{"id":291,"date":"2009-03-30T19:23:05","date_gmt":"2009-03-30T18:23:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/03\/30\/estigmes-socials\/"},"modified":"2009-04-07T13:34:19","modified_gmt":"2009-04-07T12:34:19","slug":"estigmes-socials","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/03\/30\/estigmes-socials\/","title":{"rendered":"ESTIGMES SOCIALS."},"content":{"rendered":"

La paraula ESTIGMA prov\u00e9 del grec i vol dir: SENYAL, MARCA.<\/em> T\u00e9 diverses accepcions\u00a0 segons el diccionari, per\u00f2 la que ens interessa aqu\u00ed \u00e9s la primera:|| 1. <\/strong>Senyal o marca indeleble. La calv\u00edcie era considerada un estigma de la naturalesa, Pla SB 173. Especialment: a) <\/strong>Marca feta amb ferro roent com a signe d’inf\u00e0mia o d’esclavatge.Atribut que converteix el seu portador en una persona diferent i poc atraient, de manera que el desacredita socialment. La paraula prov\u00e9 del grec \u03c3\u03c4\u03af\u03b3\u03bc\u03b1 \u2018senyal, marca\u2019.L\u2019 escriptora nord americana Susan Sontag t\u00e9 un llibre, que vaig llegir fa ja molts anys, que es diu \u201cLa malaltia com a met\u00e0fora\u201d. Ella sempre va ser una escriptora pol\u00e8mica per les seves reflexions cr\u00edtiques sobre la societat, la guerra, la pol\u00edtica, et. Sempre va tenir visions innovadores de les coses, que van xocar frontalment amb moltes maneres de pensar de la societat del seu temps. Era una persona molt cr\u00edtica amb la societat en general i amb la nord americana en particular.En aquest llibre parla dels prejudicis col\u00b7lectius que es tenen sobre algunes malalties determinades. Les seves reflexions sobre la malaltia i les met\u00e0fores negatives que l\u2019acompanyen les va fer, sobretot, a partir de la seva leuc\u00e8mia, malaltia que la va dur a la tomba. Va parlar de la tuberculosi (la malaltia m\u00e9s c\u00e8lebre del S XIX), de la Sida i, sobretot del c\u00e0ncer. A aquestes, s\u2019hi podria afegir la lepra com a malaltia t\u00edpica de temps primitius i les malalties mentals com a representatives dels temps actuals.Tota malaltia greu \u00e9s vista amb molta prevenci\u00f3. Per\u00f2, ens hem preguntat per qu\u00e8 unes les mirem amb tanta prevenci\u00f3, amb tanta por, amb tanta c\u00e0rrega negativa? I per quin motiu estem posant en aquest mateix calaix les malalties mentals actualment?\u00a0 Suposo que deu ser degut a que cada dia es descobreix m\u00e9s coses del cervell hum\u00e0 i de les emocions que mouen la persona. Per\u00f2 aix\u00f2 no fa que es puguin curar encara certs tipus de malalties mentals. estem encara en l\u2019\u00e8poca del misteri, del descobriment, de la por.De les met\u00e0fores associades amb una malaltia greu, Sontag assenyala una en particular, sens dubte la m\u00e9s nociva: la met\u00e0fora militar. El cos es concep com un camp de batalla; el cos lliura enfront del c\u00e0ncer un combat aferrissat del que amb molta freq\u00fc\u00e8ncia surt ven\u00e7ut. Contr\u00e0riament a la tuberculosi, una afecci\u00f3 molt localitzada, i fins fa poc molt controlada, el c\u00e0ncer representa l’horror d’una invasi\u00f3 generalitzada, amb escaramusses imprevisibles, i ter\u00e0pies brutals que representen una mena de contraofensiva militar.Fins fa poc, el c\u00e0ncer era la malaltia tab\u00fa per excel\u00b7l\u00e8ncia, la que persistia en la seva malignitat i encara ara\u00a0 malgrat les m\u00faltiples vict\u00f2ries que oferia la ci\u00e8ncia m\u00e8dica sobre molts altres patiments. L’escriptora resumeix aix\u00ed: “Es pensava en la tuberculosi com una mort decorativa, sovint l\u00edrica. El c\u00e0ncer \u00e9s un t\u00f2pic estrany i encara escandal\u00f3s per a la poesia, i es preveu inimaginable tornar est\u00e8tica aquesta malaltia “.La malaltia, com a met\u00e0fora, \u00e9s tamb\u00e9 una espl\u00e8ndida reflexi\u00f3 sobre l’estigma social: una malaltia greu deixa de ser un patiment merament cl\u00ednic per esdevenir una marca infamant. A l’ inici del seu llibre, Sontag parla de la malaltia com el costat nocturn de la vida, com una ciutadania inc\u00f2moda, i afegeix: “Cada persona en n\u00e9ixer posseeix una ciutadania dual, en el regne dels sans i en el regne dels malalts . Encara que tots preferir\u00edem nom\u00e9s utilitzar el passaport bo, tard o d’hora cada un es veu obligat, almenys per un temps, a identificar-se com a ciutad\u00e0 d’aquell altre lloc “. El prop\u00f2sit declarat de l’escriptora \u00e9s despullar a la malaltia d’una c\u00e0rrega metaf\u00f2rica nociva que nom\u00e9s engendra discriminaci\u00f3, segregaci\u00f3 i estigma, i un gran ostracisme per al malalt, \u00e9s a dir, per a qui no s’inscriu amb aplom suficient en el m\u00f3n dels saludables .Etiquetes de Technorati: Malalties<\/a>,Relacions socials<\/a><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La paraula ESTIGMA prov\u00e9 del grec i vol dir: SENYAL, MARCA. T\u00e9 diverses accepcions\u00a0 segons el diccionari, per\u00f2 la que ens interessa aqu\u00ed \u00e9s la primera:|| 1. Senyal o marca indeleble. La calv\u00edcie era considerada un estigma de la naturalesa, Pla SB 173. Especialment: a) Marca feta amb ferro roent com a signe d’inf\u00e0mia o […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[160],"tags":[4028,3597],"class_list":["post-291","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-malalties","tag-relacions-socials"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-4H","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/291","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=291"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/291\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=291"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=291"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=291"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}