"https:\/\/i0.wp.com\/4.bp.blogspot.com\/-Jd2hjoGaxuk\/TdacVmoZBTI\/AAAAAAAAAEU\/MDl_YKvjlpw\/s1600\/democracia.jpg?resize=278%2C282\")
Aquests dies escoltem una i altra vegada les mateixes consignes, els mateixos retrets, els mateixos anuncis, les mateixes promeses en boca d\u2019uns personatges que la majoria de les vagades ni creiem (perqu\u00e8 han perdut credibilitat) ni escoltem (s\u2019han tornat for\u00e7a avorrits).<\/p>\n
Per\u00f2 tots sabem que la repetici\u00f3 \u00e9s una t\u00e8cnica gaireb\u00e9 molt antiga i prou efica\u00e7 com per fer-la servir en campanya electoral. Tots hem escoltat all\u00f2 que afirma que \u201cuna mentida repetida cent vegades arriba a convertir-se en veritat\u201d. I s\u2019ha comprovat que \u00e9s veritat -encara que sembli inversemblant- i per aix\u00f2 els pol\u00edtics, els mitjans de comunicaci\u00f3 i la publicitat fan servir molt la repetici\u00f3 com una forma per persuadir a les masses. Ens podem preguntar, per\u00f2, si \u00e9s realment la repetici\u00f3 una t\u00e8cnica persuasiva. El professor Begg, de la McMaster University a Ont\u00e0rio, va demostrar l’efecte de la repetici\u00f3 amb un senzill per\u00f2 curi\u00f3s experiment. Encara que pugui semblar massa simple, el cert \u00e9s que la repetici\u00f3 dels missatges realment augmenta el seu efecte persuasiu, convertint-se en una de les estrat\u00e8gies m\u00e9s senzilles per conv\u00e8ncer els dem\u00e9s. A aquest efecte se li coneix en Psicologia com la "Il \u00b7 lusi\u00f3 de la veritat", un fenomen segons el qual la familiaritat (de la m\u00e0 de l’exposici\u00f3 reiterada als missatges) ens fa valorar un missatge com m\u00e9s vera\u00e7 del que realment \u00e9s. <\/p>\n
Per tant, els pol\u00edtics en campanya volen persuadir o directament volen enganyar? Alguns d\u2019ells poden dir for\u00e7a bestieses perqu\u00e8 ja saben que no guanyaran. Altres, simplement exageraran o jugaran amb l\u2019ambig\u00fcitat. Altres callaran coses que no conv\u00e9 dir-les en aquests moments. Per\u00f2 tots repetiran i repetiran fins a l\u2019esgotament els mateixos esl\u00f2gans -mig vera\u00e7os o mig mentiders-, per\u00f2 sempre for\u00e7a pesats. Com podeu pressuposar, molts pol\u00edtics o publicistes coneixen a la perfecci\u00f3 que entre la veritat i la Il \u00b7 lusi\u00f3 de la veritat no existeix sin\u00f3 una l\u00ednia molt subtil.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, que vagin alerta perqu\u00e8 els psic\u00f2legs socials tamb\u00e9 expliquen que repetir fins al cansament una informaci\u00f3 pot tenir efectes totalment contraproduents. Per aquesta ra\u00f3 moltes investigacions s\u2019han dedicat a examinar quin \u00e9s el nombre de repeticions que fa que un missatge sigui percebut com a veritable i persuasiu. Brinol, l’any 2008, va descobrir que les persones se senten c\u00f2modes amb una idea despr\u00e9s que han estat exposades a la mateixa entre 3 o 5 vegades. Un nombre major de repeticions no augmenta la veracitat i fins i tot pot incitar la desconfian\u00e7a. De fet, la repetici\u00f3 \u00e9s una estrat\u00e8gia efectiva nom\u00e9s quan les persones presten poca atenci\u00f3 per\u00f2 quan estan molt concentrades i l’argument \u00e9s feble, l’efecte persuasiu del missatge desapareix. En altres paraules, no \u00e9s una bona idea repetir un argument feble, sobretot si les persones estan avaluant atentament les informacions que se’ls est\u00e0 fent arribar.<\/p>\n
I, per desgr\u00e0cia, la majoria d\u2019arguments que ens presenten els nostres pol\u00edtics estan carregats de febleses i alguns fins i tot de mentides descarades. Alerta, doncs a qui votem!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquests dies escoltem una i altra vegada les mateixes consignes, els mateixos retrets, els mateixos anuncis, les mateixes promeses en boca d\u2019uns personatges que la majoria de les vagades ni creiem (perqu\u00e8 han perdut credibilitat) ni escoltem (s\u2019han tornat for\u00e7a avorrits). Per\u00f2 tots sabem que la repetici\u00f3 \u00e9s una t\u00e8cnica gaireb\u00e9 molt antiga i prou […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[172,2792],"tags":[31828,31905],"class_list":["post-3147","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","category-psicologia","tag-politica","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-OL","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3147","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3147"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3147\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3147"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3147"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3147"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}