La impaci\u00e8ncia \u00e9s un dels mals del nostre temps perqu\u00e8 ho volem tot ara mateix, com m\u00e9s aviat millor. No sabem esperar. A les empreses les comandes es fan perqu\u00e8 es serveixin l\u2019endem\u00e0 i, si no es pot, ja reneguen. Quan anem a demanar hora al metge la volem per aquell mateix dia i, si no ens la donen, anem a urg\u00e8ncies (moltes vegades sense necessitat). I tot acostuma a anar aix\u00ed actualment.<\/p>\n
Abans la vida corria lentament i les hores es feien llargues -i a vegades feixugues fins i tot- perqu\u00e8 hi havia menys coses per fer. Millor dit: hi havia les mateixes coses per fer, per\u00f2 es feien amb tranquil\u00b7litat, sabent que hi ha m\u00e9s dies que llonganisses. La feina segurament que era la mateixa i potser m\u00e9s dura i tot, perqu\u00e8 hi havien menys m\u00e0quines per ajudar-nos i fer-nos la vida una mica m\u00e9s f\u00e0cil. El que no es podia fer avui, quedava per fer dem\u00e0.<\/p>\n
Avui tot \u00e9s urgent i r\u00e0pid. La societat ens empenys en tots sentits i en tots els ordres de la vida. I qui no corra, l\u2019empenyen, cau i el xafen. Li passen pel damunt sense contemplacions. Els nens es tornen impacients i els grans \u2013que no ho eren tant- tamb\u00e9 se\u2019n tornen.<\/p>\n
Ara que comen\u00e7a un nou curs haur\u00edem de replantejant-nos a educar una mica la impaci\u00e8ncia. Si ens tornem tots una mica m\u00e9s pacients segurament que hi sortirem guanyant. Cal respectar els processos naturals i nom\u00e9s cal for\u00e7ar-los quan sigui estrictament necessari. Tenir paci\u00e8ncia donar\u00e0 els seus fruits. \u00c9s com plantar arbres que potser no els veurem mai grossos. Per\u00f2 cal plantar-los i alg\u00fa recollir\u00e0 els seus fruits si no podem ser nosaltres.<\/p>\n
Aix\u00f2 m\u2019ha fet recordar aquell conte de les dues granotes i la llet, que vaig llegir fa temps en un llibre de Jorge Bucay. El recordeu? <\/p>\n
<\/p>\n
\nLes granotes a la nata<\/strong>
Hi havia una vegada dues granotes que van caure en un recipient de llet. Van sentir que s’enfonsaven: era impossible nedar o surar molta estona en aquell l\u00edquid massa esp\u00e8s.<\/p>\nCom m\u00e9s anava, m\u00e9s els costava nedar perqu\u00e8 la llet s\u2019anava tornant m\u00e9s espessa i cada cop els costava m\u00e9s esfor\u00e7 no enfonsar-se i cada vegada era m\u00e9s dif\u00edcil sortir a la superf\u00edcie a respirar.<\/p>\n
Una d’elles va dir en veu alta:
– No puc m\u00e9s. \u00c9s impossible sortir d’aqu\u00ed; aquest l\u00edquid no \u00e9s per nedar. Ja que morir\u00e9, no veig motiu per prolongar aquest dolor. No entenc quin sentit t\u00e9 morir esgotada per un esfor\u00e7 est\u00e8ril.
I dit aix\u00f2, va deixar de moure les potes i es va enfonsar amb rapidesa, essent literalment engolida per l’esp\u00e8s l\u00edquid blanc.<\/p>\nL’altra granota, m\u00e9s persistent o potser m\u00e9s tossuda, va dir-se:<\/p>\n
– No hi ha manera! Res puc fer per avan\u00e7ar en aquesta mena de cosa blanca. No obstant aix\u00f2, ja que la mort m’arriba, prefereixo lluitar fins el meu \u00faltim al\u00e8. No voldria morir-me un segon abans que m\u2019arribi la meva hora.<\/p>\n
I va seguir movent les potes i xipollejant sempre en el mateix lloc, sense poder avan\u00e7ar un cent\u00edmetre. Hores i hores!<\/p>\n
De sobte … de tant xipollejar, moure\u2019s i sacsejar-se … la llet es va tornar nata i , poc a poc, la nata es va transformar en mantega.<\/p>\n
Sorpresa, la granota va fer un salt i patinant va arribar fins a la vora del recipient i des d’all\u00e0 va poder saltar a terra i marxar raucant alegrement cap a casa seva.<\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La impaci\u00e8ncia \u00e9s un dels mals del nostre temps perqu\u00e8 ho volem tot ara mateix, com m\u00e9s aviat millor. No sabem esperar. A les empreses les comandes es fan perqu\u00e8 es serveixin l\u2019endem\u00e0 i, si no es pot, ja reneguen. Quan anem a demanar hora al metge la volem per aquell mateix dia i, si […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2615],"tags":[29659,29661,1647,31901],"class_list":["post-2942","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-valors","tag-defectes","tag-impaciencia","tag-paciencia","tag-valors"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Ls","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2942","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2942"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2942\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2942"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2942"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2942"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}