{"id":2987,"date":"2011-10-02T09:36:13","date_gmt":"2011-10-02T08:36:13","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2987"},"modified":"2011-10-02T09:36:13","modified_gmt":"2011-10-02T08:36:13","slug":"la-litrgia-de-lamistat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/10\/02\/la-litrgia-de-lamistat\/","title":{"rendered":"La litúrgia de l’amistat"},"content":{"rendered":"

<\/a>Els que venim d\u2019una tradici\u00f3 religiosa entenem de seguida el que es la lit\u00fargia i tot el seu significat: l\u2019ordre i la forma amb que se celebren les cerim\u00f2nies religioses tenen tot un significat, m\u00e9s enll\u00e0 de la pr\u00f2pia celebraci\u00f3 i dels gestos i cerim\u00f2nies en si mateixes.<\/p>\n

Un grup de companys del Seminari de Solsona que cada any -arribada la tardor- ens trobem un dia per compartir records i viv\u00e8ncies de temps passats i tamb\u00e9 de la  nostra vida actual; em sembla que ens prenem aquesta anual trobada com una esp\u00e8cie de lit\u00fargia que podr\u00edem anomenar: \u201clit\u00fargia de l\u2019amistat\u201d.<\/p>\n

Perqu\u00e8 -com en els actes lit\u00fargics- sota les formes repetitives i potser fins i tot a vegades una mica arcaiques, hi corre un fil\u00f3 de vida c\u00e0lida i s\u2019hi troba un contingut molt potent d\u2019afecte i d\u2019amistat cultivats durant una colla d\u2019anys en aquell vetust Seminari de Solsona. Per tant, la trobada en realitat \u00e9s molt m\u00e9s del que es veu. En les nostres trobades anuals sempre s\u2019hi nota un caliu misteri\u00f3s que fa que sempre siguin molt agradables i en ho passem molt b\u00e9 entre an\u00e8cdotes i records. <\/p>\n

Alguns hi anem cada any sens falta. Hi estem ben enganxats i em sembla que les trobar\u00edem a faltar. Altres, per diverses circumst\u00e0ncies, no hi poden anar algun any, per\u00f2 apareixen sempre tard o d\u2019hora. I no cal dir que trobem a faltar molt aquells que veiem nom\u00e9s molt de tant en tant, encara que el record per ells es fa sempre permanent. Des d\u2019aqu\u00ed vull fer patent  un desig expressat per la majoria: volem veure tots aquells que, o no venen quasi mai, o nom\u00e9s venen a la trobada de tant en tant. Els trobem a faltar!<\/p>\n

Per a ells va dedicada aquesta senzilla hist\u00f2ria: <\/p>\n

\n

Diu que hi havia un home, que regularment assistia a les reunions d’un determinat grup i un dia, sense cap mena d\u2019av\u00eds, va deixar de participar en les seves activitats.
Despr\u00e9s d’algunes setmanes, el l\u00edder d’aquell grup va decidir visitar-lo. Era una nit molt freda.
El l\u00edder va trobar l’home a casa, sol, assegut davant de la xemeneia, on cremava un foc brillant i acollidor.
Endevinant la ra\u00f3 de la visita, l’home va donar la benvinguda al l\u00edder, el va conduir cap  a una cadira gran prop de la xemeneia i es va quedar quiet, esperant.
Es va fer un greu silenci. Els dos homes nom\u00e9s contemplaven la dansa de les flames al voltant dels troncs de llenya que cremaven.
Al cap d’alguns minuts, el l\u00edder va examinar les brases que es van formar i acuradament va seleccionar-ne una d’elles, la m\u00e9s incandescent de totes, empenyent-la cap un costat.
Va tornar llavors a seure, romanent silenci\u00f3s i imm\u00f2bil. L’amfitri\u00f3 prestava atenci\u00f3 a tot, fascinat i quiet.
Al cap de poc, la flama de la brasa solit\u00e0ria va anar disminuint, fins que nom\u00e9s hi va haver una lluentor moment\u00e0nia i el seu foc es va apagar d’una vegada.
En poca estona, el que abans era una festa de calor i llum, ara no passava de ser un negre, fred i mort tros de carb\u00f3 recobert d’una espessa capa de cendra grisenca.
Cap paraula havia eixit de la boca des del protocol\u00b7l\u00e0ria  salutaci\u00f3 inicial entre els dos amics.
El l\u00edder, abans de preparar-se per sortir, va manipular novament el carb\u00f3 fred i in\u00fatil, posant-lo de nou al mig del foc.
Gaireb\u00e9 immediatament es va tornar a encendre, alimentat per la llum i la calor dels carbons ardents al voltant d’ell.
Quan el l\u00edder va arribar a la porta per marxar, el seu amfitri\u00f3 li va dir:
– Gr\u00e0cies per la teva visita i pel bell\u00edssim serm\u00f3 que m\u2019has fet. Tornar\u00e9 al grup.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Als membres de qualsevol grup val recordar-los que ells formen part de la flama i que lluny del grup perden tota la seva brillantor.<\/p>\n

A cada un dels components del grup val recordar-li que ell \u00e9s responsables de mantenir encesa la flama de cadascun dels membres i de promoure la uni\u00f3 entre tots ells, perqu\u00e8 el foc sigui realment fort, efica\u00e7 i durador.<\/p>\n

Fins l\u2019any vinent i que siguem molts m\u00e9s!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els que venim d\u2019una tradici\u00f3 religiosa entenem de seguida el que es la lit\u00fargia i tot el seu significat: l\u2019ordre i la forma amb que se celebren les cerim\u00f2nies religioses tenen tot un significat, m\u00e9s enll\u00e0 de la pr\u00f2pia celebraci\u00f3 i dels gestos i cerim\u00f2nies en si mateixes. Un grup de companys del Seminari de […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2697],"tags":[31903],"class_list":["post-2987","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-amistat","tag-amistat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Mb","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2987","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2987"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2987\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2988,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2987\/revisions\/2988"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2987"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2987"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2987"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}