{"id":3079,"date":"2011-10-15T10:13:14","date_gmt":"2011-10-15T09:13:14","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=3079"},"modified":"2011-10-15T10:13:14","modified_gmt":"2011-10-15T09:13:14","slug":"cooperar-o-competir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/10\/15\/cooperar-o-competir\/","title":{"rendered":"Cooperar  o competir?"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><strong>ACTITUDS COOPERATIVES davant d\u2019 ACTITUDS COMPETITIVES<\/strong><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin: 0px 9px 0px 0px;float: left\" align=\"left\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.educarueca.org\/IMG\/jpg\/dos_burros.jpg?resize=240%2C338\" width=\"240\" height=\"338\" \/>    <br \/>La teoria de jocs ens ensenya que a la vida es produeixen dos tipus de jocs contraposats.<\/p>\n<p align=\"justify\">D&#8217;una banda, hi ha jocs competitius en els que per a que un guanyi, l&#8217;altre ha de perdre. S\u00f3n els jocs que sumen zero: el que un guanya, ho perd l&#8217;altre. \u00c9s la regla de la boxa. Hi ha un vencedor, per KO o per punts i hi ha perdedor. Vencedors i ven\u00e7uts. Per\u00f2 hi ha molts altres jocs que no s\u00f3n competitius. S\u00f3n els jocs que no sumen zero. Guanyen tots o perden tots. S\u00f3n els jocs cooperatius.<\/p>\n<p align=\"justify\">Ens pensem, per\u00f2, que tots els jocs que ens planteja la vida s\u00f3n competitius. Hem identificat la paraula &quot;guanyar&quot;, amb guanyar a un altre, amb guanyar a costa d&#8217;un altre. Quan, en realitat, de la manera que m\u00e9s es guanya, \u00e9s treballant en equip, col \u00b7 laborant uns amb altres pel b\u00e9 com\u00fa. Guanyar no \u00e9s sin\u00f2nim de guanyar-ho &quot;tot&quot;, quan n&#8217;hi ha prou amb guanyar una bona part. El millor no \u00e9s enemic del bo. Una actitud vital moderada veu amb complaen\u00e7a l&#8217;\u00e8xit compartit. Les actituds agressives, maximalistes, que no s&#8217;acontenten amb guanyar prou, ni prou, solen acabar sent competitives. I no s&#8217;acontenten amb guanyar ni tan sols molt, sin\u00f3 que busquen el m\u00e9s, sempre m\u00e9s m\u00e9s que els altres.<\/p>\n<p align=\"justify\">La postura veritablement intel \u00b7 ligent \u00e9s l&#8217;actitud constructiva, cooperativa, la de qui vol i treballa pel b\u00e9 com\u00fa. \u00c9s una actitud generosa i solid\u00e0ria la de qui vol participar de l&#8217;\u00e8xit de l&#8217;equip.<\/p>\n<p align=\"justify\">Ens han educat, generalment, en la compet\u00e8ncia m\u00e9s ferotge. Per\u00f2 la postura purament competitiva \u00e9s del tot indecorosa, sobretot si es defensa amb l&#8217;argument indigne que si no guanyo jo, aqu\u00ed no guanyar\u00e0 ning\u00fa.<\/p>\n<p align=\"justify\"><strong>EN UN M\u00d3N de murris NING\u00da GUANYA.<\/strong><\/p>\n<p align=\"justify\">Massa sovint, el murri es troba amb un altre murri i tots dos surten escaldats. L&#8217;ambici\u00f3 forada el sac.<\/p>\n<p align=\"justify\">Perqu\u00e8 l&#8217;estafador tingui \u00e8xit, els altres han de ser confiats. \u00c9s paradoxal, per\u00f2 nom\u00e9s un malvat desitja que els altres siguin bona gent. Perqu\u00e8 si tots van a enganyar, si tots surten a guanyar nom\u00e9s ells, ja se sap el que passa: tots surten perdent. No hi haur\u00e0 b\u00e9 com\u00fa, si la bossa del frau fiscal s&#8217;engrandeix fins a l&#8217;infinit. Quan la corrupci\u00f3 \u00e9s generalitzada, es fan fins i tot in\u00fatils les ajudes exteriors. En un m\u00f3n de guerres i mort, tot es gasta en armes de m\u00fatua destrucci\u00f3.   <br \/>L&#8217;estampa id\u00edl\u00b7lica del poble en qu\u00e8 ning\u00fa tanca casa seva amb clau i deixa el cotxe obert &quot;perqu\u00e8 aqu\u00ed no hi ha perill de robatori&quot; va quedant-se en llegenda, digna de recordar. Una imatge m\u00e9s actual \u00e9s, per desgr\u00e0cia, la de la urbanitzaci\u00f3 amb barrera i vigilant, vivint entre reixes i sense que ning\u00fa es fi\u00ef de ning\u00fa.<\/p>\n<p align=\"justify\">Tots reconeixen que \u00e9s millor cooperar que lluitar entre si. Per\u00f2 costa fer-ho. <\/p>\n<p align=\"justify\"><strong><\/strong><\/p>\n<p align=\"justify\"><strong>CONFIAR \u00c9S ARRISCAR.<\/strong><\/p>\n<p align=\"justify\">L&#8217;acte de confian\u00e7a suposa una actitud oberta, cooperativa, no conservadora, arriscada. Per\u00f2 la confian\u00e7a es guanya poc a poc, arriscant en situacions i quantitats cada vegada m\u00e9s importants.<\/p>\n<p align=\"justify\">L&#8217;home confiat \u00e9s el que arrisca moderadament. L\u2019auda\u00e7 arrisca per sobre del que marca la prud\u00e8ncia. L\u2019ingenu arrisca sense l\u00edmit, inconscientment.<\/p>\n<p align=\"justify\">\u00c9s una sort disposar d&#8217;una fam\u00edlia, d&#8217;un grup d&#8217;aut\u00e8ntics amics, d&#8217;una comunitat, de qualsevol \u00e0mbit privilegiat on ens puguem moure confiadament.   <br \/>L&#8217;actitud m\u00e9s generosa aparta l&#8217;enveja i s&#8217;alegra amb l&#8217;\u00e8xit, de vegades exclusiu, dels altres.    <br \/>I treballar desinteressadament pel b\u00e9 dels altres desemboca en un b\u00e9 com\u00fa, que finalment \u00e9s compartit per tots, nosaltres inclosos.<\/p>\n<p align=\"justify\"><a href=\"http:\/\/www.feadulta.com\/index.htm\">http:\/\/www.feadulta.com\/index.htm<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>ACTITUDS COOPERATIVES davant d\u2019 ACTITUDS COMPETITIVES La teoria de jocs ens ensenya que a la vida es produeixen dos tipus de jocs contraposats. D&#8217;una banda, hi ha jocs competitius en els que per a que un guanyi, l&#8217;altre ha de perdre. S\u00f3n els jocs que sumen zero: el que un guanya, ho perd l&#8217;altre. \u00c9s [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[160],"tags":[31827,31901],"class_list":["post-3079","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-societat","tag-valors"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-NF","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3079","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3079"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3079\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3079"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3079"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3079"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}