{"id":2873,"date":"2011-08-09T16:30:46","date_gmt":"2011-08-09T15:30:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=2873"},"modified":"2011-08-09T16:30:46","modified_gmt":"2011-08-09T15:30:46","slug":"feines-destiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2011\/08\/09\/feines-destiu\/","title":{"rendered":"Feines d’estiu"},"content":{"rendered":"

Quan faig vacances -com que tinc una mica m\u00e9s de temps- m\u2019he imposat des de fa una colla d\u2019anys l\u2019obligaci\u00f3 de fer una mica de neteja de papers, documents, llibres i altres coses que omplen poc a poc la casa sense adonar-nos-es.<\/p>\n

Normalment no ens aturem a reflexionar el que tenim i el que no; el que necessitem i els que \u00e9s totalment imprescindible. No ens plantegem cap on anem, si som nosaltres els que ens movem o simplement alguna cosa ens porta. Vivim en una societat basada en una economia de consum en la qual semblem ser transportats en una escala mec\u00e0nica d\u2019uns grans magatzems i simplement mirem cap als costats assenyalant amb el dit el que ens volem endur a casa i que, sens dubte, ocupar\u00e0 al cap d\u2019un temps l’\u00faltim espai lliure que ens quedava al traster o al garatge.<\/p>\n

Ens pensem que som lliures per poder triar el que comprem, per\u00f2 la major part de les vegades s\u00f3n els altres qui ens assenyalen all\u00f2 que hem de comprar. Ens diuen el que necessitem (i que realment no necessitem la majoria de les vegades), per\u00f2 que el mercat t\u00e9 molta necessitat de vendre’ns. Per aix\u00f2, de tant en tant, hem de fer neteja de coses que ens pens\u00e0vem que omplien un buit i que, en realitat, no van fer m\u00e9s que fer-lo m\u00e9s gran.<\/p>\n

Som el que tenim? Som el que la societat ens diu qu\u00e8 hem de tenir?  Som all\u00e0 on l\u2019estatus social ens col.loca? Som all\u00f2 a qu\u00e8 ens dediquem? Desgraciadament, moltes vegades \u00e9s aix\u00ed i no som el que volem ser sino que som all\u00f2 que els altres ens fan ser.<\/p>\n

Quan durant les vacances d\u2019estiu em dedico algunes estones a ordenar m\u2019adono del munt de papers que rebo, la majoria totalment in\u00fatils. Molta propaganda, moltes ofertes, molt color i molta presentaci\u00f3 atractiva amb molt poc contingut. Els entesos diuen que nom\u00e9s hi ha una cosa que ens torna als nostres or\u00edgens, a la nostra ess\u00e8ncia: el dolor. Quan patim, quan apareix el dolor (en qualsevol de les seves infinites formes) potser que no sigui una trag\u00e8dia sin\u00f3 que sigui l’\u00fanica manera de poder recuperar la pr\u00f2pia vida, all\u00f2 que \u00e9rem i que hem de tornar a ser.<\/p>\n

Quan veig tant paperam in\u00fatil, tantes ofertes buides i tantes coses que nom\u00e9s ocupen espai \u00e9s quan m\u2019adono que tot all\u00f2 no serveix de gran cosa i que aquell no \u00e9s el cam\u00ed per a ser una mica feli\u00e7 (amb una mica ja em conformo). \u00c9s llavors quan penso que potser no n\u2019hi ha prou d\u2019ordenar el  meu espai exterior i que potser hauria de comen\u00e7ar a ordenar el meu espai interior, \u00c9s llavors quan m\u2019adono que \u00e9s m\u00e9s important la companyia d\u2019un amic, el passeig relaxant, el somriure d\u2019un nen, la lectura d\u2019un bon llibre o el simple \u201cdolce far niente\u201d per a ser una mica feli\u00e7. Que no ens cal omplir la vida sino que el que ens cal \u00e9s, simplement, viure<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan faig vacances -com que tinc una mica m\u00e9s de temps- m\u2019he imposat des de fa una colla d\u2019anys l\u2019obligaci\u00f3 de fer una mica de neteja de papers, documents, llibres i altres coses que omplen poc a poc la casa sense adonar-nos-es. Normalment no ens aturem a reflexionar el que tenim i el que no; […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1963],"tags":[31882],"class_list":["post-2873","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vacances","tag-vacances"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-Kl","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2873","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2873"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2873\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2873"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2873"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2873"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}