{"id":307,"date":"2009-04-12T23:39:30","date_gmt":"2009-04-12T22:39:30","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/04\/12\/la-mona-de-pasqua\/"},"modified":"2009-04-12T23:39:30","modified_gmt":"2009-04-12T22:39:30","slug":"la-mona-de-pasqua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/04\/12\/la-mona-de-pasqua\/","title":{"rendered":"La mona de Pasqua"},"content":{"rendered":"<h3>&#160;<\/h3>\n<h3><img data-recalc-dims=\"1\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blocs.xtec.cat\/iesdiari\/files\/2009\/04\/mona.jpg\" \/> <\/h3>\n<p>Ja s\u00e9 que molts dels que em llegeixen ja saben prou b\u00e9 el que \u00e9s la Mona de Pasqua. Per tant, deixeu-ho c\u00f3rrer i aneu-vos-en a llegir alguna cosa m\u00e9s profitosa.<\/p>\n<p>Per\u00f2 \u00e9s que tamb\u00e9 em llegeix gent de fora de Catalunya i alguns llatinoamericans que sempre em pregunten com \u00e9s que el dilluns de Pasqua no vaig a treballar. Llavors els he d\u2019explicar \u00b4per qu\u00e8 faig festa i el que \u00e9s la tradici\u00f3 de la mona. Per tant, \u00e9s m\u00e9s per a ells el post d\u2019avui, tret en la seva major part de Viquip\u00e8dia. <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mona_de_Pasqua\">http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mona_de_Pasqua<\/a><\/p>\n<p>La mona de Pasqua \u00e9s un obsequi que es fa per Pasqua florida als infants (fillols, n\u00e9ts, nebots o fills, segons les comarques) en tot el Principat de Catalunya i en el Pa\u00eds Valenci\u00e0; en canvi, \u00e9s un costum desconegut a les illes Balears. La mona sol consistir en una coca o past\u00eds rod\u00f3 i caramullat, que porta un ou o molts d&#8217;ous durs, amb la closca, encallats dins la pasta de farina; en certes regions el past\u00eds t\u00e9 la forma d&#8217;algun objecte o animal, d&#8217;una gallina, d&#8217;un simi, d&#8217;un miny\u00f3, etc.<\/p>\n<p>En la meva comarca del Pla d&#8217;Urgell es distingeix la <i>mona de casa, <\/i>elaborada per les dones a casa seva i consistent en una coca voltada d&#8217;ous i recoberta de llavors d&#8217;an\u00eds, i la <i>mona d&#8217;adroguer, <\/i>que es fa a casa del confiter i consisteix en una tortada gran que en porta una altra de m\u00e9s petita a sobre, i totes dues recobertes de blancs d&#8217;ou i voltades d&#8217;ous durs a la part inferior. <\/p>\n<p>El nom de MONA sembla que ve, igual que el portugu\u00e8s <i>monda, <\/i>del llat\u00ed (annona) m\u016dnda \u2018(vianda) neta, bonica\u2019 (cf. J. Coromines en BDC, xxiv, 51). Encara que tamb\u00e9 hi ha alguna altra opini\u00f3 que deriva <i>mona <\/i>de l&#8217;\u00e0rab munna \u2018provisions de boca\u2019 (Assin: Al-Andalus, ix, 34).<\/p>\n<p>Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de past\u00eds amb <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ou_(aliment)\">ous<\/a> a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XIX\">segle XIX<\/a>, per\u00f2 amb el temps els ous van esdevenir de <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xocolata\">xocolata<\/a> i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0\">Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a> i M\u00farcia, per contra, no va evolucionar i encara mant\u00e9 la forma original de past\u00eds (<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tonya\">tonya<\/a>) amb l&#8217;ou dur al damunt.<\/p>\n<p>Actualment al <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0\">Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a> la mona de Pasqua es pot trobar en lloc de amb un ou dur al damunt, amb un caramull de clara d&#8217;ou, que es cou amb la mateixa cuita de la mona, quedant una mena de caputx\u00f3.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fitxer:Padr%C3%AD_amb_la_Mona.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" alt=\"\" src=\"http:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/ca\/thumb\/1\/18\/Padr%C3%AD_amb_la_Mona.png\/180px-Padr%C3%AD_amb_la_Mona.png\" width=\"180\" height=\"201\" \/><\/a><\/p>\n<p>Tradicionalment el <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Padr%C3%AD\">padr\u00ed<\/a> regalava la mona al seu fillol el <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diumenge_de_Pasqua\">Diumenge de Pasqua<\/a> o <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pasqua_Florida\">Pasqua Florida<\/a> despr\u00e9s de <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Missa\">missa<\/a>. El <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dilluns_de_Pasqua\">Dilluns de Pasqua<\/a> era tradici\u00f3 que es reunissin dues o tres fam\u00edlies o un grup d&#8217;amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un \u00e0pat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.<\/p>\n<p>Gaireb\u00e9 a tot <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalunya\">Catalunya<\/a> i al <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0\">Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a>, \u00e9s tradicional que el padr\u00ed obsequi\u00ef el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l&#8217;ou. La tradici\u00f3 de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pastisseria\">flequers-pastissers<\/a>, els quals fan aut\u00e8ntiques filigranes arquitect\u00f2niques amb la xocolata.<\/p>\n<\/p>\n<p>Bona mona a tots els qui en mengeu!<\/p>\n<p>&#160;<\/p>\n<\/p>\n<p>Etiquetes de Technorati: <a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Catalunya\">Catalunya<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Costums\">Costums<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Societat\">Societat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&#160; Ja s\u00e9 que molts dels que em llegeixen ja saben prou b\u00e9 el que \u00e9s la Mona de Pasqua. Per tant, deixeu-ho c\u00f3rrer i aneu-vos-en a llegir alguna cosa m\u00e9s profitosa. Per\u00f2 \u00e9s que tamb\u00e9 em llegeix gent de fora de Catalunya i alguns llatinoamericans que sempre em pregunten com \u00e9s que el dilluns [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,1711,160],"tags":[],"class_list":["post-307","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-costums","category-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-4X","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/307","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=307"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/307\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=307"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=307"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=307"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}