{"id":299,"date":"2009-04-05T14:32:48","date_gmt":"2009-04-05T13:32:48","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/04\/05\/el-museu-de-lleida-espoliador\/"},"modified":"2009-04-07T13:32:03","modified_gmt":"2009-04-07T12:32:03","slug":"el-museu-de-lleida-espoliador","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/04\/05\/el-museu-de-lleida-espoliador\/","title":{"rendered":"EL MUSEU DE LLEIDA: espoliador?"},"content":{"rendered":"<p><strong><img data-recalc-dims=\"1\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.guiadelocio.com\/imagenes\/211x145\/museudelleidadiocesaicomarcallleida.jpg\" \/>\u00a0<\/strong><strong>Primerament i abans de res: Un gran aplaudiment al Sr. Pag\u00e8s, editor mod\u00e8lic de les terres de Lleida. Molts haurien de copiar el seu \u201csavoire faire\u201d en mat\u00e8ria d\u2019edicions. <\/strong>Pag\u00e9s Editors est\u00e0 preparant un llibre que recollir\u00e0 una transcripci\u00f3 totalment fidedigna del dietari, escrit a m\u00e0, pel Bisbe Josep Messeguer fa m\u00e9s de cent anys, on es detalla com es van aconseguir les peces que conformen la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu Dioces\u00e0 de Lleida, per mitj\u00e0 de la compra o de l&#8217; intercanvi.El dietari personal del bisbe de Lleida entre 1876 i 1891, Josep Messeguer, en qu\u00e8 detalla en primera persona com va aconseguir les obres de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu Dioces\u00e0, part de les quals reclama la di\u00f2cesi de Barbastre, es publicaran el mes de setembre vinent.Pag\u00e8s ha indicat que &#8220;s&#8217;ha hagut de transcriure perqu\u00e8 la lletra del bisbe \u00e9s molt dif\u00edcil de llegir, i hem tardat molt a fer aquest proc\u00e9s, per\u00f2 no hem canviat ni una coma perqu\u00e8 no ens puguin acusar d&#8217;haver fet interpretacions del text&#8221;.\u00a0 &#8220;Es tracta d&#8217;un llibre que llan\u00e7ar\u00e0 molta llum sobre la pol\u00e8mica quant a la propietat de les obres&#8221;, ha assegurat avui Pag\u00e8s.El text anir\u00e0 acompanyat de fotografies aportades pel bisbat de Lleida del museu que va crear Josep Messeguer amb les peces d&#8217;art sacre.Pag\u00e8s ha dit que la transcripci\u00f3 del dietari la realitzen la conservadora Carmen Bernab\u00e9 i l&#8217; historiador Isidre Puig, i que va ser el bisbe em\u00e8rit de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, qui va cedir el dietari de Messeguer a petici\u00f3 de l&#8217;editor.(FONT :<a href=\"http:\/\/www.avui.cat\/article\/cultura_comunicacio\/32246\/publiquen\/dietari\/bisbe\/va\/aconseguir\/obres\/litigi.html\">diari avui<\/a>)Calia donar a con\u00e8ixer la veritat\u201d, afirma Carmen Berlab\u00e9, conservadora del Museu de Lleida, que juntament amb Isidre Puig, doctor en hist\u00f2ria de l\u2019art, han transcrit literalment els 120 folis del dietari del bisbe Josep Meseguer d\u2019entre finals del XIX i principis del XX. Aquest document permet demostrar que la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019art sacre del bisbat de Lleida es va constituir de forma leg\u00edtima i que, gr\u00e0cies a aquest prelat, es van salvar desenes d\u2019obres d\u2019art de ser venudes per quatre monedes a antiquaris i marxants o perdudes en racons de les parr\u00f2quies.El dietari, juntament amb factures, correspond\u00e8ncia, llibres de la secretaria del bisbat i altres documents acrediten que les 113 obres d\u2019art que reclama la di\u00f2cesi de Barbastre-Monts\u00f3 s\u00f3n propietat del bisbat de Lleida. Part d\u2019aquest material s\u2019ha editat ara al llibre El dietari del bisbe Josep Meseguer i el Museu Dioces\u00e0 de Lleida (Pag\u00e8s Editors). Un volum, amb imatges in\u00e8dites, que es presentar\u00e0 a Lleida i en pobles de la Franja de Ponent i que ha costat quatre anys de feina als autors.<strong>Informacions esbiaixades<\/strong>Berlab\u00e9 afegia que fent p\u00fablic aquest material es pret\u00e9n \u201crectificar les informacions esbiaixades\u201d sobre l\u2019origen de la col\u00b7lecci\u00f3. I es que des d\u2019Arag\u00f3 s\u2019ha arribat a qualificar el bisbe Meseguer d\u2019espoliador o d\u2019enganyar els mossens. La veritat \u00e9s que totes les peces recuperades per Meseguer en 15 anys de bisbat estaven en des\u00fas, arraconades i en mal estat. Josep Meseguer les va comprar, va acceptar donacions i, la majoria, les va permutar per imatges noves, que era el que volien els rectors, tant de la Franja de Ponent com de la resta de la di\u00f2cesi. Els mossens creien que la imatgeria desgastada i vella feia perdre devoci\u00f3 entre els fidels, segons Isidre Puig.Meseguer va crear el Museu Dioces\u00e0 el 1893 i les obres servien per formar els seminaristes en arqueologia sagrada, segons explicava Berlab\u00e9, i aix\u00ed preservar el patrimoni.El llibre inclou c\u00f2pies de documents, per exemple sobre com legalment es va adquirir la Mare de D\u00e9u de Said\u00ed, un retaule d\u2019aquesta parr\u00f2quia re aprofitat com a porta, la compra de b\u00e9ns de Vilanova de Sixena o del frontal de Buira, obres reclamades des d\u2019Arag\u00f3. Malauradament, el Vatic\u00e0 no ha volgut mai examinar aquest conjunt documental i per aix\u00f2 fa 15 anys que es mant\u00e9 viu el conflicte entre les dues di\u00f2cesis.El llibre s\u2019afegeix al de dos catedr\u00e0tics aragonesos de dret can\u00f2nic sobre el proc\u00e9s judicial eclesi\u00e0stic i El complot (Pag\u00e8s Editors) de l\u2019escriptor Eugeni Casanova, sobre la trama pol\u00edtica i vaticana d\u2019aquest litigi.(Noticies tretes de diversos diaris).Etiquetes de Technorati: <a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Museu+de+Lleida\" rel=\"tag\">Museu de Lleida<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0Primerament i abans de res: Un gran aplaudiment al Sr. Pag\u00e8s, editor mod\u00e8lic de les terres de Lleida. Molts haurien de copiar el seu \u201csavoire faire\u201d en mat\u00e8ria d\u2019edicions. Pag\u00e9s Editors est\u00e0 preparant un llibre que recollir\u00e0 una transcripci\u00f3 totalment fidedigna del dietari, escrit a m\u00e0, pel Bisbe Josep Messeguer fa m\u00e9s de cent anys, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[29656],"tags":[3645],"class_list":["post-299","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-museu-de-lleida-arts","tag-museu-de-lleida"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-4P","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/299","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=299"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/299\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=299"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=299"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=299"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}