{"id":2886,"date":"2011-08-13T14:38:54","date_gmt":"2011-08-13T13:38:54","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2886"},"modified":"2011-08-13T16:23:52","modified_gmt":"2011-08-13T15:23:52","slug":"una-dindis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/08\/13\/una-dindis\/","title":{"rendered":"Una d’indis"},"content":{"rendered":"

<\/ins><\/ins><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Monument als darrers xarrues situat al Parc del Prado de Montevideo. Vol ser un homenatges a l’\u00e8tnia xarrua representada pel cacic Vaimaca, Tacuab\u00e9, Senaqu\u00e9 y Guyunusa.<\/span><\/p>\n

La hist\u00f2ria que vull explicar avui \u00e9s una hist\u00f2ria trista. Com moltes hist\u00f2ries de pobles que no acaben\u00a0 b\u00e9. Us vull explicar la hist\u00f2ria d\u2019un poble ind\u00edgena: els indis xarrues. L\u2019inter\u00e8s per aquest poble va comen\u00e7ar l\u2019any 1976 quan vaig arribar a l\u2019 Uruguai. Sabia que era un dels pocs estats llatinoamericans on no hi quedaven ind\u00edgenes i em va interessar de seguida saber el per qu\u00e8.<\/p>\n

La cultura i la \u00e8tnia xarrua va ser una poblaci\u00f3 amer\u00edndia (ind\u00edgenes) d\u2019 Am\u00e8rica del Sud que va poblar l’actual pa\u00eds d’Uruguai, nord-est de l’Argentina i al sud del Brasil. Eren un poble n\u00f2mada que se sustentava de la pesca i algunes petites collites. Per aix\u00f2 no construeixen estructures permanents ja que vivien de forma errant en campaments.<\/p>\n

No se sap massa coses\u00a0 d\u2019ells a causa de la seva r\u00e0pida eradicaci\u00f3 en un moment primerenc en la hist\u00f2ria d’Uruguai. Els \u00fanics documents que han quedat s\u00f3n dels exploradors espanyols. En l’antiga llengua guaran\u00ed al terme Uruguai significa “la terra d\u2019acolorides aus”.\"\"<\/p>\n

Inicialment, ocupaven les dues marges del riu Uruguai, des Itapei fins el seu delta; m\u00e9s endavant van ampliar els seus dominis fins a les costes del Paran\u00e0 i van ocupar el sud de Rio Grande do Sul (Brasil). El poble xarrua estava organitzat en tribus que es va subdividir en fam\u00edlies. Hi va haver l\u00edders, per\u00f2 cap organitzaci\u00f3 social real, totes les fam\u00edlies es posaven al mateix nivell, sense difer\u00e8ncies en l’h\u00e0bitat o la roba. Els l\u00edders tribals no tenien poders espec\u00edfics, per\u00f2 van obtenir privilegis com tenir diverses esposes. Les dones s’ocupaven de tasques dom\u00e8stiques mentre els homes ca\u00e7aven i recollien aliments. Les tribus xarrues en cas de perill o guerra reunien un consell d’ancians per prendre decisions importants. El suport mutu entre les fam\u00edlies de la tribu era normal, el que va permetre tenir una societat cohesionada.<\/p>\n

Abans de l’arribada de conqueridors eren ca\u00e7adors-recol.lectors i utilitzaven armes rudiment\u00e0ries com arcs i fletxes, masses, llances, i armes llanc\u00edvoles (boleadoras), Despr\u00e9s amb l’arribada dels europeus i la introducci\u00f3 del cavall, vivien capturant bestiar salvatge. Practicaven l\u2019intercanvi amb les tribus ve\u00efnes dels que van obtenir les cer\u00e0miques, cot\u00f3 i carbasses (mates).<\/p>\n

Expliquen les cr\u00f2niques que eren alts, amb una mitjana de 1,68 m per a homes i 1,67 m per a les dones, d’aspecte seri\u00f3s i taciturn, d\u2019aspecte dur i ferotge. Es tatuaven la cara amb tres l\u00ednies transversals. Per a les guerres i festes es pintaven la mand\u00edbula superior de blanc. Eren ferotges en la guerra i amb els cranis dels seus enemics caiguts fabricaven gots cerimonials. En general, enterraven els seus morts als peus d’un tur\u00f3 o t\u00famul i en l’enterrament posaven els objectes del mort com a armes, adorns, pells, etc. perqu\u00e8 creien en la vida despr\u00e9s de la mort i creien que els morts necessitarien les seves pertinences terrenals personals.<\/p>\n

L\u2019extermini dels xarruas es va dur a terme a principis de la fundaci\u00f3 de la Rep\u00fablica Oriental de l’Uruguai en l\u2019episodi anomenat \u201cBatalla de Salsipuedes\u201d, que es va produir en 11 abril 1831 a la regi\u00f3 coneguda com Salsipuedes. Alguns l’anomenen matan\u00e7a ja que l’ex\u00e8rcit d’Uruguai engany\u00e0 les tribus xarrues a una reuni\u00f3 per organitzar la defensa de les fronteres del nou pa\u00eds “Uruguai”.\u00a0 All\u00e0 els van ser massacrats per un grup dirigit per Bernab\u00e9 Rivera, nebot de Fructuoso Rivera que s’havia convertit feia ben poc en el primer president de l’Uruguai. Nom\u00e9s uns quants van poder escapar aquesta massacre.\u00a0 La matan\u00e7a de Salsipuedes no va significar l’extinci\u00f3 de tots els xarrues, per\u00f2 si la seva desaparici\u00f3 com a poble cultural. Sembla que no van quedar supervivents purs d’aquest poble, encara que les petjades f\u00edsiques es poden trobar entre la poblaci\u00f3 mestissa de l’Uruguai i Argentina. Segons el cens d’Argentina del 2001, hi ha 676 xarrues (la majoria s\u00f3n d’ascend\u00e8ncia mestissa) que viuen a la prov\u00edncia d’Entre R\u00edos.<\/p>\n

Una de les coses m\u00e9s tristes d\u2019aquesta hist\u00f2ria va ser l\u2019episodi de Salsipuedes on Vaimaca Per\u00fa. Era un dels principals cacics, que es veu que tenia un posat cridaner i que era valent com tots els del seu poble, i va prestar servei voluntari en l’ex\u00e8rcit d’Artigas. Va lluitar al costat del general Fructuoso Rivera en la defensa del territori uruguai\u00e0, enfront de les invasions de les pot\u00e8ncies. Va estar entre els xarrues convocats per Rivera, l’11 d’abril de 1831, per tornar a defensar el s\u00f2l ja habitat, \u00e9s clar, per espanyols, criolls i abor\u00edgens. El punt de trobada era a vora del rierol Salsipuedes, entre Tacuaremb\u00f3 i R\u00edo Negro. All\u00e0, els indis convocats com amics van ser tra\u00efts i assassinats a mansalva. Vaimaca Per\u00fa va ser portat al costat d’altres xarrues a Par\u00eds, on van ser exhibits com un atractiu de circ. Tamb\u00e9 van arrossegar a aquesta humiliaci\u00f3 a Senaqu\u00e9, Tacuab\u00e9 i Guyunusa, que estava embarassada. Diuen les cr\u00f2niques: “Despr\u00e9s de ser sotm\u00e8s a diversos estudis i d\u2019haver esgotat l’inter\u00e8s cient\u00edfic, \u00e9s exhibit en un circ amb els seus germans xarrues, on pateixen un tracte cruel i inhum\u00e0. A conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest maltractament i de la tristesa per estar lluny del seu s\u00f2l natal, Vaimaca mor el 13 setembre 1833 “. Les restes de Vaimaca van tornar a Montevideo el 17 de juliol de 2002.
\nSeguirem amb la hist\u00f2ria dels xarrues un altre dia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Monument als darrers xarrues situat al Parc del Prado de Montevideo. Vol ser un homenatges a l’\u00e8tnia xarrua representada pel cacic Vaimaca, Tacuab\u00e9, Senaqu\u00e9 y Guyunusa. La hist\u00f2ria que vull explicar avui \u00e9s una hist\u00f2ria trista. Com moltes hist\u00f2ries de pobles que no acaben\u00a0 b\u00e9. Us vull explicar la hist\u00f2ria d\u2019un poble ind\u00edgena: els indis […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2798,2937],"tags":[31906,31909,28152],"class_list":["post-2886","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-indigenes","category-uruguai","tag-indigenes","tag-uruguai","tag-xarrues-3"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Ky","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2886","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2886"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2886\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2889,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2886\/revisions\/2889"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2886"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2886"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2886"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}