![](\"https:\/\/i0.wp.com\/blocs.xtec.cat\/iesdiari\/files\/2009\/04\/mona.jpg\")
<\/h3>\nJa s\u00e9 que molts dels que em llegeixen ja saben prou b\u00e9 el que \u00e9s la Mona de Pasqua. Per tant, deixeu-ho c\u00f3rrer i aneu-vos-en a llegir alguna cosa m\u00e9s profitosa.<\/p>\n
Per\u00f2 \u00e9s que tamb\u00e9 em llegeix gent de fora de Catalunya i alguns llatinoamericans que sempre em pregunten com \u00e9s que el dilluns de Pasqua no vaig a treballar. Llavors els he d\u2019explicar \u00b4per qu\u00e8 faig festa i el que \u00e9s la tradici\u00f3 de la mona. Per tant, \u00e9s m\u00e9s per a ells el post d\u2019avui, tret en la seva major part de Viquip\u00e8dia. http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mona_de_Pasqua<\/a><\/p>\n La mona de Pasqua \u00e9s un obsequi que es fa per Pasqua florida als infants (fillols, n\u00e9ts, nebots o fills, segons les comarques) en tot el Principat de Catalunya i en el Pa\u00eds Valenci\u00e0; en canvi, \u00e9s un costum desconegut a les illes Balears. La mona sol consistir en una coca o past\u00eds rod\u00f3 i caramullat, que porta un ou o molts d’ous durs, amb la closca, encallats dins la pasta de farina; en certes regions el past\u00eds t\u00e9 la forma d’algun objecte o animal, d’una gallina, d’un simi, d’un miny\u00f3, etc.<\/p>\n En la meva comarca del Pla d’Urgell es distingeix la mona de casa, <\/i>elaborada per les dones a casa seva i consistent en una coca voltada d’ous i recoberta de llavors d’an\u00eds, i la mona d’adroguer, <\/i>que es fa a casa del confiter i consisteix en una tortada gran que en porta una altra de m\u00e9s petita a sobre, i totes dues recobertes de blancs d’ou i voltades d’ous durs a la part inferior. <\/p>\n El nom de MONA sembla que ve, igual que el portugu\u00e8s monda, <\/i>del llat\u00ed (annona) m\u016dnda \u2018(vianda) neta, bonica\u2019 (cf. J. Coromines en BDC, xxiv, 51). Encara que tamb\u00e9 hi ha alguna altra opini\u00f3 que deriva mona <\/i>de l’\u00e0rab munna \u2018provisions de boca\u2019 (Assin: Al-Andalus, ix, 34).<\/p>\n Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de past\u00eds amb ous<\/a> a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX<\/a>, per\u00f2 amb el temps els ous van esdevenir de xocolata<\/a> i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a> i M\u00farcia, per contra, no va evolucionar i encara mant\u00e9 la forma original de past\u00eds (tonya<\/a>) amb l’ou dur al damunt.<\/p>\n Actualment al Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a> la mona de Pasqua es pot trobar en lloc de amb un ou dur al damunt, amb un caramull de clara d’ou, que es cou amb la mateixa cuita de la mona, quedant una mena de caputx\u00f3.<\/p>\n Tradicionalment el padr\u00ed<\/a> regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua<\/a> o Pasqua Florida<\/a> despr\u00e9s de missa<\/a>. El Dilluns de Pasqua<\/a> era tradici\u00f3 que es reunissin dues o tres fam\u00edlies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un \u00e0pat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.<\/p>\n Gaireb\u00e9 a tot Catalunya<\/a> i al Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a>, \u00e9s tradicional que el padr\u00ed obsequi\u00ef el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l’ou. La tradici\u00f3 de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers<\/a>, els quals fan aut\u00e8ntiques filigranes arquitect\u00f2niques amb la xocolata.<\/p>\n<\/p>\n Bona mona a tots els qui en mengeu!<\/p>\n <\/p>\n<\/p>\n Etiquetes de Technorati: Catalunya<\/a>,Costums<\/a>,Societat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ja s\u00e9 que molts dels que em llegeixen ja saben prou b\u00e9 el que \u00e9s la Mona de Pasqua. Per tant, deixeu-ho c\u00f3rrer i aneu-vos-en a llegir alguna cosa m\u00e9s profitosa. Per\u00f2 \u00e9s que tamb\u00e9 em llegeix gent de fora de Catalunya i alguns llatinoamericans que sempre em pregunten com \u00e9s que el dilluns […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,1711,160],"tags":[],"class_list":["post-307","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-costums","category-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-4X","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/307","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=307"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/307\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=307"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=307"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=307"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/ca\/thumb\/1\/18\/Padr%C3%AD_amb_la_Mona.png\/180px-Padr%C3%AD_amb_la_Mona.png\")
<\/a><\/p>\n